dilluns, 19 de juny de 2006

Els lluitadors del carrer

Com que estic en pla "remember", hui m'apetix parlar del millor videojoc de lluita de tots els temps: el Street Fighter II.
Allà pel 1991 els japonesos de la companyia Capcom van traure per a les màquines recreatives la segona part d'un joc que no havia tingut massa èxit, però que comptava amb una gran innovació: fins al moment, els jocs de lluita (o beat'em ups, com diuen els entesos) consistien en agafar un personatge i avançar per diferents pantalles repartint estopa, enfrontant-te de tant en tant a "jefes" finals un poc més complicats, i seguint més o menys un argument de vengança, rescat, etc. Els més coneguts eren el Double Dragon, el Final Fight i el Streets of Rage. El que van fer va ser quedar-se amb el més simple: pegar-se d'òsties, oblidant-se d'arguments i altres mandangues. El joc és una espècie de torneig, on vas lluitant en pantalles fixes contra un oponent cada vegada, i guanya qui abans tomba a l'altre... per a què vols més?
Però deiem que el primer no va tindre èxit, i és que els gràfics no eren gran cosa i soles podies agafar-te a dos personatges, mentre que el triomf del segon va vindre en gran part perquè podies triar entre 8 individus prototípics i carismàtics, amb estils de lluita ben diferenciats, i que tenien un gran repertori de colps al combinar els 6 botons i els moviments de palanca, el que li donava una gran jugabilitat. Els bons gràfics per a l'època (estem encara en les dues dimensions) també van ajudar al seu èxit, que prompte va servir per a promocionar les noves consoles de 16 bits: la Super Nintendo y la Sega Mega Drive. Però anem a parlar un poc dels personatges (en la següent versió del joc també podies agafar als 4 "finalistes"):
  • Ryu: se'l pot considerar el protagonista del joc, i era el personatge preferit per tots. És japonés i el seu estil és el karate, i d'escenari tenia els exteriors d'un temple. Si dominaves el seu "kame", com li deiem tots (també conegut com el "aduuuuken"), la patada-helicòpter i el "puño de dragón" (o "soryuuuken") eres imparable.
  • Ken: personatge molt paregut a Ryu (els dos eren els protagonistes del primer joc), però en ianqui, el que fa que siga un poc més fluix. El seu escenari era un port amb vaixells de pescadors. Sempre em va paréixer un personatge prou inútil (podent triar a Ryu, per a què vols a aquest?).
  • Chun Li: la primera dona d'un joc de lluita i un dels mites eròtics de joventut (si haveu vist la peli de dibuixos m'entendreu). És xinesa i té un estil paregut al kung-fu, però destaca per la seua rapidesa i els grans bots que pega. De fet, crec que era el millor personatge per a passar-se el joc, tot i no tindre atacs a distància. L'escenari era un carrer d'un poble xinés.
  • Guile: un soldat americà amb un estil poc definit però prou complet (supose que seria el "lluitador de carrer" més típic), que tenia d'escenari una base aèria.
  • Honda: japonés i lluitador de sumo, l'escenari eren uns banys. Era algo lent, però si t'enganxava amb el seu "colp de les cent mans" o amb el "mísil humà" ho tenies clar.
  • Blanka: el personatge més atípic, perquè exactament no se sap què és. Brasiler, amb un estil paregut al capoeira però poc ortodoxe, els seus colps més coneguts eren l'electrificació i "menjar-te el cap". L'escenari era un poblat de la selva amazònica.
  • Zangief: el pobre era la rialla de tots els jugadors. Soviètic, el seu estil és la lluita lliure, però és moooolt lent. Quan t'enfrontaves a d'ell, simplement combinant salt-patada sense menejar-te del lloc te'l carregaves. Això sí, si t'agarrava amb el seu torniquet de 360º ja podies anar resant.
  • Dalshim: una espècie de santó hindú que té pinta d'haver passat fam, pot fer coses tan estranyes com escopir foc o allargar els seus membres (no tots, malpensats). El seu escenari era l'interior d'un temple de Ganesha, amb elefants i tot, i enfrontar-se a d'ell solia ser un martiri. En canvi, és el més difícil per a passar-te el joc (sí, més que Zangief), perquè els seus colps especials són molt difícils d'aconseguir.
Els quatre finalistes eren Balrog, un boxejador americà; Vega, un torero-ninja-afeminat espanyol (com vos ho dic); Sagat, un kickboxer tailandés; i M. Bison, el "jefe" final i un dels més poderosos, sinó el que més.
Per si voleu recordar un poc el joc, ací teniu uns vídeos de combinacions de colps (són de la versió Turbo, amb nous personatges): un i l'altre.
Com a producte d'èxit, ha tingut un bon grapat de continuacions, adaptacions al còmic, als dibuixos animats (una peli i una sèrie) i fins i tot a una pel·lícula de persones reals, un producte infumable protagonitzat per Jean Claude Van Damme (en dir-vos que el "kame" era poc més que un flash de foto...). Si volien fer una adaptació més els valia agafar a Jackie Chan:


Bé, fins ací el repàs a un joc mític, i recordeu: "Chuck Norris se pasó el Street Fighter II jugando con una pieza del Tetris".

4 comentaris:

Anònim ha dit...

The Geremy say:
Graaaaaaaaaaaaaaaaaande this game, este y Robocop eren els que estaven a Salesians(del barri,clar) i en 25 peles (que tiempos!!)fins que comensaven les classes, el vici...gran remember, ara el falta el tipic Golden Axe, que per cert, tambe ers prouuuuuuu simple i ja em tocat tots els pals.
Aleee

Mirims ha dit...

"Vega, un torero-ninja-afeminat espanyol (com vos ho dic)" EEEEEEEEE que dius?? No era gay!! Era un maxito. Vega va ser el primer metrosexual de la historia del videojocs.

Jo portava un retall de revista que ixia una foto d'ell en la cartera . Mira una que era fan.

;)

Viper ha dit...

El Golden Axe! Un altre mític... es veu que pel Barri tenieu les mateixes maquinetes que per ací (jo era del Bristol).
Tranqui Miri, que els de Capcom fa poc van dir que qui en realitat perdia oli era Zangief. Jo encara no m'he recuperat del trauma.

German ha dit...

Louis, la veritat que en aquella epoca "el barri" exportava tots els jocs cap a altres zones referents de Alcoi, pero eren els pioners...clic,clic.
La oferta de aquella epoca era limitada, per tant, crec q tots hem crescut en els mateixos idolos, llamese David Hasselhof o Gomez Mulas.
Pero que no decaiga el momento remember, vivan los 80!!!menos la manera de vestir i les pelicules de parchis....i pare, pq hi ha mes!!