diumenge, 4 de juny de 2006

Al voltant d'un aniversari

Aquest any es compleix el 750 aniversari de la fundació d'Alcoi, ja que la Carta Pobla fou atorgada per Eiximén Pérez d'Arenós, lloctinent de Jaume I, el 17 de març de 1256. Deixant de banda el parlar sobre els (pocs) actes que el nostre Ajuntament ha programat per a commemorar aquesta important efemèride (esperem que per al 800 aniversari s'ho curren més, si arribe), voldria destacar-ne especialment dos pel que a mi m'interessa: la publicació d'un llibre de la Història del nostre poble, per part del CAEHA (Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics), però que no veurà la llum fins a final d'any, i la celebració d'un congrés, que és del que parlaré hui.El congrés ha estat dividit en dues tandes: els darrers dies 2 i 3 de juny es van fer unes conferències introductòries, i el 16 i 17 de novembre es produïran les ponències, la lectura de comunicacions i les conclusions. Són poques les ocasions en què es celebra un congrés d'aquest tipus a la ciutat, i tot i estar centrat en l'època medieval (a mi em va més la contemporània), la veritat és que en qüestions alcoianes no faig distincions, així que la assistència era obligada. A tot açò s'ha d'afegir la qualitat dels conferenciants, especialment Pierre Guichard, un d'aquells autors que contínuament citaven els de medieval als meus temps en la carrera de Història.
La primera conferència precisament la va encetar ell, amb el títol La conquista de las tierras de la montaña (Yabal Balansiyya), tot i que en realitat va fer un recorregut de la conquesta islàmica a la conquesta cristiana, centrant-se en els tipus d'assentaments i la toponímia.
La segona estava a càrrec del medievalista local Josep Torró, amb el títol de La formació de la vila d'Alcoi i el seu context, fent un enfocament més concret i centrat en el cas alcoià, explicant també els procediments de conquesta i la procedència dels primer pobladors.
La tercera corresponia a Enric Guinot, professor de la Universitat de València especialitzat en les Cartes Pobles, i per tant no podia ser altra que Cartas Pueblas y repoblación del Reino de Valencia, oferint-nos un panorama més ampli d'aquest procés en tot el regne i analitzant el tipus de documentació que s'emprava per a fer els repartiments.
Però el millor, per a mi, va ser la taula redona amb la que va concloure aquesta sesió, on als tres investigadors anteriors es van afegir l'altre medievalista local, Ricard Bañó, i l'arqueòleg Rafael Azuar com a moderador. En un ambient més distés, van debatir entre ells i van contestar a les preguntes del públic, destacant entre allò exposat el fet de què els motius de la conquesta fóren econòmics sobre tot, amb poca importància del factor religiós, i l'establiment, a proposta de la investigació de Enric S. Ribelles, present entre els assistents i que també va intervindre, de què la data real de la batalla d'Alcoi on va morir Al-Azraq no va ser el 23 d'abril del 1276, sinó el 5 de maig.
En definitiva, una experiència prou gratificant, que supose es veurà arredonida amb les ponències de novembre, centrades per una part en l'arqueologia i les fortificacions, a càrrec de Rafael Azuar (Panorama de la arqueología y las fortificaciones de la Conquista), Xavier Martí (Producció i distribució de la ceràmica en l'horitzó de la colonització) i Josep Ivars (Les muralles medievals d'Alcoi: procés de restauració); i per altra banda en la història i documentació de la Conquesta cristiana, a càrrec de tres antics "profes" de la carrera: José Hinojosa (La difícil coexistencia de cristianos, musulmanes y judíos en la frontera meridional valenciana), José Vte. Cabezuelo (La señorialización de la montaña) y Juan A. Barrio (La frontera meridional valenciana).
Per a finalitzar, dues crítiques que tenia en ment i de les que també es va fer ressò públicament Ricard Bañó: en primer lloc, després de fer la proposta del congrés el CAEHA, inexplicablement l'Ajuntament va encarregar l'organització al Museu Arqueològic Provincial (MARQ), supose que per ser més dòcils ideològicament. La segona, i m'imagine que directament relacionada amb l'anterior, el fet de no incloure cap conferència ni ponència que parle sobre l'establiment i l'origen de la nostra llengua, que va paral·lel a aquest procés de repoblació. Si no es debateix açò en estes ocasions, quan es farà? Tanta por tenien a que algú deixara clar que parlem la llengua que portaren els pobladors catalans? Quina pregunta, com si no sapiguera la resposta...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Great site lots of usefull infomation here.
»

Anònim ha dit...

Your site is on top of my favourites - Great work I like it.
»

Anònim ha dit...

Hey what a great site keep up the work its excellent.
»