dimarts, 14 de juny de 2005

Meravellari (I)

LA TORRE DE BABEL

Comencem amb una de les meravelles ja desaparegudes, de fet ni tan sols apareix al llistat de les set meravelles de l'Antiguitat perquè quan es recopilaren ja no existia. És prou coneguda pel famós episodi de la Bíblia (Gènesi 11; 1-9) que explica l'origen de la diversitat de llengües, al ser un càstig de Déu per la vanitat dels hòmens, que volien arribar al cel amb la torre.
Com el seu nom indica es trobava a Babilònia (o Babel), capital de l'imperi dels caldeus a Mesopotàmia (l'actual Irak) des del segle VII a.n.e., que va tindre el seu màxim esplendor sota el regnat de Nabucodonosor II "el Gran" (605-562 a.n.e.). D'aquesta època, a més de la torre, van ser altres meravelles com els Jardins Penjants o les muralles i la Porta d'Ishtar, que ja comentaré en altres retalls.
La imatge més coneguda de la torre probablement siga aquesta:

Es tracta d'una visió molt idealitzada, obra del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell, del 1563, sense dubte influenciat per les ruïnes romanes, i per tant molt allunyada del seu aspecte original. En realitat seria més pareguda a aquesta reconstrucció:

La tipologia és la d'un zigurat, el típic temple-muntanya mesopotami massís, de planta quadrangular, estructura piramidal i escalonada, amb el remat superior del santuari, l'habitacle del déu. Els materials eren la tova (fang assecat al Sol) principalment, recoberta de rajoles cuites al foc en l'exterior, el que fa que ninguna d'aquestes estructures s'haja conservat per ser poc resistents, a diferència de la pedra d'Egipte. La que ens ocupa seria probablement el zigurat conegut com Etemenanki ("casa del fonament del cel i de la terra"), el principal de la ciutat, dedicat al déu Marduk, i tindria una base d'uns 90 metres a cada costat, amb set altures estimades entre 60 i 90 metres en total. L'arqueòleg R. Koldewey identificà les seues restes el 1913, i datà els seus nivells més antics en el III mil·lenni a.n.e. Destruïda per assiris i arameus, els caldeus la reconstruïren per última vegada, i amb el temps finalment desaparegué.
Com s'ha vist, el seu record va romandre com a símbol de la vanitat dels hòmens, quan el seu significat real era molt més complexe i ric: a més de lloc de culte al déu, eren observatoris astronòmics i centres d'endevinació, i representaven una gran escala per on la divinitat podia baixar a la terra i conviure amb els mortals. Açò no ho van comprendre els jueus que el van veure, perquè el seu déu era molt més distant i inaccessible, i per això li van donar l'explicació que apareix a l'Antic Testament.