dissabte, 25 de novembre de 2006

El MAF

Aquest matí he tingut oportunitat de visitar el nou Museu Alcoià de la Festa (MAF), inaugurat ahir de vesprada. Concretament, segons l'entrada sóc el desè visitant "oficial" d'aquesta nova etapa del museu.

Abans de res he de dir que el projecte museogràfic m'ha agradat molt, seguint de prop la concepció moderna d'aquests espais que representa el MARQ d'Alacant, sobre tot amb el muntatge de diversos audiovisuals. Actualment els museus han d'exigir el mínim esforç al visitant per tal d'interessar-lo i no avorrir-lo, així que no val aquella antiga concepció d'acumular objectes sense cap criteri. Són necessaris, per una banda, una distribució clara i ordenada, acompanyada dels corresponents panells explicatius, i per altra uns mitjans informàtics i audiovisuals que aproximen més i facen comprendre millor al visitant allò que està veient.
El MAF compleix aquestes premisses, i ho fa amb una distribució en tres plantes: la primera està dedicada a Sant Jordi i a l'Associació, on podem veure un espai dedicat a la història de l'organisme, i altres dos que s'aproximen a la figura del sant des d'una perspectiva universal i des d'altra més local. Ací es pot trobar, de moment, el famós "Xicotet" del que parlava l'altre dia.
La segona planta és la de continguts més amplis, dedicada als músics, les filaes, els càrrecs, els artesans i la Història de la Festa en general. Ací podem veure els "trages" de les filaes amb càrrec d'enguany i els seus antecessors de la mateixa filà (és a dir, els de fa 14 i 28 anys), que aniran renovant-se anualment amb els nous càrrecs. També és possible accedir, mitjançant pantalles interactives, a declaracions de diferents personatges vinculats a la Festa, i a la Història i galeria de imatges de totes les filaes. A més es pot triar, només entrar, una peça de música festera per a que sone mentre es fa la visita.
La tercera planta és la més espectacular, consistent en un muntatge audiovisual que comença cada mitja hora. És preferible, si ja està en marxa, esperar-se a la següent sessió, perquè et fa un recorregut des de la Nit de l'Olla fins a l'Aparició de Sant Jordi. La sensació que t'envolta, amb tres pantalles de grans dimensions, està molt ben aconseguida, i et transporta d'immediat als dies de la trilogia.
Fins ací les alabances, però també he de fer algunes crítiques: en primer lloc, l'entorn, cosa de la que no té culpa el museu, és cert, i que a més és previsible que en un futur se solucione, però ara mateixa pareix una "zona de guerra", omplint de brutícia l'entrada a l'edifici. El panorama que es veu des dels grans finestrals de la part posterior és també desolador, i dóna una imatge molt dolenta per als visitants forans.
En segon lloc, la poca il·luminació, que en principi és apropiada per crear un ambient més íntim i centrar l'atenció del visitant en les vitrines i pantalles, però que també fa algunes parts dels panells pràcticament illegibles.
En tercer lloc, l'espai d'exposició, que podria ser major (de fet, sembla que es vol ampliar pròximament a l'edifici del costat, el que ocupava l'antic museu), perquè trobe en falta una major mostra dels cartells de festes i dels "trages" dels càrrecs, per apreciar la seua evolució, cosa que era la que més m'agradava de la versió anterior. Evidentment el criteri expositiu seria altre, no tan "amuntegat" com abans, però veig que falta eixa major varietat.
En quart lloc, el fet de no normativitzar els subtítols en valencià dels testimonis a les pantalles interactives. És comprensible que al parlar es faça de manera col·loquial, però veureu reflectit literalment per escrit fa mal a la vista.
I poca cosa més, soles detalls derivats d'haver sigut inaugurat un poc precipitadament, com el no tindre una pàgina web on pugues profunditzar amb tranquil·litat en els continguts de les pantalles (hi ha massa per a estar allí plantat llegint); el no tindre cap fullet explicatiu en l'entrada; el tindre unes zones de transició entre les plantes un poc "gelades", sense indicatius ni nom de les sales... però són detalls que amb el temps s'aniran corregint, i que no lleven que aquest siga un museu quasi modèlic i tot un referent en el món de la Festa.

  • Horaris:
De dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00.
Diumenges i Festius, de 11:00 a 14:00.
Dilluns tancat.

  • Entrada:
3 euros la normal i 1 euro la reduïda (jubilats, estudiants, xiquets...).

P.D. Per si no he aconseguit interessar-vos, també he de dir que jo aparec parlant un poc d'algun aspecte de la Història de la Festa en una de les pantalles interactives, i també he escrit l'apartat dedicat a la filà Chano, la meua, així que ja no teniu excusa per a no anar, jeje!

2 comentaris:

Mirims ha dit...

Aaaa bueno si ixes tu haurem d'anar... ajajaja

Viper ha dit...

Que menys! jeje