dimarts, 13 de setembre de 2005

Meravellari (X)

LA CAPELLA SIXTINA

De nou tenim al gran Michelangelo amb nosaltres, en esta ocasió amb, segurament, la seua obra més famosa i un dels referents de tot l'art universal, tot i que, com deiem en altra ocasió, ell sempre es va considerar escultor. De fet, sorpren especialment que rebera aquest encàrrec per part del papa Juli II quan soles se li coneix una pintura anterior, el Tondo Doni, i els dibuixos preparatoris per a La Batalla de Cascina. De tota manera, no crec que ningú dubte de què va saber estar a l'altura de les circumstàncies.

El que hui anomenem "Capella Sixtina", dita així pel seu constructor Sixte IV, és en realitat un conjunt de diverses obres pictòriques, algunes anteriors a l'obra de Michelangelo. De fet ell mateixa va realitzar dues intervencions prou allunyades en el temps: la primera, com deiem per encàrrec de Juli II, va ser per a pintar la volta, de 1508 a 1512; la segona, per desig de Pau III, fou per al panell del Judici Final, a la paret de l'altar, de 1536 a 1541. Les altres obres, a les parets laterals i a l'altre fons, pertanyen a gent com Ghirlandaio, Botticelli, Perugino o Pinturicchio, grans autors però que passen totalment desapercebuts davant l'obra de "il divino". També hi ha constància de obres que van ser destruïdes per a que Michelangelo pintara al damunt, però no crec que ningú les trobe a faltar.

Començant per la volta de la capella, el primer encàrrec, l'artista va idear un complexe programa iconogràfic, rebutjant un projecte previ menys ambiciós, i el va insertar en un fons arquitectònic il·lusori que, des del terra, no pot distingir-se d'un real. Es tracta de una història de la Creació, amb diversos episodis del Gènesi, acompanyats de figures que representen avantpassats de Crist, profetes i sibil·les, éssent l'escena més coneguda la de la Creació d'Adam.

Són tot pintures al fresc, de vius colors (descoberts recentment amb la seua restauració, perquè quasi 500 anys de fum de les espelmes els havien fet oscurs), amb un tractament podriem dir que "escultòric" de les figures, predominant el dibuix i amb anatomies molt marcades, tot amb el seu característic dinamisme i moviment contingut. Michelangelo va patir moltes penúries pintant la volta (ocupa més de 500 metres quadrats), sense acceptar pràcticament ajudants, i va tindre seqüeles físiques la resta de tota la seua llarga vida (el millor per a comprendre açò és la pel·lícula El tormento y el éxtasis, de 1965, dirigida per Carol Reed, amb Charlton Heston i Rex Harrison). Es percebeix també una evolució personal de l'artista a mesura que dominava la tècnica en aquests cinc anys, tendint cada vegada més cap a la monumentalitat. Quan finalment va ser inaugurada, l'1 de novembre de 1512, li va donar ja fama immortal al seu creador.

24 anys després Pau III el reclamà per a culminar la seua obra: si en la volta es representava l'inici de tot, quin millor tema per a la paret frontal que el final dels temps, el Judici Universal. Aquesta vegada Michelangelo va acceptar l'encàrrec amb més entusiasme que en l'anterior: ja havia fet les seues millors obres com a escultor, i soles li quedava arredonir la seua millor obra com a pintor. El gran mural s'inspira tant en la Bíblia com en la Divina Comèdia de Dante Alighieri, i es divideix verticalment en dues parts: els condemnats a la dreta i els que obtenen la salvació a l'esquerra (a la dreta de Déu), però sobre tot destaca la figura d'un Crist terrible, jutge de la humanitat, acompanyat per la seua mare, al voltant dels quals gira tota l'escena. No hi han pràcticament elements compositius, llevat d'alguns nuvolets, tota l'escena és un mar de cossos nus, amb un munt d'expressions diferents. És evident la evolució que ha tingut des de que pintà la volta. És famosa l'anècdota de què un cardenal anomenat Biagio da Cesena li recriminà al papa la presència de tant cos nu, i Pau III li contestà sarcàsticament que ell soles tenia competència sobre assumptes espirituals, no materials; a més, Michelangelo retratà en el Judici al mateix cardenal com a Minos, el guardià de l'infern. Malauradament, pocs anys després, amb la celebració del concili de Trent, l'Església es radicalitzà prou més i es decidí censurar el Judici al 1564, el mateix any de la mort de l'artista. L'encarregat fou Danielle da Volterra, amic i deixeble seu, que des d'aleshores fou conegut com "il Braghettone", per tapar amb panys moltes figures. La restauració dels anys 80 del segle XX va restituïr en gran part el seu aspecte original.

En fi, es pot dir molt d'aquesta obra colossal, però el millor és veure-la "en directe", soles així es pot comprendre la seua magnitud. Jo vaig tindre la sort d'estar, tot i que la massificació de gent et lleva prou la il·lusió (a més em vaig "cabrejar" molt al veure com la gent "passava" de la prohibició de fer fotos... no comprenen el mal que fa el flash a estes obres? Tal vegada no es tarde massa en posar un numerus clausus per a les visites). La veritat és que enveje als afortunats cardenals que es reuneixen així per als cónclaves, hores i hores sentats admirant esta obra...
Per a uns es tracta de la culminació del Renaixement, per a altres la primera obra manierista o fins i tot barroca... la veritat és que no hi han adjectius per qualificar a un personatge irrepetible i al que va ser capaç de fer. L'únic que podem lamentar és que l'obra de la Capella li va impedir fer el seu projecte més ambiciós i que mai va completar: la tomba monumental de Juli II.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Great ideas . I'm definitely going to bookmark you!

What do you think of my internet software site/blog. Full of internet software related stuff.

Anònim ha dit...

Hey, you have a great blog here! I'm definitely going to bookmark you!

I have a free web design site/blog. It pretty much covers free web design related stuff.

Come and check it out if you get time :-)