dimecres, 22 de novembre de 2006

Miracle!

O no. La notícia en el món fester aquests dies ha sigut la donació al Casal per part de cinc alcoians d'una imatge de Sant Jordi que es considerava perduda des de la Guerra Civil, el Sant Jordi infant conegut com "el Xicotet".
El cas és que a Alcoi, que va ser zona republicana fins al final de la guerra i on hi havia una certa tradició anticlerical per la importància del moviment obrer, es va decidir enderrocar les principals esglésies al començament del conflicte. La de Santa Maria, la de Sant Maure i Sant Francesc i la de Sant Agustí no es van salvar (de fet es van reutilitzar molts carreus per a construir la piscina municipal), però sí la de Sant Jordi. Açò va ser gràcies a l'escultor Josep Pérez "Peresejo", que va negociar per a que l'església es dessacralitzara i es convertira en museu municipal. Altres es van encarregar de salvar el llenç del pintor Cabrera situat a l'absis i d'amagar la relíquia (un dit) de Sant Jordi, però no van tindre la mateixa sort uns àngels de marbre de l'escultor Ridaura i les dos imatges del sant: l'eqüestre o "Matamoros" i "el Xicotet". O al menys això es pensava fins ara.
Després de la guerra i amb la instauració del nacional-catolicisme es van reconstruir les esglésies de Santa Maria i Sant Maure i Sant Francesc, de forma pareguda a les anteriors, mentre que la de Sant Agustí (situada al costat de l'Ajuntament) ja no es va recuperar. Així mateix, la de Sant Jordi es va tornar a utilitzar per al culte, restaurant de nou el llenç de Cabrera, construint un nou reliquiari, i encarregant dos noves imatges de Sant Jordi a escultors valencians, que són les utilitzades actualment. Dels àngels de Ridaura es conservava el motle, i es van fer uns d'escaiola fins que l'any passat un altre escultor valencià els tornà a esculpir en marbre.
Així estava la cosa fins que ha "aparegut" aquesta imatge, 70 anys després de donar-la per perduda. La versió oficial ha estat la de que un antiquari la va rebre junt amb tots els béns d'una casa que va adquirir, i un grup d'alcoians s'ha encarregat de pagar-la entre tots per a donar-la a l'Associació. A mi el que em sorprèn és que ningú (ni premsa, ni autoritats, ni l'Associació) haja preguntat públicament on ha estat tots aquests anys la imatge, qui la va amagar i per què no la va tornar després de la guerra. Crec que una imatge de gairebé un metre d'alçada no passa precisament desapercebuda, així com tampoc sé fins a quin punt un antiquari pot fer negoci amb un objecte que es sap que ha sigut furtat i a més es coneix el seu propietari legítim (l'Associació). Evidentment hi ha algun "pacte de silenci" al voltant de l'assumpte, que de tota manera al final es sabrà perquè al món de la Festa tots ens coneixem. Mentre tant, al menys podem estar contents d'haver recuperat una imatge que data del 1811 i que té un gran valor simbòlic.

Actualització 25-11-06: Precisament, hui apareix al Ciudad un advocat dient que la venda del "Xicotet" no és legítima, perquè ja tenia un propietari previ a qui se li va sostraure. Ell apunta a la responsabilitat de l'antiquari, però jo sóc més suspicaç. De tota manera, tampoc vaig a clavar-me on no em criden. Com deia, algun dia es sabrà tot.

4 comentaris:

Mirims ha dit...

Ooooooh xé que coses!! ajajajajaja

Viper ha dit...

Has vist? Vaig a buscar pel traster a vore si trobe la sabateta que va perdre ja saps qui.

Xufeta ha dit...

Hostia el que estic aprenent al teu blog.
No si qui la tendría pero suposant que al centre d'Alcoi ancara hi ha molta vella-viuda-rica, no sería d'extranyar, vamos jo ho dic per dir.

Besets.

Viper ha dit...

Potser, potser, Xufeta. M'alegre que t'interessen alguna de les coses que escric per ací.