divendres, 18 d’agost de 2006

Hem de tornar a l'escola

Juer macho, ara resulta que van a haver 12 planetes en compte dels 9 de tota la vida, afegint a Ceres, Caronte i Xena. Per cert, aquest últim en honor a la sèrie televisiva i al que pareix que els científics volen canviar el nom... a eso digo no! Es mereixem tindre també un planeta friki.
Però açò només és un exemple de les coses que canvien des que deixarem d'estudiar-les i que, si no tenen massa repercusió mediàtica, continuem vivint feliços sense saber que ja no són així.
Per exemple, segur que haveu sentit parlar de regions disputades com Txetxènia, Catxemira o Cisjordània, però sabeu alguna cosa de Transnistria o Somalilàndia? O potser sabeu que el Zaire des de fa un temps es torna a dir Congo, però sabieu que Birmània ara es diu Myanmar? I sabieu que els xinesos van canviar la forma de llegir les seues grafies i ara Pekín es diu Beijing?(encara que alguns defenen l'ús dels antics noms).
I això soles en qüestions polítiques, però en Història també canvien contínuament les interpretacions (hi ha molta gent que encara pensa que els neanderthals eren avantpassats nostres, per posar un exemple, i sense anar massa lluny hui en dia trobem revisionistes fins baix les pedres, com "l'amic" Pío Moa).
I no digam ja en quant als assumptes científics, on cada descobriment suposa a vegades desmontar tot el que es pensava anteriorment. En aquest sentit m'ha obert molt els ulls un llibre que acabe de llegir: Una breve historia de casi todo, de Bill Bryson. Es tracta d'una història de la ciència (física, química, geologia, astronomia i biologia) contada de forma amena i divertida, cosa necessària per a que un de lletres com jo s'interesse per estes coses, i que a més ens permet conéixer millor a tots eixos científics "bojos" i a les circumstàncies dels seus descobriments. Entre altres coses, m'he enterat que els asteroides tenen una conducta tan erràtica que podria vindre un del tamany suficient per a destruir la vida en la Terra i soles el veuriem cinc minuts abans de l'impacte, si cap astrònom estava mirant casualment en eixa direcció, això sí. També he pogut saber que el 10% del pes del nostre coixí del llit està format per àcars vius i morts i per restes de pell nostra en descomposició (blergh!). En fi, he vist per ahí una edició de butxaca per soles 8'50 euros, correu a per ell! Vos farà veure les coses d'altra manera, de veritat, i a més posarà al dia molt d'allò que ens ensenyaven a l'escola.

P.D. Al final els astrònoms en compte d'agefir tres planetes han llevat un, Plutó, que passa a ser considerat "planeta nan". El cas és emprenyar.