dilluns, 1 d’agost de 2005

Meravellari (VII)

LA GRAN MURALLA XINESA

A aquesta, junt amb les piràmids d'Egipte, sí la podem considerar sense cap dubte com "meravella de meravelles". És una d'eixes coses que sempre has sabut que existien però mai t'has plantejat realment el que impliquen: és la major construcció feta per l'home, travessant muntanyes, rius i deserts al llarg d'uns 6.400 quilòmetres en el moment de màxima extensió, des de la mar Groga fins al desert de Gobi. Per a fer-se una idea, tingam en compte que, per exemple, des d'Alcoi fins a Moscou hi han poc més de 4.000 quilòmetres. Quasi res.

Va ser començada a alçar-se al segle III a.n.e., pel primer emperador de la dinastia Qin, de nom Qin Shi Huang (el mateix de la famosa tomba dels guerrers), i va tindre un procés constructiu de més de 1.500 anys, amb tres fases destacades apart de la primera: al segle I amb la dinastia Han, al segle XII amb el periode de les dèu dinasties i els cinc regnes, i al segle XIV amb la dinastia Ming, els que més la van desenvolupar. La seua finalitat era defendre's dels atacs dels nòmades de Mongòlia i Manxúria, però això és relatiu, perquè una fortificació no té cap eficàcia si no hi han hòmens que la defenguen i, tot i que sempre han hagut molts xinesos, no tindrien prou soldats per a tota la seua extensió (va arribar a tindre 25.000 torres i 15.000 llocs de vigilància, quants hòmens farien falta per a 40.000 destacaments?). Com a mínim, potser evitava que penetraren amb la seua temible cavalleria, però crec que la muralla s'ha de considerar més com un símbol, una frontera entre el món civilitzat i el bàrbar (més o menys com el mur d'Adrià que els romans feren en Anglaterra o el limes germanicus a Europa, a molt menor escala, això sí). És interessant un aspecte: el fet de que els huns no pogueren travessar-la amb els seus cavalls, provocà que es desplaçaren cap a l'oest i presionaren als germànics en Europa, els quals van tindre que emigrar i ocupar tota Europa occidental, finalitzant el periode de la romanització (hi havien més factors, és clar, però no deixa de ser sorprenent).

El mur presenta diferències en els materials i en les dimensions en funció de l'epoca de construcció, però generalment arriba als 7-10 metres d'alçada, amb una amplària de 7 metres en la base i 6 en la cresta. Els materials utilitzats depenien dels que existien a cada zona: granit, rajola, pedra calissa, tronc, tova... mentre que l'interior es farcia normalment amb terra i no pocs cadàvers dels treballadors de l'obra. La part superior està completament pavimentada, així que també va ser una gran via de comunicació per a desplaçar tropes i caravanes comercials.
Comptava amb numeroses portes, però destaquen especialment els tres passos fortificats: Sha-nhai, Ju-yo-ng i Niangzi. Tenien a més un sistema de senyals de fum i de fogueres entre les torres per avisar de possibles invasions abans que qualsevol correu.

La seua ineficàcia contra grans exèrcits va ser evident quan Genghis Khan la travessà sense esforç amb 300.000 hòmens al 1208, i va perdre completament la seua funció quan els propis habitants de Manxuria, contra els que s'havia construït, començaren a governar Xina com la dinastia Qing, des del 1644 fins la fi de l'imperi, al 1912.

En l'actualitat "soles" queden en peu uns 2.400 quilòmetres. Al desgast propi del turisme s'ha d'afegir la seua utilització com a cantera pels camperols durant molts anys, ja que per l'aïllament xinés la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO no arribà fins a 1987. Tampoc ha de ser molt barat mantindre-la en condicions, així que les actuacions del govern se centren en les zones més visitades, sobre tot a Badaling, prop de la capital Beijing.
Una última qüestió: sempre s'ha dit que la muralla és l'única construcció humana què es veu des de l'espai, i pareix ser que no és cert. Es pot veure amb instruments òptics, però també qualsevol obra gran, perquè serà molt llarga, però no més ampla que una autopista, per exemple. Tot i això no deixa de ser una construcció impresionant, testimoni de que hi han poques coses que l'home no puga fer quan s'ho proposa.