dimecres, 13 de desembre de 2006

Sessió contínua (I)

Comence aquests retalls cinèfils amb el western, el cine de l'oest o, com diu la meua iaia, les "comboixaes". És normal que a molts no els agrade aquest gènere, per allò de que represente alguns dels mites patriòtics dels EUA, i també perquè, veritablement, s'ha fet molta brossa, però havem de considerar que va ser un gènere molt popular i prolífic, arribant a produir 150 pel·lícules a l'any en la seua millor època, i de totes elles se'n poden extraure de segur algunes obres mestres.
El western se centra en una època molt concreta, la segona meitat del segle XIX, i també en un territori determinat, els deserts centrals i la frontera amb Mèxic, així que no acostumen a veure's en cap moment les grans ciutats costaneres ni, per descomptat, el mar.
Després de molt repensar-ho, i condicionat un poc per la capacitat dels dvd's, finalment he reduït la llista a 40 pel·lícules dividides en 7 dvd's, amb varietat i representació de les diferents etapes que ha tingut, deixant de banda algunes famoses però massa patrioteres, com Murieron con las botas puestas (R. Walsh, 1941) o El Álamo (J. Wayne, 1960). De tota manera, com són moltes, al final faré una selecció de les millors per al meu gust, per si voleu "tastar-les". Comencem hui pel principi:

LA DIGNIFICACIÓ DEL GÈNERE

Aquest és un gènere que pràcticament naix amb el cine, ja que el primer western és del 1903 (Asalto y robo a un tren, de E. S. Porter), però al llarg de molts anys seria un cine quasi exclusivament d'acció. La seua renovació i l'adquisició de prestigi i importància comercial i estètica arribaria amb la primera col·laboració de dos grans del gènere: La diligencia (1939), dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne. Aquesta dècada dels 40 serà la que veurà els primers grans westerns, encara un poc experimentant amb les seues possibilitats, i de tots ells n'he triat 6:

La diligencia (John Ford, 1939)
Ja pràcticament ho he dit tot: John Ford, John Wayne, i la primera en dignificar el gènere. Ací podem veure a una sèrie de estereotips que es repetiran en tot aquest tipus de cine: el "cowboy" renegat, la prostituta, el metge borratxo, el jugador, el sheriff, els indis, la cavalleria... Comença a endevinar-se un estudi psicològic dels personatges, al temps que tenim grans escenes d'acció com la persecució dels indis, tan imitada posteriorment, i tot emmarcat al Monument Valley. Ford serà el mestre per a tot aquell que vulga fer una de l'oest, i Wayne representarà millor que ningú l'essència d'estes pel·lícules.

Incidente en Ox-Bow (William A. Wellman, 1943)
Aquest és un western avançat al seu temps, perquè deixa de banda tota acció per a centrar-se en un dilema moral: penjar o no en la forca a uns presumptes assassins sense haver-los jutjat. Els diferents caràcters dels acusats i la varietat d'opinions entre el grup de perseguidors constitueixen la base de la pel·lícula, i conviden a l'espectador a reflexionar també i a adoptar una posició front al dilema. Fer açò en plena Segona Guerra Mundial tenia molt de mèrit. Apart, podem veure el debut d'un dels altres especialistes del gènere: un jove Henry Fonda.

Duelo al Sol (King Vidor, 1946)
Aquesta és en realitat la història d'un drama amb un triangle amorós, però amb la novetat d'ubicar-la en un western, buscant repetir l'èxit de Lo que el viento se llevó però canviant l'ambientació. Gregory Peck se'n ix fent del "germà cabronet", i la seua escena final amb Jennifer Jones, els dos sagnants i polsosos, és una de les més famoses de la història del cine




Pasión de los fuertes (John Ford, 1946)
Visió personal que aporta Ford del famós duel a l'OK Corral, duel que veurem en algunes pel·lícules més. S'ha de dir que és poc ortodoxa i no molt fidel als fets històrics, però això no li lleva interès. A més, ens ofereix l'oportunitat de veure a dos dels grans, Henry Fonda i Victor Mature, fent de Wyatt Earp i "Doc" Holliday respectivament.






El tesoro de Sierra Madre (John Huston, 1948)
Sent estrictes, esta pel·lícula no seria un western, perquè l'acció se situa al 1925 i apareixen, sobre tot al començament, elements estranys per al gènere, com els automòbils. Però després l'acció passa al desert mexicà, i el tema és un dels clàssics d'aquest tipus de cine: la febre de l'or. El protagonista, H. Bogart, tampoc és un habitual en aquest camp, però representa a la perfecció el trastorn mental que pot provocar la cobdícia en l'home. Finalment, la genialitat de l'irònic final dóna com a resultat una gran pel·lícula que tampoc sabria massa bé on col·locar, així que finalment entra en aquesta selecció.

Río Rojo (Howard Hawks, 1948)
Primera aproximació al gènere d'un director al que en principi no li "pegava" massa, però del que acabarà sent també un dels màxims representants. Ací li "furta" a Ford a John Wayne com a protagonista, per a oferir-nos la clàssica història de "cowboys" o vaquers, és a dir, els que transporten els grans ramats de vaques per llargs recorreguts. El millor de la pel·lícula és el duel interpretatiu entre el propi Wayne i un jove Montgomery Clift, representant els dos a personatges molt diferents.


I fins ací aquest primer dvd dedicat al western. El pròxim: l'època daurada.

2 comentaris:

Xufeta ha dit...

Vesprades de cine aaaaaa canal ouuuuuuu. Fins fa res les feien que al meu tio les veía totes, jejeje. I jo que peque de sincera to dic, tio no ho he llegit tot, hosti es que es molt llarg, quan parles de cinema rollo Sisi Emperatriz ho faré, jajajaja.

Besets i a pasar un bon dia.

Viper ha dit...

Jaja! Et comprenc, quan em pose pesat no hi ha qui m'aguante, jeje. T'agraesc la sinceritat.
No sé jo si eixirà Sisí Emperatriz per ací, de moment encara queden algunes comboixaes.