dimarts, 17 d’octubre de 2006

Meravellari (XXV)

CHICHÉN ITZÀ

Tornem al continent americà per a conéixer altra de les més importants cultures precolombines, la civilització maia, després d'haver visitat fa un temps als inques. M'he trobat amb el dilema de, donat els diversos jaciments de certa importància que existeixen, fer un retall "de conjunt", però he pensat que seria massa extens per a les pretensions d'aquest meravellari i he decidit centrar-me en la ciutat més coneguda i representativa: Chichén Itzà.
El màxim esplendor de la civilització maia abastava l'actual península del Yucatán, l'estat de Chiapas i part del de Tabasco, a Mèxic, així com Guatemala, Belize i part d'Hondures i El Salvador. El primer que havem de tindre en compte és que els maies, a diferència dels ja mencionats inques o dels asteques, no constituïen un imperi pròpiament dit, amb una capital i un governant, sinó que es tractava d'un conjunt de ciutats-estat amb una cultura comú (es podria fer un paral·lelisme amb els antics grecs). Aquesta cultura no va desaparéixer amb l'arribada dels espanyols, com es puga pensar, sinó que ja es trobava en decadència per disputes internes i la proximitat asteca, però aixina i tot ha romàs fins als nostres dies, on encara podem trobar maies que parlen la seua pròpia llengua.
Els maies comencen a establir-se en la zona cap al 1.000 a.n.e., heretant molts trets de la cultura olmeca, i cap al 300 a.n.e. es coneixen els primers nuclis urbanitzats. Es tractava d'una cultura agrícola, religiosa i guerrera. Al segle I n.e. ja estan plenament establits, però patiran invasions i influències de Teotihuacan. Al llarg dels segles següents es creen els grans centres ceremonials del periode clàssic, que desapareixeran cap al segle VIII per causes encara desconegudes. La influència de Teotihuacan deixarà pas a la dels tolteques, i a partir del segle X es construeixen nous centres urbans. Un dels més importants serà Chichén Itzà, que significa "a la vora del pou dels itzaes", ja que va ser conquerida per aquesta tribu cap al 918.
Chichén Itzà es troba en la part central al nord de la península del Yucatán, a uns 120 quilòmetres de Mèrida, la capital del seu estat. Va ser la ciutat hegemònica de la zona als segles XI i XII, el que explica les seues grans estructures ceremonials i civils.
El material utilitzat era la pedra calcària i el morter per a quasi tots els edificis, tot i que les cabanyes del poble solien ser també de fusta i tova. S'ha de tenir en compte que no coneixien tecnologies avançades com les eines de metall, les corrioles o la roda, i tampoc tenien animals de tir, així que tot es feia a base de força humana.
Ací podriem destacar estructures com l'anomenat "El Castell", que és una piràmide-temple escalonada dedicada a Kukulcan, la serp emplomada (el Quetzalcóatl dels asteques); "El Temple dels Guerrers", que és un edifici ceremonial amb relleus i gran nombre de columnes; "El Caragol", una construcció circular que servia com a observatori astronòmic; el "Cenote" sagrat, un estany d'aigua on es realitzaven rituals i sacrificis de connexió amb el món inferior; i el "Joc de Pilota", on se celebrava un joc ritual on s'havia de passar una pilota per un cèrcol al mur colpejant-la sense utilitzar les mans.
Algunes d'aquestes estructures es relacionen amb l'aspecte més sanguinari dels maies, ja que pensaven que l'energia dels éssers vius era l'aliment dels déus, i li la transmetien a partir de la sang i els cors humans i animals. És per això que es feien gran nombre de sacrificis als temples i al cenote, principalment amb presoners de guerra. En ocasions, fins i tot es pactaven guerres entre les ciutats amb l'únic objectiu d'aconseguir més presoners per als sacrificis.
Llevat d'açò, també cal destacar el seu art, ja que apart de l'arquitectura van desenvolupar molt la pintura i els relleus escultòrics, tenint els millors exemples de totes les cultures precolombines. També van ser grans astrònoms, amb càlculs molt precisos dels moviments dels cossos estelars, entre d'altres coses perquè també descobriren el zero.
Chichén Itzà cediria la seua hegemonia a Mayapán a finals del segle XIII, i aquesta finalment seria destruïda al 1441, fragmentant-se la civilització maia i establint continues guerres entre ells, sent aquesta la situació que es trobarien els espanyols, cosa que els va facilitar la conquesta.
L'aïllament de les colònies americanes espanyoles respecte del món exterior suposà que les ruïnes, absorbides per la selva, foren poc conegudes pels estrangers, fins que el nord-americà John Ll. Stephens i l'anglés Frederick Catherwood van explorar la zona a partir del 1839, realitzant il·lustracions que van cridar l'atenció d'americans i europeus. Prompte els "arqueòlegs" amateurs van fer els primers expolis, i no va ser fins als anys 20 del passat segle quan va començar una excavació i restauració seriosa, tot i que la majoria d'estructures van ser desmontades i reconstruïdes amb criteris poc acceptats pels arqueòlegs actuals.
Apart de Chichén Itzà, altres centres maies destacables són Palenque, Uxmal o Tikal.