dissabte, 17 de juny de 2006

Meravellari (XXI)

L'ESTÀTUA DE ZEUS A OLÍMPIA

De nou tenim pel Meravellari a una de les set meravelles de l'antiguitat (soles en falta una), i també a l'última de tipus escultòric que tractaré, si no em fallen les previsions.
Olímpia era un santuari de l'antiga Grècia situat al noroest de la península del Peloponés, a la vall del riu Alfeu i sota el cim que li dóna nom, l'Olimp, el llegendari lloc de residència dels déus grecs (en realitat hi havien molts "olimps" per tot arreu, però aquest era "l'oficial"). En un principi estava dedicat a altres déus, però es decidí centrar allí el culte al més important de tots, Zeus, en honor del qual venien celebrant-se uns jocs atlètics que romandrien per a la posteritat com els Jocs Olímpics, recuperats al 1896. També va ser necessari edificar-li un temple, i com no podia ser d'altra manera es va recórrer als millors artesans. De fet, les restes dels relleus dels frontons i metopes estan considerats les millors expressions de l'escultura grega junt amb els del Partenó, però es desconeix el seu autor, l'anomenat "mestre d'Olímpia".
El temple era de grans dimensions (64'12 x 27'68 metres), el major de la Grècia continental, soles superat per altres a la Magna Grècia (Itàlia) i a l'Àsia Menor, com l'Artemisió. Va ser construït entre el 470 i el 456 a.n.e. per Libó de l'Èlide, en estil dòric i del tipus perípter i hexàstil.
Al seu interior, en la cella, com era habitual havia d'anar una estàtua del déu al qui estava dedicat l'edifici, i es va fer l'encàrrec a Fídies, el més prestigiós dels escultors grecs del moment, després d'haver treballat al Partenó d'Atenes. De fet ell mateixa havia inventat una nova tècnica escultòrica que havia utilitzat allí en l'estàtua d'Atenea Parthenos, i ara es volia que la utilitzara per a fer la de Zeus. Es tractava de la tècnica crisoelefantina, consistent en el tallat i modelat en ivori (es podia fer mal·leable remullant-lo prèviament en un líquid) per a les parts de "carn" junt amb l'aplicació de llàmines d'or per a la roba, els cabells i els complements, tot armat sobre una carcassa interna de fusta. Com es pot suposar era una tècnica molt costosa, i de fet no es coneixen més exemples d'aquesta envergadura en tota la Història de l'Art.
Fídies va estar més d'un any treballant amb ella, al voltant del 435 a.n.e., i la coneixem prou bé a partir de testimonis com les descripcions d'Estrabó i Pausànies, els gravats d'algunes monedes o les troballes al taller de l'escultor en la mateixa Olímpia.
Representava a Zeus assegut en un magnífic tron de fusta de cedre, amb incrustacions d'ivori, or, banús i pedres precioses, sostenint a la mà esquerra un ceptre on reposava una àguila, el seu animal simbòlic, i a la mà dreta una estàtua de Nike, la deesa de la victòria. El conjunt alcançava els 12 metres, omplint tota l'amplària i alçada del temple (Estrabó deia que si el déu s'alçava trencaria el sostre).
Fídies el va representar de forma majestuosa, noble i serena, com corresponia al déu suprem, i sense detallar massa l'anatomia, éssent un exemple dels ideals d'armonia i bellesa de l'art grec.
L'estàtua va romandre al seu lloc gairebé 900 anys (l'assimilació de Zeus amb el Júpiter dels romans ajudaria), fins l'incendi del temple al segle V per fanàtics cristians, tot i que hi han escrits que assenyalen el seu trasllat a Constantinoble, on ja es perd el seu rastre. El temple d'Olímpia s'acabaria d'enderrocar amb uns terratrèmols al segle VI.