dilluns, 3 d’abril de 2006

Coses mundanes

M'apeteix fer un xicotet repàs de l'actualitat informativa:
ETA va declarar un "Alto el foc" el 24 de març passat, el que suposa obrir pas de forma oficial a les negociacions de pau (fins ara sempre han sigut de forma oficiosa). És una bona notícia, sense dubte, i supose que tots hauran de cedir un poc per a arribar a bon terme, però no deixa de ser curiós, o preocupant, que ETA haja renunciat als atemptats quan s'han donat compte que no tenen suficient repercusió enfront d'altres pitjors, els integristes islàmics (i es demostra de pas, al meu paréixer, la falsetat d'eixa conjura islàmica-etarra que defenia la dreta espanyola).
A Marbella s'ha destapat el que tot el món sap que passa a pràcticament qualsevol ajuntament, però que allí, davant les dades que estan manejant-se, certament se'n ha eixit de mare. És fàcil caure en la corrupció (allò de "el poder corrompe..."), però és que són casos en què no s'han esforçat ni en dissimular un poc. Quants hi haurà dels que no sabem res?
Això sí, en Alcoi podem estar tranquils. Pareix que ha eixit a la llum un considerable "pelotasso" per part del subsecretari de la Conselleria de Territori i Habitatge, Ramon Doménech, que ha adquirit uns "terrenyets" en la zona de Xirillent, a Alcoi, molt propet d'on està projectat un camp de golf i una zona urbanitzable. Deixat de banda informació privilegiada i altres "casualitats" que van eixint a la llum, el nostre venerat alcalde Jordi Sedano ens ha revelat la clau de la seua innocència: "És una persona que ama a Alcoy profundamente, alcoyano hasta la médula, festero, con cinco hijos, todos alcoyanos". Què sort tinc, soles em falta tindre cinc fills per a ser incorruptible.
En quant al futbol, deixant de banda les alegries que ens dóna el Barça, el Alcoyano fa "una de cal y una de arena". Ahir, sent segons en la classificació, amb el liderat a tir per haver perdut el Llevant B, jugant en un Collao a reventar davant d'un colista, el Sabadell, que feia dos anys que no guanyava fora de casa, va perdre amb un gol en l'últim minut. No sé si anomenar-ho "tragèdia" o "esperpent", però en fi, al menys estem "en la pomada", com es sol dir (ara estem en la cinquena posició), ara que reconec que sóc un dels detractors del nostre entrenador, Benigno Sánchez.
I res més, soles que ja estem en abril, i despús-ahir es va destapar el cartell (que es mereix un retall apart), aixina que ja s'acosta la millor època de l'any.