dimecres, 31 d’agost de 2005

Meravellari (IX)

EL TEMPLE D'ARTEMISA A ÉFES

Continuem amb un altra de les set meravelles de l'antiguitat, el temple grec més gran i espectacular de tots, tot i que ara la fama la té el Partenó d'Atenes, principalment perquè l'Artemisió, com també se'l coneix, no s'ha conservat.
Éfes era una important ciutat grega de l'Àsia Menor, en la costa de l'actual Turquia, que des d'antic tenia un culte a una divinitat femenina de la fertilitat, una deesa mare. Els hitites l'anomenaven Kubaba, i els frigis la van convertir en Cíbele. Els grecs, amb el seu habitual sincretisme, la van assimilar a Artemisa, de la qual es parlava de dos origens, un a l'illa de Delos i l'altre ací, a la pròpia Éfes. També era el lloc on es situaven les mítiques amazones. No acaba ací aquesta curiosa transposició de divinitats, però ho rependrem més avall.

El cas és que ja existia un temple anterior al que ens ocupa, que havia estat destruït pels cimeris al segle VII a.n.e. A mitjans del segle VI a.n.e. governava ací el rei de Lídia, Cres, conegut per haver inventat les monedes, qui va encarregar l'obra del nou temple a l'arquitecte Chersiphron i la va sufragar amb aportacions de tots els efesis. Aquest dissenyà un edifici colossal, tot de marbre, d'estil jònic i del tipus octàstil (amb 8 columnes davant) i dípter (amb doble columnada), que media, segons Plini el Vell, 110 metres de llarg i 54 d'ample, amb 127 columnes de 18 metres d'alçària. Els temples grecs no eren lloc de reunió de fidels, sinó que es consideraven la casa del déu, el sancta sanctorum, i sempre hi havia una estàtua del titular, que ací pareix ser era obra de Scopas.

Va ser un lloc de molta atracció "turística" i religiosa a l'època, sobrevivint amb l'ocupació persa, fins que al 356 a.n.e. un pastor anomenat Eróstrat el va cremar soles per voler fer-se famós. El fet de què recordem el seu nom demostra que ho va aconseguir. Curiosament, i és una d'eixes casualitats extranyes que té la Història, la nit que va ser destruït pareix ser que fou la mateixa del naixement d'Alexandre el Gran (al menys l'any coincideix, el dia pot ser una invenció dels efesis per a guanyar-se el seu favor) i, assabentat aquest, va manar reconstruïr-lo, però ja no va ser tan espectacular com abans. Éfes encara seria una important capital romana, però la tercera versió del temple va ser desfeta definitivament pels gots al 262.
L'únic que es conserva de l'Artemisió és aquesta basa de columna al British Museum. Per a fer-se una idea de les seues dimensions, és un poc més alta que jo mateix (la foto la vaig fer fa poc):

Tornant a Artemisa, deiem abans que era fruit d'una assimilació o sincretisme de deeses anteriors, el que explica en part el seu aspecte tan extrany. Els "bonys" són per a alguns pits de dona i per a altres testicles de bou (blergh), en qualsevol cas símbols de fertilitat:

Artemisa es va convertir amb els romans en Diana, i amb els cristians en... la Verge Maria. De fet, segons la tradició apòcrifa cristiana, ella i sant Joan havien estat a la ciutat després de la mort de Jesús, també sant Pau, i també hauria estat enterrada allí Maria Magdalena. Per últim, a Éfes es va celebrar el concili que va establir el dogma de què Maria era la Mare de Déu, en part per la presió d'una revolta dels efesis, que havien heretat eixe culte femení dels seus avantpassats.