dimecres, 13 d’abril de 2005

Misteris sense resoldre

És curiós com s'han posat de moda tots estos llibres "d'intriga històrica", a partir de l'èxit de El Código da Vinci. El que més em crida l'atenció és com, quasi de sobte, han aparegut un munt de novel·les que tracten més o menys de tots els aspectes "misteriosos" de la Història, sobre tot al voltant del cristianisme. La veritat és que no deixen de ser entretinguts, però al mateix temps fan que molta gent què els llegeix estiga convençuda de que diuen la veritat i per tant la Història "oficial" és errònia en la seua major part. Ja comentava en el retall de Lincoln-Kennedy allò de que és més fàcil creure estes coses que la simple i "avorrida" realitat, i també de les falsedats històriques que apareixen a l'imaginari col·lectiu, però no vull desviar-me massa del tema.
Després d'haver llegit El origen perdido, La lápida templaria, El último catón, El Código da Vinci, Ángeles y Demonios, El último merovingio, El ocho, El círculo mágico y La Trilogía templaria (no tots seguits, no estic tan malalt), crec que podem traure algunes conclusions i algunes pautes comuns d'un llibre a altre:
- Si eres solter/a no patisques, posa't a fer una investigació d'algun misteri històric i acabaràs, per norma, coneixent i enrotllant-te amb una persona molt atractiva i intel·ligent del sexe contrari.
- Si coneixes a algú reservat o antisocial, que té algun distintiu extrany i una conducta sospitosa, desconfia, segurament és francmasó, illuminati, del priorat de Sion, hassassin, del Opus o del Frente Popular de Judea, o tot a la volta. Bé, o això o es tracta d'un friki, però desconfia igual.
- Si en el teu passat has desenvolupat alguna habilitat especial, per estranya que siga, o has tingut algun ofici determinat, pots estar segur que serà imprescindible en algun moment de la teua aventura, fins i tot si has sigut sexador de pollets.
- Si l'aventura se centra en un determinat moment històric, agafa't un diccionari de personatges famosos i mira les dates que coincideixen amb l'època, que de segur acaben eixint tots d'una o altra forma.
- Més prompte omés tard apareixeran templers per algun lloc, que no et sorprenguen.
- Aquelles persones que conegues que tinguen totes les paperetes per a ser el "malo" de l'aventura, acabaran ajudant-te, mentre que els en aparença més inofensius són en realitat uns autèntics "cabronets".
- I per últim, no importa que desvetlles un gran enigma, o que descobrisques un gran tresor arqueològic, o que demostres el que siga, al final tot seguirà com estava perquè el públic general no està preparat per conéixer eixes coses... menys el que ha llegit la novel·la, clar.
En resum, val que tinguen la seua gràcia i a vegades siguen enginyosos, però no s'ha de creure absolutament res del que es diu en aquests llibres, ja que en definitiva els autors soles han pogut fer servir la historiografia ja escrita i la seua imaginació, per tant no poden aportar res de nou.
Jo per la meua part crec que vaig a prendre'm un descans d'estes coses... euh... quan m'acabe La hermandad de la Sábana Santa. Si és que no tinc remei.