divendres, 28 de juliol de 2006

Meravellari (XXII)

BOROBUDUR

Tornem a l'Orient Llunyà buscant una nova meravella, en aquest cas el temple-muntanya de Borobudur, el monument budista més gran del món.
Situat a Indonèsia, concretament a la part central de l'illa de Java, uns 40 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Yogyakarta, es tracta d'un complex religiós format per tres edificis alineats: el més gran i que ens ocupa hui, Borobudur ("temple dels innombrables budes"), i altres dos més menuts anomenats Chandi Pawon i Chandi Mendut. Va ser edificat entre el 780 i el 850 aproximadament, amb el patrocini de la dinastia reial dels Sailendra, però soles seria utilitzat al llarg d'un segle, quan la decadència del budisme el condemnaria a ser abandonat.
Està construït amb un únic material, uns 55.000 metres cúbics de pedra andesita, una roca volcànica, disposada sense cap tipus de morter. La seua base és quadrangular, de 123 metres de costat, i originalment arribava als 42 metres d'alçada. La base és un gran plint, sobre el que es disposen cinc terrasses quadrades i escalonades, finalment rematades per altres tres terrasses circulars i la gran stupa a l'eix central. Tot el conjunt és massís, no hi han càmeres interiors, i s'accedix al cim mitjançant quatre escales, una al centre de cada costat.
Borobudur és en realitat una stupa en sí mateixa, el clàssic monument budista utilitzat com a lloc de culte, però ací arriba a tindre molta més complexitat al pertànyer a una vessant budista anomenada mahayana, més relacionada amb el tantrisme. Així, vist en planta el monument simbolitza un mandala, un diagrama ritual que esquematitza l'univers, intentant transmetre a partir de l'arquitectura una sèrie de conceptes metafísics propis de la seua cosmovisió. Junt amb açò, el pelegrinatge que es fa des de la base fins al cim pegant-li voltes simbolitza el viatge iniciàtic i preparatori per arribar al nirvana o l'alliberació espiritual. D'acord amb açò que venim comentant, es pot parlar de tres nivells diferents en la construcció: el Kamadhatu o "Esfera del Desig", el Rupadhatu o "Esfera de la Forma" i el Arupadhatu o "Esfera de la No-Forma" (o també poden ser: infern, món terrenal i cel). Borobudur seria, doncs, un monument que serviria com a focus espiritual i com a perpetu recordatori de les doctrines de la religió budista.
El conjunt es completa, degut a eixe horror vacui o "por al buit" característic de l'art oriental, amb una profusa decoració escultòrica consistent en 504 estàtues de Buda (72 d'elles dins les xicotetes stupes en forma de campana de la part superior) i gairebé 1.500 relleus que reflexen, entre altres mites i doctrines, la vida del príncep Siddharta fins a convertir-se en Buddha.
Després de quasi 900 anys d'abandonament, éssent engolit per la jungla, Borobudur seria redescobert amb l'ocupació dels britànics al 1814, concretament per sir Thomas Stanford Raffles. El monument fou investigat i finalment restaurat ja al segle XX pels holandesos, utilitzant per primera vegada a aquesta escala la tècnica de l'anastilosi, consistent en aprofitar les pròpies pedres disperses de l'edificació per a reconstruir-la. Després, ja amb patrocini de la UNESCO, va ser necessari desmontar-lo completament i tornar-lo a edificar per a resoldre problemes derivats de la humitat i les enfermetats de la pedra, éssent reinaugurat al 1983. Els recents terratrèmols de la zona van fer témer per la seua estructura, però pareix que els ha soportat prou bé.

dijous, 27 de juliol de 2006

Imatges pelegrines

Bé, finalitzat el Camí (fent trampes, però al menys ja he vist Santiago de Compostel·la), és hora de tornar a la rutina. Ací un resum en imatges:

Catedral de Lleó, de les millors dins del gòtic

Per dins encara és més espectacular

La "Casa dels Botins" a Lleó, de Gaudí

El Palau Episcopal d'Astorga, l'altra obra de Gaudí "por estos lares"

Camina o revienta

L'alberg de Foncebadón, un poble amb dos habitants censats

Alguns paratges eren impressionants

Hora d'acomiadar-se: l'expedició alcoiana (Germán, jo i Raül) i un amic ianqui. Un crack, el Jason.

L'objectiu desitjat

La part central del Pòrtic de la Glòria

L'altra entrada famosa, la Porta de Plateries

Més sòbria a l'interior que la de Lleó (el romànic front al gòtic)

Un poc de folklore local

Molt bonic, el casc antic de Santiago

Els trens també han format part de l'odissea d'aquest viatge

Fins la fi del món, el cap de Fisterra

Aço és, a grans trets, el que havem vist. Tornaria? Segurament, perquè es queda una espineta clavada, però això sí, ho faria amb tranquilitat i sense presses, que són "malas consejeras".

dilluns, 17 de juliol de 2006

Des de la distància

Aquest és el primer retall que escric des de fora de casa, concretament des de la recepció de l'hotel Hesperia Gelmírez de Santiago de Compostel·la (sense aire condicionat en tot l'edifici i amb una mitja de 40 graus al carrer). Si feu comptes, veureu que la meua estància ací no es correspon amb la previsió que tenia feta, i és que per a mi ha sigut Missió Impossible: després d'uns 60 quilòmetres (dos etapes i part d'altra) els meus delicats peus no han pogut soportar la profussió de bambolles i he tingut que abandonar (Germán, amb solidaritat, m'ha acompanyat), agafant un tren directe a Santiago. Encara estarem uns dies per ací, amortitzant un poc el viatge, però l'aventura ha finalitzat. Quan torne ja vos parle un poc de la (breu) experiència i del que he vist.

Com diuen per ací: Hasta lueguiño!

diumenge, 9 de juliol de 2006

Caminante, no hay camino...

... se hace camino al andar.
Demà comencem un periple de 254 quilòmetres a peu per terres castellanes i gallegues, fent el camí de Sant Jaume des d'Astorga fins a Compostel·la, i si les previsions no fallen ens portarà dos setmanetes, així que aquest diari estarà un poc desert durant aquest temps, però promet fer un reportatge complet quan torne i contar-vos l'experiència.

P.D. Com s'anomenen els pelegrins ateus com jo? Senderistes?

P.P.D. Després de veure la celebració dels italians per la victòria al Mundial, he comprés que els espanyols mai viurem eixe moment. I és que a d'ells els han posat la magnífica Marxa Triomfal de l'òpera Aida, del també italià Verdi, però a nosaltres què ens tocaria? Paquito el Chocolatero?

Fins prompte.

dissabte, 8 de juliol de 2006

Jo sí t'espere (a pedraes)

Feia temps que venia rumiant un retall per a parlar de la visita de Benet XVI a València, però aquests dies em va arribar un correu que m'ho ha posat fàcil, amb soles alguns afegits. A continuació, una sèrie de notícies relacionades amb el tema:

"La policía local insta a los quioscos a ocultar el material erótico ante la visita del Papa. Varios vendedores han sido sancionados por la exhibición y venta de películas pornográficas" Las Provincias
(Shhhh!, no digau a ningú que als museus també hi ha molta gent en pilotes)

"Los obispos recuerdan que la homosexualidad, la masturbación y la fornicación son pecados. Apelan a la responsabilidad de los cristianos para frenar las leyes negativas" Levante
(Ummm, tinc la lleugera impressió de què promouen la desobediència civil)

"El cardenal Levada sostiene que el ciudadano tiene obligación de desobedecer la ley inmoral" Levante
(Val, ja no és una lleugera impressió)

"El cardenal Primado de España y Arzobispo de Toledo, Antonio Cañizares, pide que la familia no sea suplantada por otras formas" Las Provincias
(Si és que la família és fer-se)

"El portavoz de la Conferencia Episcopal defiende que si el Encuentro Mundial de la Familia se celebra en España es por una señal de Dios" Levante
(Vaja, en la de llocs que tenia per a triar)

"Las visitas papales se corresponden con las peores tragedias valencianas de los últimos años. La pantanada de Tous y el accidente del metro preceden a la llegada de Juan Pablo II y Benedicto XVI respectivamente" Levante
(I això no és un senyal de Déu?)

"El coste del escenario efímero asciende ya a más de 835.000 euros" Levante
(Açò qui ho paga?)

"El portavoz del Consell manifestó que lo importante no es el coste económico de la visita del Papa, sino que la ciudad de València y la Comunidad estén a la altura" Las Provincias
(Val, ja sé qui ho paga)

"Los asistentes al Encuentro Mundial de la Familia obtendrán la indulgencia plenaria" Levante
(I nosaltres que se'n anem fins a Compostel·la... ho teniem al costat, Germán!)

"La visita del Papa obliga a suspender decenas de exámenes" El País
(Hi han coses més importants que el jugar-se el futur professional)

"Sanidad anula mamografías a decenas de mujeres citadas. El centro sanitario Fuente de San Luis las aplaza a septiembre por las dificultades de acceso durante la visita papal" Levante
(Ací ja no puc fer un comentari cínic, açò no té ni p... gràcia)

Més sobre el tema en Jo no t'espere.

dilluns, 3 de juliol de 2006

El millor regal

A vegades, els desitjos es compleixen:

Moooooltes gràcies, Míriam!