dissabte, 18 gener de 2014

Sprint final

Sols passe per donar senyals de vida... i per dir-vos que ja estic en la recta final del Màster. Un parell de treballets més, tres exàmens els primers dies de febrer (ja no recorde com s'estudiava!) i l'esperat treball final, que ja pràcticament està mig fet.


I mentrestant, organitzar la Revista de Festes, continuar fent visites cementerials i, si això, complir amb la feina, que també toca. Ens va la marxa!

dissabte, 14 setembre de 2013

Nous reptes

És hora de començar amb el nou curs, amb els entrebancs administratius habituals (massificació de les aules, vacants de professorat sense atorgar, manca de recursos...) però amb el repte que suposa enfrontar-te a una nova generació d'alumnes.


Enguany torne a impartir una de les meues assignatures preferides, Història d'Espanya a 2n de Batxillerat, en esta ocasió a dos grups, el que suposa retrobar-me amb molts dels meus tutorands de fa dos anys. Per altra banda, també repetisc amb dos grups de 2n d'ESO, què amb l'assignatura de Ciències Socials veuen bàsicament Història Medieval i Moderna.
La novetat d'enguany és que a aquests mateixos grups de 2n d'ESO els impartiré Educació per a la Ciutadania, per sort sense aquells destrellataments de fa uns anys.
Però si de novetats parlem, hi ha una fonamental: m'han nomenat vicedirector de l'institut, cosa que de moment em salva de les retallades i em fa encarar el curs amb il·lusions renovades.

dilluns, 9 setembre de 2013

Moral universal

No podia resistir-me a posar la vinyeta còmica del diari Sport de hui:

 

dissabte, 31 agost de 2013

Una agranaeta

Puc donar per conclosa la promesa de mantenir actiu el blog aquest estiu amb un retall per dia. Han estat 46 entrades consecutives, el que suposa rècord absolut en aquesta particular bitàcola i compensa un poc, de pas, la carestia dels darrers mesos. 
Per altra banda, estic ja ben prop del centenar de ressenyes bibliogràfiques, que s'han convertit definitivament en el senyal d'identitat del diari a falta de més creativitat.
He aprofitat per revisar els llistats que podeu vore a les pestanyes de dalt (biblioteca i articles), així com els enllaços a blogs alcoians de l'esquerra, eliminant els ja desapareguts i incorporant-ne alguns nous.
I per últim, i no menys important, he decidit abandonar ja el ridícul nick amb que signava. Al seu moment, "Viper" em va semblar una enginyosa contracció dels meus cognoms, fruit d'una època on si no tenies àlies no podies ser cool a la xarxa. Com tampoc m'he preocupat molt de mantenir oculta la meua identitat (al contrari, com testimonien els vanitosos i successius "autobombos"...), no tenia massa sentit continuar amb ell.
En fi, encetem nova etapa amb alguns canvis, i confiem en seguir escrivint per ací.

divendres, 30 agost de 2013

Biblioteca Alcoiana (XCV)

Títol: Crecimiento urbano de Alcoy en el siglo XIX  
Autor: José Cortés Miralles  
Any d'edició: 1976 
Editor: Ajuntament d'Alcoi, Gráficas Soler (imp.), València.
Pàgines: 280 
ISBN: 84-500-1457-3

Un altre clàssic de la historiografia local és aquesta obra del que fou durant molts anys arquitecte municipal, i que mamprengué després de la seua jubilació.
Basant-se exclusivament en documents de l'Arxiu Municipal, junt amb el seu coneixement de la ciutat després dels anys de professió, l'autor tracta el creixement urbà que tingué Alcoi al llarg del segle XIX, és a dir, quan es conformà la ciutat tal i com la coneixem hui en dia, eixint dels estrets límits del Molinar i el Riquer, a més de dotant-se de les infraestructures que caracteritzen a qualsevol ciutat moderna. A banda de l'urbanisme general, dedica apartats específics als ponts, fortificacions, enllumenat, clavegueram, cementeris, etc. A més, al final hi ha un interessant, i majoritàriament inèdit al seu moment, apèndix gràfic amb molts dels projectes d'aquell moment.
Tot i les mancances pròpies de l'època i de no tenir formació d'historiador, com per exemple no citar amb notes les referències (tot i adjuntar-les al final del llibre), o no utilitzar fonts secundàries per a completar alguns aspectes, com l'hemeroteca, la veritat és que es tracta d'una obra prou completa, i tot un referent durant molts anys pel que fa als estudis sobre l'evolució urbana local, fins que la podríem considerar superada amb els treballs del geògraf Juan Manuel Dávila Linares.
Com deia, tot un clàssic del que encara he vist algun exemplar en llibreries de vell, a banda de trobar-lo a la biblio, per descomptat.

dijous, 29 agost de 2013

Biblioteca Alcoiana (XCIV)

Títol: "Monografía de Alcoy", Estudios Geográficos nº 43  
Autor: Carmen Llorca Vilaplana 
Any d'edició: 1951 
Editor: Instituto "Juan Sebastián Elcano", Sucesores de Rivadeneyra (imp.), Madrid.  
Pàgines: 283-316 
ISBN: ---

Si la bibliografia alcoiana ja és de per si inabastable, encara ho és més si considerem la multitud d'articles dispersos per qualsevol tipus de publicacions periòdiques o revistes científiques, però alguns d'ells convé remarcar-los com a mínim per la transcendència que tingueren al seu moment.
És el cas del que hui vos porte, una "Monografía de Alcoy" de Carmen Llorca que veia contínuament citada pels autors de fa 50 anys, i que no acabava d'ubicar, fins que em vaig adonar que estava inclosa en aquesta revista del Consell Superior d'Investigacions Científiques. La seua autora, alcoiana de naixement però resident a Madrid la major part de la seua vida, va tindre una llarga experiència vital com a Doctora en Història i, sobre tot, com a política, arribant a ser diputada i eurodiputada als anys 80, sempre des de les files conservadores. A banda de diverses distincions culturals, destaca el fet de ser la primera dona en presidir l'Ateneu de Madrid. Són obra seua diversos estudis polítics i monografies històriques, però sols li conec aquesta publicació vinculada al seu poble natal (més alguna col·laboració en la Revista de Festes), on finalment va decidir ser soterrada.
La monografia pròpiament dita és un estudi històric i geogràfic de la ciutat d'Alcoi, però potser interessa més per la part geogràfica que per la històrica, farcida de les errades habituals abans de l'arribada dels historiadors moderns. Com dic, la part geogràfica, on a banda dels aspectes físics s'inclou l'urbanisme, la demografia i l'economia, especialment la indústria, seria el més interessant com a testimoni de primera mà en l'any 1949, quan realitzà l'estudi. També inclou cinc làmines amb interessants fotografies d'aquell moment.
En qualsevol cas, podeu trobar publicacions recents molt més apropiades, però mereixia aquesta ressenya pel valor del moment en què fou publicada i perquè no deixa de ser una curiositat bibliogràfica.

dimecres, 28 agost de 2013

Biblioteca Alcoiana (XCIII)

Títol: Alcoy en blanco y negro
Autor: José Frasés Vaello
Any d'edició: 2004
Editor: Autoedició, Gráficas Alcoy (imp.), Alcoi.
Pàgines: 260 i 270
ISBN: 84-609-2041-0
 
No tornarem a insistir en què gran part de la bibliografia alcoiana és deguda a l'autoedició, el que provoca que moltes d'aquestes obres passen completament desapercebudes.
Aquest seria el cas del llibret que hui ens ocupa, obra de Pepe Frasés, conegut sobre tot per la seua faceta de col·laborador a Ràdio Alcoi durant molts anys, principalment al programa que portava precisament el títol d'aquesta obra i que tractava sobre anècdotes i curiositats de l'Alcoi passat, eixe Alcoi "en blanc i negre". Es podreu imaginar que el llibre ve a ser un recopilatori d'aquell programa i de les seues seccions, més alguns afegits que l'autor ha considerar adients, sense més criteri que eixa evocació nostàlgica que dóna sentit a la publicació.
Es tracta, doncs, d'un llibre sense més pretensions que recordar aquells anys 50 i 60, de forma completament desordenada i aleatòria, però què ens ajuda a comprendre'ls millor als que no els havem viscut.

dimarts, 27 agost de 2013

Biblioteca Alcoiana (XCII)

Títol: El llenguatge tèxtil alcoià. La influència de la indústria tèxtil en la parla, la toponímia i la cançó popular alcoiana.
Autor: Josep Tormo Colomina
Any d'edició: 1995 i 2008
Editor: Ajuntament d'Alcoi i Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Gráficas Alcoy (imp.), Alcoi. Reedició: Ideas Aitana, Gráficas Alcoy (imp.), Alcoi.
Pàgines: 260 i 270
ISBN: 84-89136-05-X i 978-84-85878-34-5

Tot i el mercat assegurat que tenen els llibres de temàtica alcoiana (amb unes edicions d'uns 1.000 exemplars habitualment), i trobar-se la gran majoria completament exhaurits, són pocs els que es plantegen una reedició, i aquest de hui seria una de les poques excepcions.
Ja coneixem alguna obra del seu autor, investigador dedicat a temes poc habituals en la historiografia alcoiana, com el café-licor o la pilota valenciana, a més d'expert en heràldica i vexil·lologia, però sobre tot conegut pels seus treballs sobre la parla d'Alcoi (em sona haver llegit a algun lloc que està recopilant-los per a una obra més completa). El títol del llibre de hui deixa prou clara quina és la seua temàtica, i va ser editat en aquella col·lecció ja comentada sobre el 150 aniversari del títol de Ciutat.
Josep Tormo es preocupa per recollir, en un magnífic treball d'investigació oral i documental, un gran nombre de mots i expressions relacionats fonamentalment amb la indústria tèxtil (molts d'ells no exclusius de l'àmbit alcoià), tot i que també hi ha un petit apartat per a les altres indústries locals. I no sols els recull, sinó que també explica el seu significat i l'origen, acompanyant-los d'interessant documentació gràfica quan ho considera necessari, així com d'una completa bibliografia.
Com deia, el llibre ha estat objecte d'una recent reedició, pràcticament idèntica excepte per un afegit final de 10 pàgines, i fàcil de trobar encara a les llibreries habituals.
Com a bonus, i ja que estem amb el tema, aprofite per enllaçar-vos uns quants articles sobre antropònims i topònims d'Alcoi, tant del propi autor com d'altres, publicats a diferents llibres d'actes dels col·loquis de la Societat d'Onomàstica:

 

dilluns, 26 agost de 2013

Biblioteca Alcoiana (XCI)

Títol: Origen y desarrollo de la cuenca industrial del río Barchell 
Autor: Gilberto Olcina Lloréns 
Any d'edició: 2006 
Editor: Autoedició, Gráficas Alcoy (imp.), Alcoi. 
Pàgines: 390 
ISBN: 84-609-9101-6

Si del Molinar es va encarregar, al seu moment, un arquitecte, del Barxell-Riquer ho va fer un enginyer, de qui ja havem analitzat una obra seua. M'imagine que les qüestions més tècniques, com els alçats planimètrics, han allunyat tradicionalment als historiadors d'aquests estudis globals. Les carreres humanístiques deurien contemplar una mínima formació en disseny tècnic i gràfic, si és que no ho fan ja.
Aquest és el resum de la seua tesi doctoral, i suposa un complet repàs sobre tots els molins i fàbriques al llarg d'eixa conca, amb nombroses fotografies i planimetries, més un estudi dels processos tèxtils i paperers i de les fonts energia, així com una descripció de l'arquitectura industrial d'alguns exemples seleccionats.
Magníficament editat a tot color (amb els recursos de la immobiliària Carbonell, que presideix, al seu abast), també presenta unes característiques formals correctes, amb notes al peu i una completa bibliografia, a més d'annexos documentals. Tanmateix, en alguns treballets on l'he fet servir he pogut apreciar algunes errades de citació o d'interpretació, això sí, sense massa importància.
Pel que sembla, el mateix autor té en projecte fer un treball paregut per a tota la conca del Molinar, de fet els seus recursos li permeten tindre diversos col·laboradors expurgant els arxius locals (procediment que m'imagine també va fer per al llibre que ens ocupa). Vorem al final en què queda tot això, però sens dubte aquest ha resultat l'estudi de referència per a qualsevol que s'aproxime a la indústria del riu Barxell.

diumenge, 25 agost de 2013

Un Depor il·lusionant

D'eufòria col·lectiva podríem qualificar la sensació amb què havem eixit hui del Collao els patidors habituals, després de vore un gran debut de l'Alcoyano contra un dels, a priori, gallets de la categoria, el Sant Andreu, al que havem derrotat per 3-0, amb gols d'Abenza, Gallardo i Devesa.
L'equip ha donat molt bones sensacions des del principi, dominant la possessió, profunditzant per les bandes, eixint segur en defensa sense rifar cap baló, articulant diverses jugades en atac, i amb uns davanters amb mobilitat i, sobre tot, resolució, cosa que trobàvem a faltar els darrers anys. No vos enganye si vos dic que he gaudit més en aquest partit que en tota la temporada passada, i això que part de la plantilla tenia problemes físics i no podem considerar encara un onze fixe.
Esperem que la cosa continue així.

 Imatge del segon gol, obtinguda d'ARAMultimèdia