dissabte, 2 d’abril de 2005

Crònica d'un Trofeu

Una de les coses que et fan adonar-te que ja estan pròximes les festes és la cel·lebració del Trofeu Filaes en Setmana Santa. Es tracta de diferents competicions esportives on participen les filaes que volen o poden. La nostra filà no és que haja tingut una trajectòria massa "brillant", que diguem, i enguany no ha sigut una excepció. Tot açò ve perquè em van encarregar fer la crònica per a la pàgina "no oficial" que veureu ací al costat en els enllaços, i ja que estic doncs la pose també com a retall.
A continuació teniu el text original:

Crònica d’una mort anunciada (no ho he pogut resistir)

M’ompli d’orgull l'haver sigut escollit per a realitzar la crònica del recent Trofeu Filaes, com a únic i vertader observador imparcial que vaig ser (és a dir, l’únic que es va tocar els ous tot el dia). Bé, la cosa va estar així: plat d’espencat, botifarra, llonganissa, una ensaladeta, un poc de pa i un “tinto de verano”, tot al bar “El Polígono”, i poca cosa més que contar.
Au, fins un altra.

*Ejem* Demane disculpes, després de realitzar la meua acurada crònica anterior, fonts pròximes m’han fet saber un fet sorprenent: pareix ser que allò anomenat “Trofeu Filaes” no és soles un magnífic esmorzar que em pegue de bades tots els anys més o menys per estes dates, sinò que alguns aprofiten per fer allò que anomenen “esports”, paraula inexistent al meu vocabulari fins aquest moment. Doncs bé, no tinc més remei que passar a descriure l’actuació de la nostra filà a l’esmentat trofeu en l’apartat de futbol sala senior.
Per a qui no estiga assabentat de la trajectòria del nostre equip, empraré una metàfora fàcilment entenible per tothom: el nostre equip és com el Reial Madrid, un conjunt de “zidans” i “pavons”. Els zidans eren en aquesta ocasió l’equip blau, "cracks" mediàtics què ho han guanyat pràcticament tot en esta vida (estic sentint rialles?, penseu que qui més qui menys ha guanyat alguna partida al FIFA, al Nacho li va tocar una volta una bici, i el David va guanyar el concurs de serg…eeeeeeh…pasopalabra!!!), i que ja no tenen més aspiracions ni il·lusions, mentre que els pavons serien l’equip roig, la cantera, les joves promeses desitjoses de triomfs.
Amb aquestes premisses els resultats eren previsibles: els blaus van perdre 4-3 amb els Vascos i els rojos guanyaren 6-2 als Miqueros, això sí, aquests contaren amb el suport improvisat dels “Pandero’s Boys”, amb l’home-orquestra Nacho al capdavant (tenim vídeo).
Una conjunció astral d’eixes que soles es donen cada 137 anys va permetre que quedàrem primers de grup i passàrem a la següent tanda contra els Alcodianos. En aquesta ocasió el míster, en el punt de mira els darrers anys perquè incomprensiblement no trau rendiment al nostre elenc d’estrel·les, va optar per combinar els dos grups, amb la base dels pavons i els reforçaments de Júnior “L’Aranya” i el nostre fitxatge extracomunitari Jordi Bravo, mentre que a la resta de galàctics els deixà a la grada, sense dubte reservant-los per a la ronda posterior on seria necessària la seua experiència. Però amb el que no comptàvem era que els pavons s’havien convertit en zidans, al haver guanyat més que aquells en tota la seua carrera (és a dir, un partit), i ni la presència de nou dels “Pandero’s Boys” junt amb les “Madereta’s Girls” evità que eixirem escaldats amb un 6-0 i finalitzara el nostre periple al trofeu.
En fi, res més, s'haurà de veure si s’ha acabat un cicle i és necessari renovar l’equip, però mentre tant espere estar de nou el pròxim any per contar-los el meu esmorzar, i vostés que ho vegen.