dimarts, 17 de maig de 2005

Qualsevol temps passat fou millor

O al menys això deia Jorge Manrique, però la veritat és que no estic d'acord, el que passa és que la nostàlgia fa oblidar totes les coses dolentes. Ara que, objectivament, sí hi han aspectes en els que havem endarrerit en compte de millorar, com per exemple els dibuixos animats. Hui en dia hi han molt poques sèries amb qualitat, i menys encara les que no tracten als xiquets com babaus. Per descomptat es salven alguna com els Simpson o Padre de Familia, però aquestes van dirigides a un públic més adult normalment, jo em referisc a les que es feien per a xiquets, les que véiem mentre berenàvem al tornar de l'escola (deixant de banda que ara a mitjan vesprada tot són reality shows o programes de "marujeo"). No crec que ací la nostàlgia em confonga, perquè per exemple les sèries amb persones reals que tant m'agradaven ara les veig "infumables" (El Equipo A, El Halcón Callejero, El Coche Fantástico, McGyver... amb excepcions com V o Kung Fu), en canvi, aquells dibuixos em pareixen encara molt entretinguts i fins i tot didàctics. Bé, tampoc s'ha de generalitzar, i per això he fet una selecció de deu sèries de la meua infància que m'agradaria tornar a veure, i què crec que als xiquets de hui en dia no els vindria mal tampoc (buf, crec que em faig major).

ULISES XXXI

Inspirada en L'Odissea d'Homer però ambientada en el futur, conta les peripècies per l'espai d'Ulisses, Telèmac, Thais i el robot Nono per a tornar a casa amb la nau Odissea, trobant-se pel camí amb reinterpretacions dels mites grecs. Que jo sàpia no l'han tornat a fer, i a mi em va despertar l'interés per la mitologia.

D'ARTACÁN Y LOS TRES MOSQUEPERROS

Basada en la novel·la d'Alexandre Dumas Els tres Mosqueters, però en un món de gossos antropomorfitzats (i algun gat i ratolí). La protagonitzaven D'Artacan, Amis, Pontos, Dogos i Julieta, amb els malvats Richelieu, Milady i el Comte de Roquefort. Crec que era la meua sèrie preferida de xicotet, i em repassava tant els episodis gravats que al final la roba de D'Artacan era taronja. Després van fer El Retorno de D'Artacan, però no era ni de lluny el mateix.

LA VUELTA AL MUNDO DE WILLY FOG

De nou basada en una novel·la, en esta ocasió La Volta al Món en 80 dies, de Juli Verne. Ací també eren tots animals, però de tota classe, i els protagonistes eren Willy Fog, Rigodón, Tico i Romy, que intentaven acomplir l'aposta tot i les trampes de Sullivan. Després van adaptar també Viatge al centre de la Terra i 20.000 llegües de Viatge Submarí, però ja no tenien la mateixa gràcia; i és que el color per ordinador li lleva tot l'encant que tenia aquell color manual amb acetat... en fi.

SHERLOCK HOLMES

Inspirada en els relats de Conan Doyle, ací eren tots gossos, amb els protagonistes Holmes i Watson, l'inspector Lestrade de Scotland Yard i el malvat Moriarty i els seus sicaris. Era molt entretinguda i estava molt ben feta, i tampoc l'han tornat a posar.

BOLA DE DRAC

Un clàssic, i ací els catalans van ser els pioners, recorde els primers capítols que feien al Canal 33. La veritat és que la sèrie val la pena fins que arriba tot el rotllo dels superguerrers i Freezer, després soles té alguns capítols destacables. El seu èxit va ser el que va acabar amb ella, perquè no la van saber finalitzar a temps. De tota manera m'agradaria veure de nou tot allò de Pilaf, l'exèrcit de la Cinta Vermella, els tornejos, Satanàs Corpetit...

EL DR. SLUMP

Altre producte d'Akira Toriyama, que era anterior però va arribar després de Bola de Drac. Absolutament genials l'Arale, Catchan, el professor Norimaki i la gent de la Vila del Pingüí, rialles assegurades.

MUSCULMAN

Altra sèrie d'origen japonés, anava d'un alienígena anomenat Musculator que es dedicava a la lluita lliure amb més pena que glòria. La sèrie va evolucionar molt des dels seus plantejaments inicials, i fins i tot a vegades es tornà massa dramàtica, però també em vaig riure molt.

CHICHO TERREMOTO

De jugar soles a bàsquet al final va passar per tots els esports, quasi sempre per enfrontar-se als pretendents de la seua Rosita (fins i tot el gos). Tenia moments molt bons.

LOS CABALLEROS DEL ZODIACO

Altra gran sèrie, i de totes estes crec que és l'única que encara no he vist sencera. Ací hi havia poc humor, la veritat, i a voltes era un poc sàdica, però tot allò de les armadures i els poders de les constel·lacions era molt original.

ÉRASE UNA VEZ...

En realitat hi han cinc sèries baix el nom de Érase una vez: El Hombre, El Cuerpo Humano, El Espacio, Las Américas i Los Inventores. Amb gran valor didàctic, al menys les dos primeres haurien de ser reposades tots els anys. Tot el que aprenia amb elles no me s'ha oblidat mai.

I fins ací la sessió "remember"; hi han més inoblidables: David el Gnomo, Dragones y Mazmorras, Campeones, Don Quijote, Los Pequeñecos, Los Diminutos, Fragle Rock... però estes dèu són imprescindibles, i gràcies a "sant emule" estic recuperant-les. Per si algú té interés en fer memòria, en esta pàgina hi han fitxes de prou sèries, i en algunes pots descarregar la sintonia.