divendres, 31 de març de 2006

Recapitulant

Doncs ja he finalitzat les reformes del Diari de Retalls. Els canvis han anat dirigits sobre tot a posar un poc d'ordre, així que he agrupat els enllaços de la dreta per categories, afegint-ne alguns quants. També he suprimit allò de "Retalls recents" perquè no tenia massa utilitat, i a canvi he creat uns arxius per temes, per a que siga més fàcil la consulta de retalls, cosa que ja existeix en altres llocs de blogs però que Blogger encara no té.
En fi, res espectacular, com veieu, però m'ha servit per a repassar el que he escrit i la veritat és que estic prou satisfet. Amb el seu primer any d'existència ja és el diari que més m'ha durat, aixina que supose que continuaré amb l'experiència i, potser, em decidesca a divulgar-lo un poc més (que jo sàpiga, soles han passat per ací Míriam, Germán, David i Plissken).

Actualitzat: Amb la nova versió beta de Blogger, aquests canvis van deixar de tindre sentit.

divendres, 24 de març de 2006

Fraseologia Cinèfila

Aquesta és la sèrie de retalls que més èxit ha tingut, i que de tant en tant vaig actualitzant. Frases i diàlegs de cine:

dimarts, 21 de març de 2006

Gorgoritos

Sèrie sobre els fragments més famosos de la Història de l'Òpera.

dimarts, 14 de març de 2006

Diari de Retalls 2.0

Com d'ací poc aquest diari va a complir el primer anyet d'existència, aprofitaré aquests dies per a refer-lo un poc. Ja comentaré de què aniran els canvis, però no s'extranyeu si apareixen esta setmana alguns retalls amb poc trellat (sí, encara més poc trellat que fins ara).
Seguirem en contacte.

dimarts, 7 de març de 2006

En un xicotet poble de Kansas...

La meua dosi actual de sèries televisives, junt amb Perdidos i a l'espera de l'estrena de la segona temporada de Mujeres Desesperadas en la Fox, es completa amb Smallville. He de reconéixer que al principi em va decebre molt, les dos primeres temporades es composaven de capítols auto-conclusius amb el repetit esquema de què un estudiant de l'institut que no havia aparegut per a res fins al moment obtenia poders de la kryptonita, segrestava casualment a algú pròxim a Clark Kent i al final acabava perdent els poders o morint. Açò més la insufrible relació de Clark i Lana feia que soles la meua vena friki mantinguera un lleu interés.
Però l'aparent èxit de la sèrie va fer que els seus productors anaren desenvolupant-la introduïnt detalls i referències al futur del personatge que tots coneixem, i no soles per als lectors de còmics, sinó també per als que soles han vist les pel·lícules (són destacables les aparicions de Christopher Reeve i de Margott Kidder, així com la insinuació de la música de John Williams o la creació de la Fortalesa de la Soledat). Tot açò va junt amb una complicació de les trames i l'aparició de malvats més complexes, encara que a vegades encara torna a eixir la "ramalada" de villans d'institut de les primeres temporades i les relacions entre personatges continuen sent prou "ñoñes", però hi han suficients detalls frikis com per a fer-nos vibrar, com l'aparició de Flash, Aquaman o Cyborg, entre altres adaptacions de l'univers DC.
Als EUA ja van pel capítol 15 de la cinquena temporada, destacant especialment el 12 per ser el que feia 100 de la sèrie. La introducció de Lois Lane (grrrr) i el major protagonisme de Metròpolis i el Daily Planet pareixen encaminar-nos ja cap allò que s'imaginem. Dóna igual que no es respete gens la continuitat dels còmics, jo soles espere l'aparició de cert milionari amb gust per vestir de cuir negre per la nit i eixir en companyia de xiquets, o de certa amazona lleugera de roba i experta en nugar a la gent (parle, és clar, de Batman i Wonder Woman, degenerats).
Mentre tant, en l'horitzó proper tenim l'estrena de Superman Returns, que supose tornarà a posar de moda al personatge i acabarà per impulsar la sèrie cap al seu final, que no deu ser ja massa llunyà.

Conspiranoies

M'encanta eixa paraula. Vindria a ser la contracció de "conspiracions paranoiques", és a dir, totes eixes "teories de la conspiració" que circulen per l'imaginari col·lectiu i que serveixen per a explicar pràcticament qualsevol esdeveniment, i que a més, com he comentat en alguna ocasió, el públic en general està mes predisposat a admetre que l'avorrida realitat, cosa que saben aprofitar molts llibres, pel·lícules, programes televisius, revistes pseudo-científiques, etc.
Hi ha de tot, des de l'ocultació d'evidències extraterrestres fins als assassinats de gent famosa, passant per fets a gran escala com atemptats,revolucions o guerres (sense descartar que alguna en realitat ho siga, però sense vertaderes proves no es pot donar credibilitat), però crec que tot o podriem resumir en dos grans conspiranoies: la política i l'esotèrica.

La conspiranoia política
Consisteix a grans trets en un pla global desenvolupat per una èlit rica i poderosa que preten crear un Nou Ordre Mundial on res escape al seu control i on el sistema capitalista siga l'únic existent. Ací caben serveis secrets, organitzacions criminals, societats ocultes, associacions culturals o polítiques, etc. La que major difusió pareix tindre és la del Club Bilderberg, més encara si tenim en compte que és un grup que realment existeix (crec, que un ja no sap de qui fiar-se): els bilderbergers es reuneixen anualment (al 1989 ho van fer a Espanya), i entre ells estan personatges coneguts per tots, alguns fins i tot sorprenents. Vos recomane "googlejar" un poc si voleu saber més del tema, que no m'apetix enllaçar pàgines d'aquest tipus.

La conspiranoia esotèrica
És la que està tenint més èxit actualment, i gira al voltant del Sant Grial i la suposada descendència de Crist. Ací caben templaris, illuminati, francmasons i tota eixa fauna (la majoria també es poden clavar en l'altra conspiranoia), i pareix que juga un paper important el poble francés de Rennes le Chateau (de nou, recomane "googlejar"), fins al punt de què hi ha un cartell posat per l'ajuntament que prohibeix qualsevol tipus d'excavació al terme, que ja deuria paréixer un camp de mines

En fi, ja sabeu el que pense de tot açò, però el més important és algo que no podem perdre de vista: qualsevol conspiració és impossible, per la pròpia condició humana. En el moment en què es comparteix un secret, aquest està en perill, i quan més gent el sap, menys secret és. Tothom passa per un moment de feblesa en la vida, un canvi vital, que el pot impulsar a compartir eixe secret, i per tant la conspiració acabe descobrint-se. A més, ens és també innat l'error: quan més variables té un pla, més possibilitats hi han de què algun element falle (el crim perfecte no existeix, ja sabeu), així que l'èxit d'una conspiració a gran escala és, com deia, impossible.

És per això que he decidit no parlar més del meu pla, no sou de fiar.

Ah!, me s'oblidava:

BWAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!

dimecres, 1 de març de 2006

Adéu, Supercor, adéu

Ahir va ser el meu últim dia com a "Samsa" al Supercor, unint-se al meu desig de finalitzar un periple de sis mesos el fet de què una reducció de plantilla ha fet desaparéixer el meu lloc de treball, aixina que tots contents. Açò m'ha fet pensar, i soles tinc tres possibles explicacions:
  1. Van descobrir el meu pla de dominació mundial.
  2. No podien trobar un substitut del meu nivell.
  3. Ambas respuestas son correctas.
Fora de conyes, la veritat és que ha sigut una experiència molt enriquidora, i he acabat amb més amics, més dinerets i menys quilos (13 menys, "casi nà") que quan vaig començar. A més alguns em van regalar un llibre com a comiat, amb la següent dedicatòria:
També hi va haver una targeta amb dedicatòries més personals, amb una portada feta per l'amic David:
Així que ara ja puc dir que soc "opositor", tot i que encara em queda feina en l'enciclopèdia, però de moment deixe la faceta de "currito".
No voldria finalitzar sense donar-te les gràcies, Germán, sense tú segurament mai hauria entrat al Supercor, o ni m'ho hauria plantejat.