dimarts, 19 de desembre de 2006

Meravellari (XXVII)

EL PALAU DE CNOSSOS

Cnossos va ser la principal ciutat d'una civilització poc coneguda pel públic general, però molt important, com veurem, per al desenvolupament del món occidental. Del que hui parlarem serà del palau utilitzat pels seus governants al període de màxim esplendor.

La civilització minoica-cretenca estava situada principalment, com el seu nom indica, a l'illa de Creta, a la Mediterrània oriental. Pertanyia encara a l'edat del Bronze, i es tractava d'una cultura pre-hel·lènica basada sobre tot en el domini del mar, el que es coneix com una talassocràcia, degut a la seua privilegiada situació marítima entre Àsia, Àfrica i Europa. De fet, com passaria després amb Esparta, les ciutats cretenques no tenien muralles, però mentre a la primera la muralla eren els propis espartans (que ganes de veure ja 300, per cert), ací ho era la seua important flota de vaixells, apart de que sembla que eren prou pacífics també.
Es van desenvolupar aproximadament entre el 3.000 i el 1.200 a.n.e., començant a construir-se els diferents palaus (era una espècie d'aliança de ciutats) cap al 2.000, i destacant, apart de Cnossos, els de Faistos, Malia o Hagia Triada. Un terratrèmol els enderrocaria cap al 1.700, però van ser reconstruïts i va començar el període de major apogeu, el que demostra que era una civilització potent i avançada. D'aquesta darrera etapa és el palau que anem a veure, identificat com el del mitològic rei Minos (d'ací l'altre nom de la civilització), que probablement seria un títol que es donava a tots els governants, i no un nom propi.

El palau de Cnossos és una gran estructura d'uns 17.000 metres quadrats i vora 1.500 habitacles, en tres o quatre plantes, construïts en successives ampliacions al voltant d'un pati central, el que li dóna una estructura enrevessada que ha servit per a identificar-lo amb el mític laberint del Minotaure. Esta complexitat estructural es devia a que es tractava d'un centre de concentració i distribució de productes procedents del camp, un centre d'activitat artesana, un centre residencial per a les autoritats i la cort, i un centre polític i religiós. S'han identificat restes de canalitzacions com a possibles claveguerams, el que ens dóna idea de com d'avançats eren mentre Europa encara estava a la Prehistòria.

La planta baixa d'aquestes edificacions eren els magatzems, i les superiors la zona residencial. Les cobertes estaven arquitravades i suportades per columnes troncocòniques invertides, amb fust llis i gran capitell, normalment pintades en tons rojos i negres. La pedra era el material principal, però les formes ens recorden l'antiga utilització de fusta.

La cultura minoica era molt avançada, com ho demostra la seua decoració mural. Frescos on els colors són molt vius i plans, les línies tancades i molt expressives, les formes estilitzades i amb sensació de moviment, com és ben palès als que reflecteixen diferents ritus de tauromàquia. També destaca la seua important producció ceràmica, d'un alt nivell tècnic, però sobre tot van desenvolupar una escriptura pròpia, primer jeroglífica i després fonètica, coneguda com el Lineal A, encara sense desxifrar, i el Lineal B, desxifrada i antecedent de l'alfabet grec.

La decadència de Cnossos i d'aquesta cultura arribaria com a conseqüència, en part, d'una gran erupció volcànica originada en la propera illa de Thera (hui Santorini) cap al 1.600 a.n.e, tan potent que els seus efectes es van percebre fins i tot a la Xina, i que alguns han identificat amb la catàstrofe que va enfonsar la mítica Atlàntida, la qual seria la pròpia civilització minoica-cretenca. El que és cert és que els va debilitar suficientment com per a que patiren la invasió dels aqueus o micènics cap al 1.450 a.n.e., un poble de la Grècia continental, i mai recuperarien ja el seu esplendor. De tota manera, van tindre gran influència en l'art i l'escriptura dels seus invasors, influència que després passaria a la civilització grega.
El responsable de que coneguem Cnossos és sir Arthur Evans, un arqueòleg anglés que va començar les excavacions al 1.900 i que va donar nom a la majoria de conceptes que hui coneixem sobre aquesta cultura, apart d'encarregar-se de les restauracions i d'oferir-nos l'aspecte actual de les restes del palau.
La importància de Creta rau en ser no soles la primera cultura pròpiament "europea" que va fer grans construccions arquitectòniques, sinó també en ser el pont entre les antigues civilitzacions orientals i la que seria la base d'occident: els grecs.