dilluns, 11 de juliol de 2005

Meravellari (V)

LA GRAN BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA

Avui tractem una meravella un poc especial, ja que per una banda el que interessa és el seu contingut, no l'edifici, i per altra és que hui en dia s'ha fet una altra que recull l'esperit de l'antiga, tot i que el seu valor és molt menor.
Alexandria d'Egipte va ser no soles la més important de les 17 fundacions que va fer Alexandre el Gran amb el seu nom (era modest, el xic), sinó que també arribà a ser la ciutat més gran del món en la seua època d'esplendor, i gresol de totes les cultures conegudes.
Fundada, com déiem, per Alexandre al 331 a.n.e., després d'haver vençut als perses i haver-se proclamat faraó, es situà sobre un poblet de pescadors al delta del Nil anomenat Rakotis, encarregant-se el traçat de la nova capital d'Egipte a Dinòcrates de Rodes, qui utilitzà el típic plànol hipodàmic i a més creà un dic artificial (l'heptastadium) que la unia amb l'illa de Pharos, donant lloc al mateix temps a dos magnífics ports:

Alexandria es convertí així en un enclavament estratègic, però la seua època daurada no arribaria fins l'establiment de la dinastia làgida o ptolemaica. Ptolomeu I Soter, un dels antics generals d'Alexandre i l'únic que va morir de vell, començà el seu regnat al 305 a.n.e., i tant ell com els seus successors es preocuparen especialment pel desenvolupament de les arts i les ciències i per l'amalgamatge de cultures, convertint-se Alexandria en el millor exponent de l'hel·lenisme fins l'arribada del poder romà al 30 a.n.e., essent l'últim governant ptolemaic la famosa Cleopatra VII. A més de per la seua biblioteca, de la que parlarem tot seguit, la ciutat també fou famosa pel seu Mousaion (la primera universitat de la Història, en el sentit de investigació, no de docència), la tomba d'Alexandre i el Far, al que tractarem en altre retall. Malauradament no es conserva res de tot això, i tampoc són gran cosa els testimonis que resten, fins el punt de que tot el que es diga de la Biblioteca són conjectures i suposicions, cap certesa.
Pareix ser que després de construir el palau que serviria per a tota la seua dinastia, Ptolomeu I va promoure la creació del Mousaion, un temple del saber dedicat a les arts i les ciències, les quals eren emparades per les nou Muses, d'ací el nom. Aquesta institució comptaria amb la seua biblioteca, la qual aniria creixent amb el temps i seria l'element què més fama aconseguiria. La institució tractava de recollir totes les obres escrites en grec i de traduir les de cultures mediterrànies, de l'Orient Mitjà i de l'Índia, al temps que un grup d'erudits es dedicava a explorar la Física, la Literatura, la Medicina, l'Astronomia, la Història, la Geografia, la Filosofia, les Matemàtiques, la Biologia i l'Enginyeria, tot amb l'objectiu de conéixer millor el món on vivien. Es pot dir que l'home havia aconseguit ja la seua maduresa intel·lectual.
Les autoritats es preocuparen molt per desenvolupar-la, i crearen un espai dividit en deu sales d'investigació (una per a cada matèria), que a més comptava amb jardins, observatoris, un zoo, fonts, columnates i una gran sala-menjador per a discutir de qualsevol tema. Ací hi ha una reproducció de com deuria ser el gran hall d'accés a l'edifici:

El fons de la biblioteca es composava de rotllos de papir, tots escrits a mà, i es diu que arribaren a ser uns 900.000 manuscrits en època de Marc Antoni i Cleopatra, quan el primer aportà el fons de la biblioteca de Pèrgam, l'altra que havia rivalitzat amb la d'Alexandria i que havia inventat el seu propi suport escriptori, el pergamí. Per a ser conscients del que suposava eixe nombre d'obres, cal tenir en compte que quan es va inventar la impremta al segle XV, en Europa soles existien uns 50.000 volums escrits. Eixa quantitat s'aconseguí comprant moltes biblioteques existents, però també amb una particular llei per la qual cada vaixell que arribava a la ciutat era enregistrat i els seus llibres confiscats i copiats (en teoria després els tornaven). Ací hi ha una altra reproducció de com deurien ser les sales farcides de papirs, disposats en armaria:

El creixement de la Biblioteca obligà a la creació d'un annex per Ptolomeu II i III a la segona meitat del segle III a.n.e., que es situà sobre l'antic Serapèum o temple de Serapi.
El càrrec de director de la Biblioteca era de gran prestigi i sempre s'elegia a destacats savis i erudits. El primer de tots fou Demetri de Falera, i hi han dades de set més fins el 131 a.n.e., però també treballaren allí personalitats com Euclides o Arquimedes.
La primera catàstrofe que va patir la Biblioteca va ser un incendi derivat d'un atac de Juli Cèsar al 48 a.n.e., però pareix ser que l'annex va quedar intacte i continuà funcionant amb normalitat, fins que al 391 el patriarca Teòfil la va destruir per ser un símbol del paganisme. Irònicament, aquest personatge va ser canonitzat i és conegut com "sant" Ciril, i se'l pot considerar com el culpable d'un retrocés cultural de la humanitat que duraria segles. De fet, les conseqüències encara les patim en l'actualitat, perquè tot i que qualsevol descobriment científic de l'època s'haja superat ja sens dubte, el que sí no es recuperarà mai serà tota la memòria històrica que allí es conservava, i que ha provocat grans llacunes historiogràfiques. Així i tot, és creïble que alguna obra es salvara, perquè anys després els àrabs traduirien moltes obres del grec. Serien encara manuscrits de la Biblioteca?
A les darreries del segle XX la UNESCO va promoure la creació d'una nova biblioteca, però orientada més cap a l'univers electrònic. La va realitzar l'equip d'arquitectes noruec Snohetta, i va ser inaugurada oficialment el 16 d'octubre de 2002. Ací hi han imatges de l'exterior i l'interior de l'edifici:


La nova Bibliotheca Alexandrina compta amb 8.000.000 de volums, tots accessibles per internet, i aspira a arribar als 20.000.000. En tan poc temps ja se la pot considerar una de les cinc més grans del món, junt amb la Library of Congress nord-americana, la British Library anglesa, la Bibliothèque Nationale francesa i la Biblioteca Vaticana.