dissabte, 28 d’octubre de 2006

Hora dels carronyers

Havia de passar. Si fa uns retalls deia que s'havia obert la veda per la "polèmica" al voltant de la Festa de Moros i Cristians, intentant tots els periòdics obtenir la millor peça, ara ha arribat l'hora de que arriben els carronyers i vulguen traure profit del que queda.
En primer lloc tenim al bisbe emèrit Rafael Sanus, que s'ha despenjat amb unes declaracions a El País on diu que "s'avergonyix" com a alcoià de la forma en que la nostra Festa ha estat representada a Nova York, i que el no portar als moros és un acte de "covardia". Aprofita, com no, també per a dir "Zapatero açò i Zapatero allò" (sent no poder enllaçar la notícia sencera, però s'imagineu per on va la cosa). Tampoc mereix major comentari aquest personatge, ni per ell ni per la institució a la que pertany. Ale, ale, que no siga res.
L'altre, el campió, és l'ínclit Eduardo Zaplana, que vol que la Festa de Moros i Cristians siga declarada "Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat" per la UNESCO, a l'estil del Misteri d'Elx, per a "protegir-la" de les agressions islàmiques i evitar "l'autocensura". Evidentment al PP l'importa poc altra cosa que no siga traure rendiment polític de tot açò, buscant més enemics per a erigir-se com a defensors d'eixa Espanya "grande y libre" que tant els agrada, així que aquest procés està deslegitimat des de l'inici.
Altra cosa és que la nostra Festa meresca aquest reconeixement o no, o al menys totes les festes de moros i cristians en conjunt. M'explique: l'origen "nuclear" de la Festa es troba en unes poques poblacions a les comarques de L'Alcoià, El Comtat, la Vall d'Albaida i les Valls del Vinalopó, més alguna localitat costanera de la província d'Alacant. En aquests llocs la Festa naix o es consolida principalment al segle XIX o inicis del XX, i manté l'estructura bàsica de desfilades, processons, batalles d'arcabusseria i representació "històrica" (les ambaixades). En canvi, a partir dels anys 70 i fins l'actualitat comencen a celebrar-se festes en moltes altres poblacions, però la majoria són festes "amb" moros i cristians i no "de" moros i cristians, que busquen sobre tot incentivar el turisme, a vegades impulsades per la pròpia administració local i no pel poble. La majoria, com deia, es limiten a les desfilades, cosa que s'allunya prou de l'origen i el motiu de la Festa.
Això no lleva, per descomptat, que cadascú s'ho passe molt bé amb les seues festes i siga lliure de fer el que vulga, faltaria més, però si som "puristes" no deuríem clavar a totes dins del mateix sac (cosa per altra part que sí fa la Unió d'Entitats Festeres, la UNDEF, que agrupa a la majoria però de la que no formen part algunes importants com Alcoi, Banyeres o Biar, per decisió pròpia), entre altres coses perquè les del segon grup no crec que passen cap selecció de la UNESCO (i potser les nostres tampoc, no ho sé, que jo ací no sóc massa objectiu).
Resumint: declaració de Patrimoni de la Humanitat per a la Festa? Per a mi sí... però amb matisos, i no d'aquesta forma.

divendres, 20 d’octubre de 2006

La Rotonda

Després de tot el rebombori que ha alçat la rotonda que han fet baix de casa (fins i tot podeu vore vídeos ací i ací), he de reconéixer que, des del punt de vista del trànsit, ha suposat una considerable millora. Haurem d'obviar, això sí, la substitució de qualsevol tipus de vegetació per una bonica gespa artificial, la col·locació de molts banquets amb vistes a... la paret, l'eliminació de (més) llocs d'aparcament, el llevar-li la terrassa a L'Escenari per a posar-li-la al taller de cotxes (?), l'odissea dels vianants per a creuar d'una part a l'altra, o les nombroses nits sense pegar ull mentre acabaven les obres a hores intempestives.
Però no vull parlar d'açò. El motiu d'aquest retall és que m'he adonat que el nostre benvolgut alcalde no té massa clar quin monument plantar al mig de la rotonda. No és cosa fàcil, no cregueu, perquè siga el que siga anem a posar-lo a parir, així que m'he permés fer-li un suggeriment: ja que la plaça té un nom tan al·legòric com el de "La Concòrdia" (encara que tots la coneixen com "la Rotonda d'Oliver"), per què no s'agermanem amb l'altra plaça de La Concòrdia famosa, la de París, i li plantem un obelisc?

La Concogd

I per a fer-ho el més pròxim possible als francesos (el simbolisme és important en estes coses), nosaltres també hauriem "d'afanar-lo" en compte de construir-lo. Però com igual els egipcis no estan massa per la labor, he estat mirant per la "contornà" i he localitzat un que pot servir-nos en el desviament cap a Turballos:

El cos del delicte

Bé, ja sé que vist de prop no és gran cosa, però com que la rotonda és inaccessible des de qualsevol costat (per a què li han posat vorera, ara que pense?), de lluny jo crec que queda "resultó", no? Es tractaria d'anar amb nocturnitat i traïdoria, emportar-se'l i plantar-lo sense que ningú es donara compte (els veïns ja s'havem acostumat a les obres nocturnes), i al dia següent dissimular quan algú preguntara. Total, què podria passar? Més mania que ens tenen ja els pobles dels voltants no ens poden tindre, i així de pas reproduïriem el conflicte diplomàtic entre França i Egipte per a Alcoi i Turballos, que ve a ser el mateix.

P.D. La meua vessant friki-comiquera em fa vore, quan pense en el plànol de la rotonda, a Starro, un enemic de la Lliga de la Justícia. Vegeu, vegeu...

Ací la rotonda...

...i ací Starro

I qui és Starro?, preguntareu... doncs és un alienigen amb forma d'estrella de mar que pot dominar les ments i implantar paràsits en les persones que... ei! Vosaltres haveu preguntat!

dimecres, 18 d’octubre de 2006

Originalitat i subtilesa

El cobrament dels deutes a vegades es converteix en tot un problema, i es sòl recórrer a diferents tàctiques per a avergonyir al morós i obligar-lo així a pagar. Ací, en el polígon industrial de Sant Benet, algú va portar en un remolc aquest escrit:
Comproveu, apart del poc domini de l'ortografia del senyor Úbeda, que els interessats i els seus pròxims saben perfectament de qui s'està parlant, i al mateix temps no s'incompleix cap llei ni es difama a ningú.
Això sí, no deu haver sortit molt efecte, perquè l'avís porta ja algunes setmanes i algú (Úbeda?) ha decidit que el tal Vicente ja no mereix ser considerat ni senyor.

dimarts, 17 d’octubre de 2006

Meravellari (XXV)

CHICHÉN ITZÀ

Tornem al continent americà per a conéixer altra de les més importants cultures precolombines, la civilització maia, després d'haver visitat fa un temps als inques. M'he trobat amb el dilema de, donat els diversos jaciments de certa importància que existeixen, fer un retall "de conjunt", però he pensat que seria massa extens per a les pretensions d'aquest meravellari i he decidit centrar-me en la ciutat més coneguda i representativa: Chichén Itzà.
El màxim esplendor de la civilització maia abastava l'actual península del Yucatán, l'estat de Chiapas i part del de Tabasco, a Mèxic, així com Guatemala, Belize i part d'Hondures i El Salvador. El primer que havem de tindre en compte és que els maies, a diferència dels ja mencionats inques o dels asteques, no constituïen un imperi pròpiament dit, amb una capital i un governant, sinó que es tractava d'un conjunt de ciutats-estat amb una cultura comú (es podria fer un paral·lelisme amb els antics grecs). Aquesta cultura no va desaparéixer amb l'arribada dels espanyols, com es puga pensar, sinó que ja es trobava en decadència per disputes internes i la proximitat asteca, però aixina i tot ha romàs fins als nostres dies, on encara podem trobar maies que parlen la seua pròpia llengua.
Els maies comencen a establir-se en la zona cap al 1.000 a.n.e., heretant molts trets de la cultura olmeca, i cap al 300 a.n.e. es coneixen els primers nuclis urbanitzats. Es tractava d'una cultura agrícola, religiosa i guerrera. Al segle I n.e. ja estan plenament establits, però patiran invasions i influències de Teotihuacan. Al llarg dels segles següents es creen els grans centres ceremonials del periode clàssic, que desapareixeran cap al segle VIII per causes encara desconegudes. La influència de Teotihuacan deixarà pas a la dels tolteques, i a partir del segle X es construeixen nous centres urbans. Un dels més importants serà Chichén Itzà, que significa "a la vora del pou dels itzaes", ja que va ser conquerida per aquesta tribu cap al 918.
Chichén Itzà es troba en la part central al nord de la península del Yucatán, a uns 120 quilòmetres de Mèrida, la capital del seu estat. Va ser la ciutat hegemònica de la zona als segles XI i XII, el que explica les seues grans estructures ceremonials i civils.
El material utilitzat era la pedra calcària i el morter per a quasi tots els edificis, tot i que les cabanyes del poble solien ser també de fusta i tova. S'ha de tenir en compte que no coneixien tecnologies avançades com les eines de metall, les corrioles o la roda, i tampoc tenien animals de tir, així que tot es feia a base de força humana.
Ací podriem destacar estructures com l'anomenat "El Castell", que és una piràmide-temple escalonada dedicada a Kukulcan, la serp emplomada (el Quetzalcóatl dels asteques); "El Temple dels Guerrers", que és un edifici ceremonial amb relleus i gran nombre de columnes; "El Caragol", una construcció circular que servia com a observatori astronòmic; el "Cenote" sagrat, un estany d'aigua on es realitzaven rituals i sacrificis de connexió amb el món inferior; i el "Joc de Pilota", on se celebrava un joc ritual on s'havia de passar una pilota per un cèrcol al mur colpejant-la sense utilitzar les mans.
Algunes d'aquestes estructures es relacionen amb l'aspecte més sanguinari dels maies, ja que pensaven que l'energia dels éssers vius era l'aliment dels déus, i li la transmetien a partir de la sang i els cors humans i animals. És per això que es feien gran nombre de sacrificis als temples i al cenote, principalment amb presoners de guerra. En ocasions, fins i tot es pactaven guerres entre les ciutats amb l'únic objectiu d'aconseguir més presoners per als sacrificis.
Llevat d'açò, també cal destacar el seu art, ja que apart de l'arquitectura van desenvolupar molt la pintura i els relleus escultòrics, tenint els millors exemples de totes les cultures precolombines. També van ser grans astrònoms, amb càlculs molt precisos dels moviments dels cossos estelars, entre d'altres coses perquè també descobriren el zero.
Chichén Itzà cediria la seua hegemonia a Mayapán a finals del segle XIII, i aquesta finalment seria destruïda al 1441, fragmentant-se la civilització maia i establint continues guerres entre ells, sent aquesta la situació que es trobarien els espanyols, cosa que els va facilitar la conquesta.
L'aïllament de les colònies americanes espanyoles respecte del món exterior suposà que les ruïnes, absorbides per la selva, foren poc conegudes pels estrangers, fins que el nord-americà John Ll. Stephens i l'anglés Frederick Catherwood van explorar la zona a partir del 1839, realitzant il·lustracions que van cridar l'atenció d'americans i europeus. Prompte els "arqueòlegs" amateurs van fer els primers expolis, i no va ser fins als anys 20 del passat segle quan va començar una excavació i restauració seriosa, tot i que la majoria d'estructures van ser desmontades i reconstruïdes amb criteris poc acceptats pels arqueòlegs actuals.
Apart de Chichén Itzà, altres centres maies destacables són Palenque, Uxmal o Tikal.

divendres, 13 d’octubre de 2006

Making of

Un dia qualsevol en un gran estudi cinematogràfic de Hollywood:

-Productor executiu: A ver, muchachos, enseñadme ese proyecto del que me habéis hablado.

-Guionista Pilota 1: Aquí lo tiene, jefe.

-P.E.: Mmmm, no está mal, no está mal... ¿y cual es el argumento?

-Guionista Pilota 2: Eeeeh, bueno, pues está esa tía macizorra semidesnuda y... pues no sé... le da de hostias a esos tíos.

-P.E.: Me gusta. Sobre todo por ese metalenguaje, ese contenido moral subyacente... yo creo que si nos lo curramos igual nos da hasta para una trilogía.

-G.P.1: ¿Usted cree, jefe?

-P.E.: Sí... es más, a lo mejor incluso cuando se nos acabe la pasta dentro de unos años, nos sacamos otra trilogía de la manga y decimos que es una precuela que teníamos pensada desde el principio, y si cuela, cuela (valga la rebuznancia).

-G.P.2: ¡Increíble! ¡Qué visión comercial! ¡No creo que se le haya ocurrido a nadie antes!

-P.E.: Por eso soy el jefe, por eso... pero no sé, como si le faltara alguna cosa más a vuestro proyecto, aunque me gusta eso de que la tía insinúe pero no llegue a enseñar cacho, no queremos traumatizar las mentes de los niños de América... ¿habéis pensado en incluir descuartizamientos?

-G.P.1: ¿Descuartizamientos, jefe?

-P.E.: Sí... no sé... le ponéis una katana, por ejemplo, a la chica y que se líe a cortar cabezas, brazos y piernas... y ya que está pues que se enfrente a unos 100 chinos, que siempre queda mejor.

-G.P.2: ¡Vaya idea más original! ¿Puedo atreverme a sugerir, ya que estamos haciendo un producto tan arriesgado, que en vez de 100 chinos sean 300?

-P.E.: Veo que me sigues, llegarás lejos, chaval. Y siguiendo esa línea de razonamiento... ¿por qué en vez de una no ponemos a tres tías buenorras, y que mientras luchan suelten diálogos ingeniosos y chispeantes? Una de ellas tendría que ser también china, porque si los ponemos sólo de malos igual los chinos de verdad se nos cabrean, y me han dicho que hay muchos. Además, las luchas podríamos ralentizarlas para que pongan poses y saquen morritos...

-G.P.1: ¡Buf! ¡No se me habría ocurrido algo así nunca! ¿Y por qué no en vez de tres ponemos a cinco tías buenorras?

-P.E.: Que sean cinco, pues, recordadme que os suba el sueldo. Y además, siguiendo con ese rollo chino, podríamos hacer que luchen en templos o bosques mientras realizan volteretas imposibles.

-G.P.2: ¿De dónde saca esas ideas? ¡Es usted un genio!

-P.E.: Vale, vale, vais a hacer que me sonroje... Más o menos ya tenemos la peli completa, ahora nos falta el título.

-G.P.1: Bueno, en un principio la tía macizorra semidesnuda sí que enseñaba bastante cacho, así que mi compañero y yo pensamos en llamarla Se Ven, aunque ahora ya no nos sirve...

-P.E.: Cierto, pero yo estaba pensando en algo que atrajera a todos esos frikis que hay sueltos por ahí... ¿qué os parece una adaptación de un cómic?

-G.P.2: No sé, jefe, han hecho tantas que ya están echando mano de los personajes más chungos...

-P.E.: Es verdad, pues entonces habrá de ser un videojuego: compráis los derechos del título y después hacéis lo que os venga en gana, aunque no tenga nada que ver. Total, ¿quién se va a quejar? ¿Cuatro reprimidos? Encima seguro que nos hacen publicidad gratuita.

-G.P.1: ¡Wow! Si hiciera eso cualquier otro lo despellejarían, pero usted seguro que triunfa...

-P.E. Muy bien pues, recapitulemos: tenemos a una película con nombre de videojuego, en la que cinco tías buenorras (una de ellas china) con katanas se enfrentan a 300 chinos mientras realizan volteretas imposibles y sueltan diálogos ingeniosos y chispeantes, ralentizando la cámara para que pongan poses y morritos. A todo esto, tienen que salir bosques y templos... ¿me dejo algo?

-G.P.2: Que no se le olvide la tía macizorra semidesnuda pegando hostias, jefe.

-P.E.: Claro, claro, es la base de nuestro argumento. Bien, sé que es una tarea difícil, pero confío en vuestro buen hacer. A ver qué sacais de todo esto.


dimecres, 11 d’octubre de 2006

Escorcollant

El requadret blau que podeu vore a l'esquerra, baix dels arxius mensuals, és una eina molt útil que ens proporciona Ecoestadística, i que serveix per a conéixer el tipus de visitants de la pàgina, entre d'altres dades estadístiques. El que més m'agrada és escorcollar en l'apartat de "paraules clau utilitzades per motors de cerca", que et permet saber què buscava la gent que va arribar ací a través del Google.
En el meu cas, 74 vegades han arribat al meu diari des del famós buscador, de les quals la majoria, 35, estan relacionades amb la Fraseologia Cinèfila. Supose que el fet de ser retalls en castellà és el que atrau a més gent. D'eixos 35 és curiós que 6 busquen el sonet de Shakespeare que citen en Sentido y sensibilidad, i dels altres la majoria busquen les de pel·lícules de conya. Això sí, el que buscava els set pecats "cardenals" de Seven faria millor en provar amb els set pecats "capitals".
El segon gran grup són els 16 relacionats amb el Meravellari, espere que al menys haja servit a algú per a documentar-se i resoldre dubtes.
I la resta ja estan en relació amb retalls aïllats, destacant dos que anaven buscant algo dels Chanos, altres dos que volien saber alguna cosa d'Alcoi, i també dos vegades que la meua companya "enciclopedista" Anna Boira (hola, Anna!) va arribar teclejant el seu nom.
Ho senc per els que preguntaven "on està situat l'Himalaia" o "a quin dia es fa la gran foguera a british" (?), perquè crec que no trobarien ací la resposta.
Però per favor, això sí, que algú m'explique per a què buscava el "organo reproductor de caballos" i, el més important, què va trobar ací relacionat amb això?

dimarts, 10 d’octubre de 2006

Diari de Retalls 3.0

Bo, aprofitant que Blogger ens ha oferit una nova versió beta amb considerables millores, de pas he decidit fer alguns canvis estètics. Em resulta prou estrany després d'haver-se acostumat a l'altra plantilla, però ja sabeu què diuen: renovar-se o morir.

dilluns, 9 d’octubre de 2006

Educació abans de tot

On dirieu que es troba aquesta advertència?

En una església? En un col·legi?
Doncs no, se la vam trobar fent l'inventari de patrimoni industrial a Rafelguaraf, concretament en un carrer format per dos magatzems als costats que es va utilitzar com a trinquet de pilota valenciana.
Es veu que els ànims a vegades es calfaven massa.

dijous, 5 d’octubre de 2006

Temporada de caça

S'ha obert la veda. Després del reportatge que va traure dilluns passat El País, i del que Guille ja va parlar molt encertadament, altres periòdics s'han dedicat a "rebuscar entre la brossa" per a afegir més llenya al foc.
Ignore qui l'haurà tret primer, jo l'he vist en 20 Minutos, Las Provincias, Levante i Información (aquests últims no deixen enllaçar la notícia en concret), i després en Canal 9, però l'article bàsicament ve a dir que el president de la Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques "exigeix" que desapareguen les Festes de Moros i Cristians perquè "s'oposen" a la convivència pacífica entre les dos comunitats.
Hi han formes i formes de fer aquest reportatge, i m'entristeix vore que pràcticament tots hagen optat en un primer moment pel sensacionalisme. És fàcil anar a entrevistar a un personatge polèmic (per altres declaracions anteriors) que a més no coneix res de la nostra Festa (té la seua mesquita en Màlaga) i que, tot i el nom de la seua Federació, ni de bon tros representa a totes les comunitats islàmiques espanyoles. El més adient hauria sigut parlar amb representants d'associacions islàmiques valencianes, i de fet alguns ho han fet com un afegit al reportatge principal (he d'assenyalar que Las Provincias sí li ha dedicat un article a aquest apartat), però és significatiu que el titular haja sigut l'altre.
No importa que açò reclame la possible atenció de radicals sobre una Festa que, en definitiva, no és més que això: una festa. Supose que és més important vendre periòdics.

dimarts, 3 d’octubre de 2006

Alcoi-Nova York

Molt apropiat aquest títol d'un llibre de Isabel Clara-Simó, ja que en poc més d'una setmana la Festa de Moros i Cristians alcoiana tornarà a viure un esdeveniment històric, després de la Glòria de l'altre dia (tot un èxit, per cert), amb la visita a la "Gran Manzana" el proper diumenge 8 d'octubre, on una expedició representativa de la nostra Festa obrirà la Desfilada de la Hispanitat, que se celebra anualment a la 5ª Avinguda de Manhattan.
Que jo sàpiga, la Festa soles ha eixit d'Alcoi oficialment en quatre ocasions (llevat de la visita anual a Fontilles): a Alacant allà pels anys 60, al programa Un, Dos, Tres, a l'EXPO de Lisboa i en una visita l'any passat a un festival de Granada. La desfilada per la 5ª Avinguda serà, com a mínim, curiosa, i estarà formada per dos esquadres masculines, una banda de música i un ballet femení, els tres elements composats per una mescla de membres de diverses entitats. Com a anècdota, les dos esquadres seran cristianes, ja que es necessitava altra banda si van els moros, i com que eren necessaris 15 esquadrers per a omplir un poc el carrer, s'ha tingut que recórrer a dissenys de cavallers i no d'esquadres, ja que aquestes les formen soles 12 individus.
Per norma general la Festa ha fracasat quan no té davant al seu propi públic, aixina que veurem què resulta de tot açò, però al menys no es pot negar la gran repercusió que tindrem.

Actualització 11/10/2006: Després de vore anit les imatges de "l'entrada" a Nova York, entenc que no anaren els moros, si fins els cristians havien d'anar com cagalló per séquia!