Un èxit de ruta

Ha estat molt bona experiència la Ruta Literària compartida amb Francesc Gisbert, de segur que repetirem.

Ací un comentari i altra foto sobre la mateixa.

Ruta literària per l'Alcoi industrial i modernista

Aquest dissabte hi haurà una nova edició de la ruta literària que l'escriptor i professor Francesc Gisbert ha posat en pràctica, seguint localitzacions de la seua novel·la Els lluitadors. En esta ocasió em va fer una proposició indecent, i com que no sé dir que no, col·laboraré en la guia amb l'apartat històric.

Si vos interessa ja sabeu, dissabte 4 de maig, a les 11 h. a les portes de l'Ajuntament. Gratuïta i sense reserva prèvia. 

De sensacions post-festeres i pèrdues sensibles

Cada vegada costa més trobar un moment de reflexió i no deixar que la pols es convertisca en "borrellons" en aquest blog, però l'ocasió ho mereix.

Per una banda, acaben de finalitzar unes Festes que podríem qualificar d'esplèndides. S'han canviat els dies voluntàriament i no s'ha acabat el món, al contrari, Alcoi ha tingut més visitants que mai. Sempre he pensat que l'important de les celebracions és l'esperit, i que la majoria de gent puga gaudir-les, els dies que es facen són completament accessoris.

A més a més, és evident que un altre camí està obrint-se, el de la plena incorporació de la dona. S'han fet invents de tot tipus per a posar entrebancs, però la realitat social acaba imposant-se. No tardarem en vore una esquadra oficial de dones baixant per Sant Nicolau.

No hem estat exempts de polèmiques, per descomptat, primer pels canvis de recorregut a l'Alardo i, sobre tot, la Diana (i que s'han demostrat eficaços, a falta de polir alguns detalls), i després per una poc encertada posada en escena del Capità Moro.

Per la meua part, es podeu imaginar que han estat unes Festes completament diferents. He deixat de banda completament la vida de filà i els amics, però a canvi he viscut moments únics que no oblidaré mai. Vorem com ix la crònica, en procés de maduració.

I l'altre tema que no volia deixar de banda és el tancament del Ciudad. La situació econòmica no deuria ser excusa per a la desaparició del que és un patrimoni cultural de tots els alcoians. Amb tots els seus defectes, són moltes més les virtuts: història viva dels darrers 60 anys i promotor d'innumerables publicacions, la seua existència ha estat reflex de la ciutat que li ha donat nom. El temps li donarà el valor que mereix. Per sort, sembla que hi han noves iniciatives per part del planter de treballadors. Esperem que donen resultat.

Satisfaccions

Darrerament sols vinc per ací a presumir, però al menys intente que no estiga del tot parat.

La primera qüestió: ja s'ha fet oficial l'ingrés del Cementeri d'Alcoi a l'Associació de Cementeris Significatius d'Europa. Mireu quina pàgina més apanyada ens han dedicat (in english). El nostre xiquet ja s'ha fet major i s'ha independitzat.

Per altra banda, ja tinc les notes de les dues assignatures que porte fetes al Màster, i la veritat és que no puc demanar més:

- Fuentes para la investigación: 9.

- Métodos y técnicas para la elaboración de un trabajo de investigación: 9'8.

Per últim, ja està coordinada, revisada i entregada tota la Revista de Festes d'enguany. Ha estat tota una experiència esgotadora i enriquidora, però estic prou content del resultat. El dia 1 d'abril esteu convidats a la presentació a la Llotja.

P.D.: El 9'8 ha acabat sent una Matrícula d'Honor! Yeah!

Recull de premsa cementerial

Entre la feina, els treballets del Màster i la coordinació de la Revista de Festes, poc temps em queda per passar per ací, ho sent, però com no vull donar sensació de complet abandonament, ací teniu un recull del protagonisme de la nostra Ruta del Cementeri a la passada edició de FITUR. Lògicament, jo no tenia temps material per fer acte de presència, però millor així, que Eli és més fotogènica que jo.

- ARAMultimèdia 28/01/2013

- Pàgina 66 28/01/2013

- ARAMultimèdia 01/02/2013

- ABC.es 01/02/2013

- Ladipu 01/02/2013

- Pàgina 66 02/02/2013 (amb vídeo)

Ciudad, 29/01/2013

Ciudad, 01/02/2013

Des d'ací, el nostre agraïment a la Regidoria de Turisme per tot el que han confiat en nosaltres i com ens han facilitat les coses.

Però no se'n aneu encara! Com a bonus track, la nostra intervenció al programa "Clar i Ras" de TV-A:

Clar i ras. 07/02/2013

P.D. Segons mitjans, a vegades som "Alicia" Beneyto, en compte d'Elisa, o Luis "Beneito", en compte de Vidal. Tan difícil és anotar-se el nom correctament?

Arribaran Reis Mags...

I algú que jo em sé us ho contarà (19'00 h., Canal 9)

Bon Any a tots i que vinguen carregats!

Qui no té faena...

Si ja em costava trobar temps per escriure alguna cosa, enguany encara m'he complicat més l'existència i estic fent un Màster per la UNED, concretament: Máster Universitario en métodos y técnicas avanzadas de investigación histórica, artística y geográfica.

La raó principal és que m'he decidit a traure'm el Doctorat, i ara és imprescindible haver fet un Màster abans, en compte dels antics cursets predoctorals. Com que per qüestions del treball m'és impossible anar a classes assistencials, la UNED era l'única opció.

Me l'he planificat per a fer-lo en dos anys, i he fet bé, perquè la veritat és que l'exigència de presentació de treballs és prou elevada, massa per a intentar acabar-lo en un curs. També tinc l'avantatge que el treball d'investigació final ja el tinc prou avançat: vida i obra de l'escultor Ridaura.

Una volta tinga el Màster, ja vorem on faig el Doctorat i si és d'Història o d'Història de l'Art. Aniré informant-vos.

Biblioteca Alcoiana (LIX)

Títol: Francisco Aura Boronat, resistència i dignitat enfront de la desmemòria.
Autor: Àngel Beneito, Francesc-X. Blay i Natxo Lara.

Any d'edició: 2012

Editor: Associació Cultural l'Alcoià-Comtat, Gráficas Alcoy (imp.)

Pàgines: 96

ISBN: 978-84-695-6255-0

Aquests dies hem tingut la feliç notícia, precisament aprofitant la presentació d'aquest llibre, de la dedicació a Paco Aura del nou pont en construcció entre el Viaducte i la Zona Nord.

Poques vegades haurem tingut tant de consens en el seu mereixement: soldat voluntari a l'exèrcit republicà, acabà empresonat primer a França i després al camp de concentració nazi de Mauthausen, on miraculosament va sobreviure fins l'alliberament, tot i trobar-se que encara no podia tornar al seu país i al seu poble. Quan ja corrien temps democràtics, el seu compromís el va portar a difondre per qualsevol mitjà al seu abast els horrors viscuts, amb un únic objectiu: que no es tornaren a repetir mai. Per desgràcia, la humanitat ha demostrat una i altra vegada no aprendre la lliçó, però això no lleva el deute que Alcoi tenia amb ell.

Aquest llibre, elaborat pels historiadors Àngel Beneito i Paco Blay, i pel periodista Natxo Lara, és una biografia que recull tota la seua extraordinària experiència vital, basant-se en tots els testimonis que ha anat deixant al llarg del temps. Magníficament editat, rigorós i al mateix temps lleuger, la veritat és que es llig en un sospir i fins i tot es fa massa curt.

Si teniu uns minutets, mireu el vídeo-presentació de l'obra:

I si haveu de comprar-vos un llibre pròximament, que siga aquest (15 €).

Poc dura l'alegria a casa del pobre

Doncs sí, aquest dies hem assistit bocabadats com ha anat enviscant-se la cosa fins acabar amb el trencament del pacte de govern municipal, el famós tripartit. És evident que es feia una política de mínims, pels inevitables condicionants econòmics, i també que hi havien rivalitats soterrades, però pense que la sensació que es tenia, al menys, era la de comptar amb un govern amb "trellat" i amb alguns regidors que coneixen el que tenen entre mans, cosa que en els temps que corren ja és d'agrair.

No vaig a entrar en detalls que podeu trobar als mitjans habituals, però tinc la necessitat de posar el que pense:

• És evident (per als que vam anar i per a la SGAE) que no hi havien 7.000 persones al concert de Serrat i Sabina, així que no es va arribar al mínim per a tenir un cost zero i estava clar que els famosos 21.000 € anaven, en part, a pal·liar eixe desajust.
• No crec, "curats d'espant" com estem, que això fos difícil de justificar, i més tenint en compte la promoció que va suposar per a Alcoi.
• En compte de parlar clar, sembla que s'ha desviat l'atenció i s'han donat explicacions pelegrines, mentre l'oposició anava punxant (com és el seu paper, estiga o no legitimada després de "distraure" molt més que 21.000 € quan manaven).
• L'alcalde ha optat per destituir a la regidora responsable, no pels diners, sinó per no dir la veritat des del principi. Aquesta decisió deuria ser normal en democràcia, però tots dubtem si hauria fet el mateix amb un membre del seu propi partit.
• El vicealcalde, en compte de cridar a l'ordre a la responsable, s'ha comportat com va fent des de les eleccions, amb una arrogància impròpia, per molt bons resultats que tinguera, del tercer partit en nombre de votants.
• En compte d'arribar a un consens, amb una simple reorganització de competències, s'ha acabat trencant la baralla i les il·lusions que molts teníem dipositades en aquest govern, potser anticip del que podria passar a la Generalitat.
• De nou veiem, amb tristor, que sempre estaran per davant les quotes de poder i les estratègies electorals dels partits que l'interés dels ciutadans, i així és molt difícil mobilitzar a la gent. El futur està encara, si pot ser, un poc més negre.

Cementeri power

Esteu convidats a l'estrena oficial del Cementeri a la Ruta Europea: