dimecres, 13 de setembre de 2006

Últimes lectures

He aprofitat aquest estiuet per a posar-me un poc al dia amb la muntanya de llibres que tinc pendents i, la veritat, estic prou content amb tots els que m'he llegit. Ací uns breus comentaris:
  • Una breve historia de casi todo, de Bill Bryson. Ja vaig parlar d'ell fa uns retalls, però he de tornar a recomanar-lo. Pot costar un poc de llegir en funció del capítol, ja que depén del que t'interesse la Física, la Química, la Biologia, l'Astronomia o la Geologia, però val la pena fer l'esforç, perquè al final et recompensa: et permet saber tots els avanços de la ciència fins l'actualitat d'una manera amena i, el més important, comprensible. A més, també té el morbo de "cotillejar" un poc en les vides de tots eixos científics bojos que ens han permés viure millor (bé, alguns no, vos recomane que llegiu el que diu d'un tal Thomas Midgley, ara que en la wikipèdia tampoc el deixen molt bé).
  • Sherlock homes y la sabiduría de los muertos, de Rodolfo Martínez. El millor "pastiche" holmesià (és a dir, tos aquells llibres sobre el gran detectiu no escrits per A. C. Doyle) que he llegit, sense dubte. L'autor demostra un gran coneixement del canon holmesià, i de fet durant la narració de l'aventura, feta com sempre pel Dr. Watson, en cap moment tens la sensació de què l'haja escrit un altre que no siga Doyle. A més, es permet fins i tot arredonir les aventures originals omplint els buits cronològics i corregint els errors del propi Doyle. Com a única "pega", la presència d'elements sobrenaturals, tan extranys a l'univers racional de Holmes. La primera aventura, La sabiduría de los muertos, és una mescla de Holmes amb els mites de Cthulhu, de H. P. Lovecraft. La segona, En la tierra más allá del bosque, no necessita més comentaris si vos dic que el títol significa exactament "Transilvània". La tercera i última, La aventura del asesino fingido, és la més fidel a l'esperit original del detectiu. Si vos agrada l'univers holmesià, aquest és un llibre imprescindible.
  • La historiadora, d'Elizabeth Kostova. La veritat és que amb el títol i sabent que gira en torn a la figura de Vlad III, el Dràcula històric, poc necessitava ja aquesta novel·la per atraure'm. I, en efecte, està prou bé, entretinguda, tot i que potser li sobra un poc l'element sobrenatural. Ja sé que em pose un poc pesat amb açò, però a un escèptic com jo no li resulta còmode mesclar la Història amb coses més enllà de la nostra comprensió. Si t'oblides d'açò, pots gaudir perfectament d'un llibre que et permet conéixer prou de la història de l'imperi turc-otomà i dels països de l'Europa de l'Est baix el domini soviètic.
  • El enigma de Cambises, de Paul Sussman. Una d'eixes novel·letes de misteris històrics que estan de moda. Al menys s'ha d'agrair que no apareguen els templaris, ja que hauria sigut forçat clavar-los en l'antic Egipte. La trama gira al voltant d'una conspiració islamista (escrita abans del 11-S, el que li dóna més valor) en Egipte que es veu rel·lacionada amb un enigma real històric: l'any 532 a.n.e., el rei persa Cambises va enviar 50.000 mercenaris grecs a destruir l'oracle d'Amon, a l'oasi de Siwa, i tots van desaparéixer al desert sense arribar al seu destí. El llibre em va agradar, en part perquè l'acció transcorreix en diversos llocs d'Egipte on vaig estar ("fardaor" que és uno) i m'ha permés recordar-los, i també m'ha refrescat un poc els coneixements sobre l'antic Egipte.
  • La catedral del mar, d'Ildefonso Falcones. Aquest s'ha convertit des de ja en un dels meus llibres favorits, cosa comprensible si tenim en compte que està molt influenciat per Los Pilares de la Tierra, altre dels meus llibres de capçalera. Fins i tot aquest té més virtuts front a Los Pilares, perquè l'acció es situa en un lloc més pròxim i familiar: la Barcelona medieval. No puc dir molt més sense estripar la trama, però si vos va agradar Los Pilares, aquest també ho farà. Gràcies, Míriam, per deixar-me'l.
  • La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón. Un altre d'eixos llibres recomanats per tots i, sense dubte, el de més qualitat literària de tots aquests. La trama va d'una novel·la amb el mateix títol que aquesta que arriba a les mans d'un xiquet, i li fascina tant que decideix investigar sobre l'autor, soles per a descobrir que algú està fent desaparéixer totes les seues obres. L'acció transcorreix en la Barcelona de postguerra (entre el d'abans i aquest ara conec molt més la ciutat), i la trama va complicant-se, però el principal valor del llibre és, com deia, l'exquisita forma en què està escrit.
  • Breve historia del mundo, d'Ernst H. Gombrich. Un clàssic escrit per un altre clàssic. Aquest estic llegint-lo ara mateixa, però sense haver-lo acabat ja puc recomanar-lo. Es tracta, precisament, del que diu el seu títol (tot i que hauria sigut millor "breve historia de la humanidad"), i va ser escrit originalment al 1935, però no per això ha deixat de tindre vigència (també cal dir que ha sigut revisat pel propi autor, un dels més grans historiadors de l'art, que va faltar recentment). El més característic és que estava dirigit a xiquets, per això en algun moment et sorprenen comentaris o exemples un poc infantils, apart de que algunes explicacions als aficionats a la Història ens semblen un poc innecessàries, però la visió global que t'oferix compensa aquests xicotets entrebancs.