dijous, 24 d’agost de 2006

Meravellari (XXIV)

EL MUSEU BRITÀNIC

Per segona vegada apareix un museu en aquest personal meravellari, i de fet també podriem considerar al British el segon en importància de tot el món, després del Louvre. Això sí, juga amb desventaja, perquè el francés té com a principal reclam la seua col·lecció pictòrica, apart de les antiguitats i les arts suntuàries, mentre que aquest és exclusivament etnogràfic i arqueològic, camps en els que sense dubte destaca per damunt dels altres. Els anglesos tenen la seua pinacoteca més important en la National Gallery, mentre que el Victoria and Albert Museum està més especialitzat en les arts aplicades.
El British ocupa un edifici especialment dissenyat per a d'ell per Robert Smirke, en un estil neoclàssic que sense dubte evoca al Partenó d'Atenes, ja que les restes dels seus relleus escultòrics són el principal reclam del museu. Aquest edifici es va inaugurar al 1857, però en realitat el museu era més antic. El seu origen es troba en una donació que va fer a l'Estat el metge i naturalista Hans Sloane, qui va deixar en testament la seua col·lecció de 80.000 articles de tota classe, al 1753. Aquesta es considera la data de fundació del museu, però en realitat no es va obrir al públic fins al 15 de gener del 1759, ocupant la casa Montague, una mansió del segle anterior. En un principi especialitzat en llibres i documents, prompte aniria creixent la secció d'antiguitats amb donacions o compres, al temps que anava expandint-se l'Imperi Britànic, i sobre tot després de derrotar a Napoleó i quedar-se amb moltes antiguitats dels francesos. Amb la donació de la Biblioteca Reial al 1823 es van quedar ja sense espai i decidiren enderrocar la mansió i fer el nou edifici.
Aixina i tot prompte es tornarien a quedar sense espai, coincidint amb el zènit de l'Imperi (el més gran de la Història) durant l'era victoriana, el que va suposar que traslladaren al 1880 les col·leccions de història natural, que amb el temps formarien part del nou Natural History Museum. Noves galeries i ales construïdes al segle XX augmentarien la seua capacitat, però de nou apareixiria el problema de l'espai, així que finalment la Biblioteca Britànica es constituiria com una institució independent i al 1998 es traslladaria a un nou edifici. Açò va permetre una completa reestructuració de l'espai que ocupava al museu, realitzada per Norman Foster, qui va crear el conegut com Gran Atri d'Isabel II, una enorme plaça coberta amb panells de vidre, deixant al mig la sala redona de lectura de l'antiga biblioteca.
El museu sempre ha tingut una vocació pública i didàctica, com ho demostra el fet de què ha estat obert sempre tots els dies de l'any (menys el Divendres Sant i durant les dues guerres mundials) i és completament gratuït (tots els museus estatals anglesos ho són, en això són un exemple a seguir, en canvi els pertanyents a la Casa Reial són especialment cars), rebent quasi 6 milions de visitants per any.
Té catalogats més de 6 milions de objectes, dels que hi han exposats uns 50.000. Aquests es divideixen en una sèrie de col·leccions: Departament de l'Antic Pròxim Orient, amb els relleus dels palaus assiris de Khorsabad, Nimrud i Nínive; Departament de l'Antic Egipte i el Sudan, la més important col·lecció del món, després del Museu del Caire; Departament d'Antiguitats Gregues i Romanes, amb molta ceràmica i restes escultòriques; Departament de Prehistòria i Europa, centrat especialment en la història de Gran Bretanya; Departament d'Antiguitats Orientals, amb objectes de l'Islam, l'Índia, Xina i Corea; Departament d'Antiguitats Japoneses, destacant l'art gràfic; Departament d'Etnografia, amb objectes de cultures indígenes de tot el món, però sobre tot d'Amèrica del Nord, Mèxic i Àfrica occidental; Departament de Numismàtica, la col·lecció més important del món en el seu gènere, i el Departament de Gravats i Dibuixos.
Entre les peces destacades estan la Pedra Rosetta, inicialment en mans franceses i que va permetre desxifrar els jeroglífics egipcis; els bous androcèfals alats i els relleus assiris; les primoroses col·leccions de porcelana xinesa i ceràmica islàmica i grega; i les restes escultòriques de temples grecs, com les del Mausoleu d'Halicarnàs i el Temple d'Artemisa d'Éfes (l'únic que queda d'aquestes dues de les set meravelles de l'Antiguitat), però sobre tot els coneguts com "Marbres d'Elguin" (pel nom del que els va portar), consistents en més de la meitat de les escultures decoratives del Partenó d'Atenes.
Respecte a aquests marbres hi ha una polèmica que també s'ha extés a altres museus, especialment el Louvre, ja que els països originaris de les antiguitats reclamen el seu retorn, especialment Grècia i Egipte. És cert que la majoria d'aquestes restes van ser d'alguna forma "furtades" gràcies a l'explotació colonial, però també s'ha de tindre en compte que, de no haver-se les emportat, la majoria hui en dia ni tan sols existirien. Tornar els marbres del Partenó sentaria un perillós precedent, i a la llarga tots els grans museus serien desmantellats, sense reconéixer el seu important treball de conservació i divulgació de l'art de cultures d'altra forma inaccessibles per a la majoria de la gent.
En definitiva, i deixant de banda disputes més populistes i polítiques que altra cosa, no podeu deixar de visitar el British Musem, del que trobareu completa informació ací.

dimarts, 22 d’agost de 2006

Meravellari (XXIII)

PETRA

La ciutat de pedra, la joia rosa del desert, la meravella que tots descobrírem amb Indiana Jones y la última cruzada, és hui el principal atractiu turístic de Jordània, un dels països musulmans de "cara amable", per sort, tot i els conflictius veïns que té.
Petra es troba al mig del desert, a uns 200 quilòmetres al sud de la capital, Amman, prop d'un poble que està creixent gràcies al turisme i que s'anomena Wadi Musa ("riu de Moisés"), ja que ací es situa la tradició bíblica en la que el profeta va fer brollar aigua del desert per al seu poble. I la raó d'existència de la ciutat en un lloc tan aïllat no és altra que la presència d'aquesta font, un vertader oasi, i no hi ha altre bé més preciat al desert que l'aigua. Açò va fer que es convertira en parada obligada de la ruta caravanera que conectava Aràbia i el golf d'Aqaba, a la Mar Roja, amb Síria i el Líban, i amb el temps també va formar part de la ruta de la seda que venia des de l'Orient Llunyà.
La Bíblia ens diu que els primers habitants (en termes "històrics") de la zona van ser poblacions tribals com els edomites o els moabites, però el lloc començaria a tindre importància amb l'arribada dels nabateus cap al 312 a.n.e. Aquests van crear un regne amb la capital ací, a la que anomenaren Raqum, tot i que després seria rebatejada pels grecs i romans com Petra, literalment "pedra" o "roca". La ciutat tenia la virtut, apart de la presència de l'aigua que assenyalàvem, d'estar en un enclau geofísic pràcticament inexpugnable, una falla de la Vall del Rift a la que soles es pot accedir a través d'un estret congost, anomenat el Siq.
Situat entre dos regnes helenístics en progressiva decadència, com eren els selèucides i els ptolemaics, el regne nabateu es va expandir i es va convertir en un xicotet imperi que controlava totes les rutes de la zona, creixent en riquesa i poder. Ni tan sols l'arribada dels romans al 64 a.n.e. suposaria la seua desaparició, al contrari, ja que amb el rei Aretas IV Philopatris (9 a.n.e.-40 n.e.) és quan es van construir els principals monuments.
Respecte a d'açò, he d'assenyalar que el que nosaltres admirem en l'actualitat (especialment el temple conegut com Khazneh Firaum, o "tresor del faraó", ja que els beduïns pensaven que a l'urna de damunt la porta hi havia un tresor, i fins i tot li disparaven) són tombes i temples directament excavats en la roca (coneguts com hipogeus), una pedra arenisca que li dóna eixa tonalitat roja, mentre que la ciutat pròpiament dita estava formada per edificis exempts situats en pla, entre les parets rocoses.
D'una primera ullada la influència helenística és evident: les columnes i frontons ens recorden a un temple grec, però a l'interior té la distribució pròpia d'un temple egipci, i en l'ornamentació són evidents detalls fenicis i mesopotàmics, cosa explicable al trobar-se enmig de totes estes civilitzacions.
Els romans respectarien els seus cultes (principalment al déu Dushara, assimilat després a Zeus-Júpiter), però no van deixar de introduir elements propis com els nous sistemes de irrigació o un gran teatre amb capacitat per a 5.000 espectadors, també excavat en la roca. Soles a partir del 106, al ser incorporada per Trajà a la província romana d'Aràbia, començaria la decadència de la ciutat, al temps que els conqueridors afavorien com a nou enclau caravaner la ciutat de Palmira, situada més al nord. A més, un terratrèmol al 363 va destruir gairebé la meitat dels seus edificis.
Petra passaria a formar part de l'imperi bizantí, els quals van adaptar alguns temples per a utilitzar-los com a lloc de culte cristià, però un altre terratrèmol al 551, més greu que l'anterior, la va destruir quasi per complet, i açò unit al canvi de les rutes de comerç va suposar que ja no es recuperara. Durant l'ocupació islàmica ja no apareix en les cròniques, llevat de testimonis d'algun visitant ocasional i dels croats, però a partir del segle XIII desapareix completament de la Història.
És al 1812 quan un viatger occidental, el suís J.L. Burckhardt, redescobreix la ciutat, tot i que el primer estudi arqueològic formal no es farà fins al 1904, pels alemanys Brunnow i Domaszewski. En l'actualitat continuen els treballs arqueològics que estan traent a la llum l'antiga ciutat, i el govern jordà, conscient del tresor que té, ha començat la construcció d'una autopista que arribarà des de la capital fins al jaciment.

divendres, 18 d’agost de 2006

Hem de tornar a l'escola

Juer macho, ara resulta que van a haver 12 planetes en compte dels 9 de tota la vida, afegint a Ceres, Caronte i Xena. Per cert, aquest últim en honor a la sèrie televisiva i al que pareix que els científics volen canviar el nom... a eso digo no! Es mereixem tindre també un planeta friki.
Però açò només és un exemple de les coses que canvien des que deixarem d'estudiar-les i que, si no tenen massa repercusió mediàtica, continuem vivint feliços sense saber que ja no són així.
Per exemple, segur que haveu sentit parlar de regions disputades com Txetxènia, Catxemira o Cisjordània, però sabeu alguna cosa de Transnistria o Somalilàndia? O potser sabeu que el Zaire des de fa un temps es torna a dir Congo, però sabieu que Birmània ara es diu Myanmar? I sabieu que els xinesos van canviar la forma de llegir les seues grafies i ara Pekín es diu Beijing?(encara que alguns defenen l'ús dels antics noms).
I això soles en qüestions polítiques, però en Història també canvien contínuament les interpretacions (hi ha molta gent que encara pensa que els neanderthals eren avantpassats nostres, per posar un exemple, i sense anar massa lluny hui en dia trobem revisionistes fins baix les pedres, com "l'amic" Pío Moa).
I no digam ja en quant als assumptes científics, on cada descobriment suposa a vegades desmontar tot el que es pensava anteriorment. En aquest sentit m'ha obert molt els ulls un llibre que acabe de llegir: Una breve historia de casi todo, de Bill Bryson. Es tracta d'una història de la ciència (física, química, geologia, astronomia i biologia) contada de forma amena i divertida, cosa necessària per a que un de lletres com jo s'interesse per estes coses, i que a més ens permet conéixer millor a tots eixos científics "bojos" i a les circumstàncies dels seus descobriments. Entre altres coses, m'he enterat que els asteroides tenen una conducta tan erràtica que podria vindre un del tamany suficient per a destruir la vida en la Terra i soles el veuriem cinc minuts abans de l'impacte, si cap astrònom estava mirant casualment en eixa direcció, això sí. També he pogut saber que el 10% del pes del nostre coixí del llit està format per àcars vius i morts i per restes de pell nostra en descomposició (blergh!). En fi, he vist per ahí una edició de butxaca per soles 8'50 euros, correu a per ell! Vos farà veure les coses d'altra manera, de veritat, i a més posarà al dia molt d'allò que ens ensenyaven a l'escola.

P.D. Al final els astrònoms en compte d'agefir tres planetes han llevat un, Plutó, que passa a ser considerat "planeta nan". El cas és emprenyar.

dijous, 17 d’agost de 2006

Un bon començament

El nostre benvolgut Deportivo es va emportar ahir la XXX edició del trofeu "Ciutat d'Alcoi", després de guanyar als penals a l'Hèrcules, contra el que havia empatat a un gol en el temps reglamentari.
El millor va ser la primera part, perquè en la segona la cosa va decaure prou, però crec que en general l'equip va donar bona imatge, en especial Diego Jiménez, molt actiu i motivat i que a més va clavar un gol "de bandera", des de fora de l'àrea i per l'escaire. La renovada davantera, en canvi, no va estar tan brillant com en alguns partits dels que havem vist.
Ara ja soles queda esperar el començament de la lliga, el proper diumenge 27 en Terrassa.

dimecres, 16 d’agost de 2006

Un pas enrere

El Deportivo va tornar a mostrar les seues carències el dimarts front a l'Ontinyent, perdent 1-0. Per a mi va haver un factor clau: l'absència de Félix Prieto (es veu que estaria "tocat", perquè no estava ni a la banqueta, a l'igual que Baixauli). S'ha demostrat en aquests partits que és un jugador determinant: tots el busquen com a referent i és capaç tant de resoldre ell mateixa com de crear ocasions per als companys. Sense ell falten idees, eixe enganxall necessari entre la mitja i la davantera. Esperem, pel nostre bé, que aquesta temporada aguante sense lesions o sancions.
Per altra banda, hui és ja la presentació oficial de l'equip al Collao, i contra un rival d'entitat i amb "morbo" com és l'Hèrcules. Hui han de donar la "talla" per a il·lusionar a la seua afició i demostrar el que són capaços de fer.

P.D. Per cert, nou fitxatge, un tal Gámiz procedent del Recreació de Logronyo, juga de central o de mig defensiu. Jo continue esperant a Juanfran, però ho veig difícil. Queda una fitxa i segurament serà per a un davanter.

dissabte, 12 d’agost de 2006

Diferències

Diferència entre dir mentides i faltar a la veritat :

Segons un butlletí informatiu de la Gerència de Medi Ambient del nostre Ajuntament, els alcoians havem estalviat 77 milions de litros d'aigua a l'any, gràcies a un pla "estratègic" que inclou la substitució de conduccions i la reparació de fugues, així com campanyes informatives entre els ciutadans.

El que no diu aquest informe és que en eixa "estratègia" també entra el fer que l'aigua que ix per les nostres aixetes deixe de ser incolora, inodora i insípida, el que ens ha obligat a molts a passar-se a l'aigua embotellada. En casa havem contribuït amb uns 500 litros anuals (tirant per baix) "d'estalvi". De res.

divendres, 11 d’agost de 2006

Depor 2.2

Pego-Alcoyano: 2-3
Es torna a repetir un poc la història dels darrers partits de pretemporada del Deportivo: ja tenim un "onze" titular format per Maestro, Aceitón, Garrido, Baixauli, Carrión, Morillo, Raúl Casañ, Diego, Félix Prieto, Fran Machado i Marcos Estruch, amb una davantera de luxe (el millor Prieto, quin crack el tio), i on potser fallen un poc els dos laterals. L'equip juga bé, fins i tot amb moments d'espectacle, al temps que són evidents les menors preocupacions defensives en comparació amb l'any passat.
El problema pareixen ser els recanvis, ja que baixa molt el nivell de l'equip en la segona part, especialment en atac. També és cert que fins ara soles havem jugat contra equips de Tercera, aixina que els dos partits amistosos que ens queden (els dos nostres màxims rivals, paradoxalment cap en la mateixa divisió) contra l'Ontinyent (dilluns en Muro) i l'Hèrcules (dimecres, presentació al Collao) serviran per acabar de veure com estem.

P.D. El sorteig de Copa del Rei ens ha sigut favorable i passem directament a la segona ronda, no està gens malament.

dimarts, 8 d’agost de 2006

Depor 2.1

Per causes de força major em va ser impossible anar ahir a Oliva, però com que estic deixant per ací el seguiment de la pretemporada de l'Alcoyano, vos conte:
Oliva-Alcoyano: 0-1, gol de penal transformat per Carlos Martín. Pareix que aquesta segona versió del Deportivo continua guanyant (la primera és la que perdia i avorria, d'ahí el títol) i, el més important, agradant als nombrosos aficionats que el segueixen en aquesta pretemporada, el que demostra que també hi han ganes i il·lusió per a la lliga.
Manolo Herrero va fer alguns canvis en l'alineació, però pareix que ja té prou clar l'onze titular, soles amb algun dubte en defensa que es pot resoldre si finalment l'Elx ens torna a cedir a Juanfran, "el desitjat".
El dijous, esperem que ara sí, a Pego.

dissabte, 5 d’agost de 2006

Depor 2.0

El dijous passat vam veure la segona versió de l'Alcoyano en esta pretemporada, que va guanyar 1-3 a l'Almansa. Per a tots els que anarem va ser evident un canvi d'actitud respecte al partit de Dénia, al temps que també comença a perfilar-se l'equip titular, format per: Maestro, Aceitón, Garrido, Baixauli, Carrión, Morillo, Raúl Casany, Diego Jiménez, Félix Prieto, Fran Machado i Marcos Estruch. Els gols van ser de Machado i dos de Riaño, que va eixir en la segona part.
Tampoc s'ha de perdre de vista que jugàvem contra un Tercera prou fluixet (això sí, que compta amb un gran jugador com és l'ex-alcoianista Nando Sanz, que llàstima que tinga tan poc cap), però comencem a veure detalls com la gran qualitat de Prieto, el bon criteri de Diego, la movilitat de Machado i la lluita de Estruch. Riaño està un poc "fondó", això sí, tot i els gols que va marcar. Com a mínim, és evident que aquest equip a nivell individual és millor que el de l'any passat, només falta que també ho siga a nivell col·lectiu. Pròxima parada, si no falla res, el dilluns a Oliva.
P.D. Per cert, molt bonic el camp de l'Almansa, al costat mateixa del castell.

dimecres, 2 d’agost de 2006

Redescobrint el PcFutbol

Fa uns anys, la companyia espanyola Dinamic Multimedia va traure al mercat el, per a mi, millor joc de futbol per a ordinador. És cert que a nivell del simulador hi han altres molt millors, com els Fifa o el ProEvolution, però aquest els superava en quant a gestió del club, que és el que a mi més m'interessa. Malauradament, després d'haver anat perfeccionant el joc fins a la ja quasi inmillorable versió del 2001, la companyia va tancar. El meu desig, clar, sempre havia estat jugar amb el Alcoyano, però fins a eixa darrera versió no s'havia inclós la Tercera Divisió, i de tota manera el planter deportivista era prou fluix per aquella època i a més hi havien alguns noms equivocats. Aixina i tot vaig gaudir un temps del joc, fins que et canses d'estar vivint una lliga amb noms de fa ja uns quants anys.
Aparentment la situació anava a canviar quan la companyia Gaelco es va fer amb els drets i va traure el PcFutbol 2005, però el joc estava ple de errades "tècniques" i va ser un fracàs. Pareix que a l'any següent ja el van millorar prou, però molts encara s'estimen més aquella versió del 2001. L'únic problema, com deia, era la desactualització, però això va canviar amb la tasca de la gent de PcFutbolMania, uns usuaris que es van dedicar a actualitzar i millorar aquella versió fins aconseguir l'actual PCF Revolution 3.0. Ací podem trobar tots els planters de Primera, Segona i Segona B actualitzats i amb les mitjes dels jugadors revisades, el que vol dir que el Alcoyano té als Maestro, Montava, Barselleta i companyia.
La primera temptació és agafar l'equip i anar fitxant fins a tindre el millor "onze" del joc, així que vaig acabar amb una alineació deportivista formada per: Buffon, Puyol, Thuram, Ayala, Nesta, Deco, Zidane, Kaká, Ronaldinho, Henry i Eto'o (ja voldrien ells vindre al Depor). El resultat era inevitable, i quasi (quasi) em cau una llagrimeta quan vaig veure açò:
Però la veritat és que ja perd la gràcia quan tens un equip invencible, aixina que el pròxim repte és arribar al mateix lloc amb el planter inicial (o com a molt, amb el reforç d'algun ex-alcoianista com Juli, Molina o Pascual Donat). Ja vos contaré.

dimarts, 1 d’agost de 2006

Per moral va a ser

Crec que tenim un greu problema, o d'altra manera no m'explique el xuclar-se ahir dos hores i quart per a anar a Dénia i altra hora i mitja per a tornar, soles per a veure perdre al Depor 2-1 en un partit amistós de pretemporada contra un Tercera.
Evidentment, a l'equip encara li falta rodatge, però al menys vam poder veure un poc de la classe de dos dels nous, Diego Jiménez i Félix Prieto. Per cert, a destacar l'ovació que s'emportà Diego per part de la seua antiga afició dianenca, i també el fet de què sonara el nostre himne quan eixiren al camp els jugadors. Tot un detall dels locals.
També he de dir que no erem els únics alcoians, de fet quasi diria que erem majoria. I el proper dijous a pel segon amistós, en aquest cas a Almansa. Ja dic jo que no tenim remei.