dimarts, 5 de juliol de 2005

Meravellari (IV)

EL COLÓS DE RODES

Última meravella construïda de les set de l'Antiguitat (veure retall A les mil meravelles), és en canvi de la que menys testimonis gràfics hi han, junt amb els Jardins Penjants de Babilònia, i les imatges que hi han ací són reconstruccions completament fictícies, pareix ser que inspirades en el gravat d'alguna moneda antiga i en les descripcions escrites.

L'illa de Rodes és la més gran de l'arxipèlag del Dodecanés, a la mar Egea, i en temps antics era un punt estratègic per trobar-se al mig de les rutes entre la Grècia peninsular, Àsia Menor i Egipte. A la darreria del segle IV a.n.e., enmig del conflicte entre els generals d'Alexandre el Gran per repartir-se els seus territoris, Rodes es declarà partidària de Ptolomeu, qui a més es va fer amb el control d'Egipte. Açò no agradà massa a Antígon, qui dominava Grècia, i envià l'any 305 a.n.e. al seu fill Demetri Poliorcetes (expert en setges, com demostra el fet de que en terminologia militar es conega a la tècnica d'assetjar fortaleses com "poliorcètica") a conquerir l'illa. Després de diversos desbarats climàtics i amb la decidida resistència dels rodians, Demetri decidí finalment abandonar l'assetjament quan arribaren els vaixells de Ptolomeu per a socórrer l'illa. Els habitants de Rodes acordaren celebrar la victòria erigint una estàtua colossal al seu déu protector Helios, el déu Sol. Pareix ser que en l'illa eren aficionats a l'estatuària, perquè un escriptor de l'època deia que hi havien més de 3.000 escultures, 100 de grans dimensions. L'obra s'encarregà a Cares de Lindos, deixeble del famós Lisip, i la construcció començà el 291 a.n.e., finalitzant-se dotze anys després per Laches, ja que Cares s'havia suïcidat davant la pressió de la responsabilitat de tan gran monument. Segons relats de l'època, l'estructura es disposà damunt d'un pedestal de marbre blanc, sobre el que s'elevaren dues torres de rajola (fins a la cintura) i una armadura de bigues de ferro, tot recobert amb planxes de bronze, essent la major part dels materials obtinguts de les restes de la maquinària d'assetjament abandonada. L'estàtua arribà fins als 32 metres d'alçada (un poc menys que l'Estàtua de la Llibertat, la qual s'inspira clarament en el Colós), i en l'interior es disposà una escala per pujar fins al damunt i encendre totes les nits una foguera que guiara als vaixells, seguint l'exemple d'altra meravella, el Far d'Alexandria.

Després de soles 56 anys sent admirada, el 223 a.n.e. un terratrèmol la va fer caure, quedant soles els peus i part de les cames. Ptolomeu III s'oferí a reconstruir-la, però un oracle estimà que s'havia ofés a Helios i decidiren deixar les restes en terra. Així i tot encara eren visitades, i Plini el Vell va escriure que poques persones podien rodejar el dit polze de l'estàtua amb els seus braços. Finalment, l'any 654 els àrabs conqueriren l'illa i, segons el cronista Teòfanes, van vendre el que quedava del monument a un comerciant jueu d'Edessa, qui va repartir la càrrega entre 900 camells i se la va emportar, no quedant així cap rastre del colós.
Amb el temps, especialment al Renaixement, s'engrandiria la seua llegenda i es diria que tenia una cama a cada costat del port i que els vaixells passaven per baix d'elles, com apareix a les il·lustracions, però es poc provable.
Recentment va aparéixer un projecte que pretenia refer el Colós amb el metall de les monedes retirades per l'euro i, de pas, atraure un turisme de qualitat a l'illa; no sé com estarà la cosa però espere que no prospere, és preferible tindre una imatge mental de les meravelles que pot crear l'home a una imatge real de les "horterades" què també és capaç de fer.