dijous, 31 de març de 2005

El nom de les coses

Sempre m'ha paregut molt interessant l'etimologia, l'origen de les paraules. No s'haveu preguntat mai per què determinat objecte o animal es diu així?, d'on vindrà el nom d'eixe poble o d'eixa persona? Si haguerem de triar obres escrites referents al tema, sense dubte serien les de Joan Corominas: Diccionario Etimológico Castellano e Hispánico i Diccionari Etimològic i complementari de la Llengua Catalana, però com que estan compostos per diversos volums no estan a l'abast de qualsevol, com no es vaja a la biblioteca.
Per això he estat cercant per la web i he trobat una pàgina molt completa referent a l'origen dels noms propis, què tot i estar en anglés tracta totes les llengües. Et permet conéixer d'on ve el teu nom, el seu significat, el seu equivalent en altres idiomes i fins i tot la seua popularitat o personatges històrics que es deien com tu. En el meu cas, Lluís prové de Ludwig, mot germànic amb les arrels Hlud "fama" i Wig "guerrer", per tant "Lluís" significa "guerrer famós"... ara ho entenc tot!
Amb altre ordre de coses, també tinc una pàgina imprescindible per a la nostra llengua: tots els insults en català. El que més gràcia m'ha fet, el darrer de la A (què a més deu ser sinònim del penúltim de la mateixa lletra).

dilluns, 21 de març de 2005

L'Any Ovidi

El 10 de març passat s'acomplien 10 anys des que Ovidi Montllor ens va deixar o, com ell deia, se'n va anar "de vacances". Tot i la negativa de l'Ajuntament d'Alcoi (del PP) a subvencionar qualsevol acte commemoratiu, diverses associacions han fet possible la celebració de l'Any Ovidi. Seria hipòcrita per la meua part escriure alguna cosa sobre ell, perquè malauradament era massa jove per apreciar-lo en vida i reconec que el seu descobriment ha sigut prou tardà, així que el millor és remetre a dos enllaços: el del Centre Cultural Ovidi Montllor i el d'una pàgina dedicada a d'ell.
Actualitzat: han creat una altra pàgina molt completa: L'arxiu personal d'Ovidi Montllor.
Això sí, també voldria deixar un dels millors textos que s'han escrit sobre el nostre poble:

El meu poble Alcoi

Té costeres i ponts,
música de telers;
té muntanyes que el volten
i li donen fondor.
Allí fan ser un riu
aigües brutes de fàbriques;
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales
que eiximeneres trauen
en prova de treball
d’un poble que l’ofeguen
i que no mataran:
el meu poble, Alcoi.

Poble d’història d’homes
que han volgut llibertat;
poble tossut i obert,
carrascós, clevillat.
Com un gall matiner
canta i alça la cresta,
com si el seu horitzó
fóra fora finestra.
Hi ha també un raconet
que només el sé jo,
ple de flors a l’estiu,
ple de flors a l’hivern
al meu poble, Alcoi.

Allí hi ha un campanar
que en guerra el van tombar
i que després l’han fet
calcat com era abans.
Per vergonya de tots
i beneït pel clero;
la vergonya de fer-te
anar al teu enterro.
I encara té una font
roja i fresca tostemps;
com ella dóna vida
la primavera mou
al meu poble, Alcoi.

Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el café els fa germans;
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg;
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble, Alcoi.

Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb un Barranc del Cinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s’han cansat d’anar;
i els té fins que se’n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se’n van
va coneixent-ho tot
el meu poble, Alcoi.

Litografia d'Antoni Miró

dissabte, 19 de març de 2005

Riu en l'esfera la Primavera

En realitat pareix ser que comença oficialment demà, el que vol dir que ja s'apropen les festes de Moros i Cristians, i que estem en la recta final de tot un any de preparatius i "assajos" (de fet alguns dominen a la perfecció la mescla de certa beguda espirituosa amb cert refresc de cola).
També comença a despertar de la seua letargia l'astre rei (Ronaldinho no, l'altre) i deixem enrere un hivern especialment fred, però que ens ha proporcionat imatges tan boniques com aquesta:

El Pont de Sant Jordi i el Barranc del Cint al fons, a Alcoi, és clar.

Bé, reconec que aquesta ximplesa de retall és soles una excusa per a veure com va l'assumpte de les fotos, seguirem provant.

divendres, 18 de març de 2005

Del perquè d'aquestes coses

Bé, doncs un més que s'uneix a aquest món dels blogs, o millor, dels quaderns de bitàcola (m'agrada eixa paraula).
I per què? Doncs per què m'apeteix posar per escrit les coses que em vinguen al cap i repassar-les després d'un temps. Dic açò perquè, sincerament, no crec que ningú llevat de mi vulga perdre el temps llegint les xorrades que puguen haver per ací.
I no seria més fàcil fer-se un diari com tota la vida? Segurament, però no en el meu cas, perquè ja he iniciat alguns i sempre acabe sense escriure (per gossera, tot s'ha de dir) i sense saber què fer d'ells. Açò al menys no ocupa espai, i a més està la possibilitat de posar imatges o enllaços, el que ho fa més entretingut.
I per què ara? Doncs perquè tinc un poc de temps lliure, aprofitant una fugida de les Falles valencianes, i a més ara també venen unes setmanetes "desocupades", així que puc utilitzar-les per donar-li un impuls a d'açò.
I per què no em calle i deixe de parlar a soles? Eeeeh... ejem, doncs també és veritat.