dilluns, 18 de desembre de 2006

Sessió contínua (II)

Continue amb el segon dvd dedicat al western.

L'ÈPOCA DAURADA

Als anys 50 arriba la millor època del cine de l'oest, que incorpora elements d'altres gèneres, s'enriqueix amb novetats, guanya en realisme i modifica la figura de l'heroi, fent-lo ara més ambigu, menys mitificat, més psicològic. De nou he de triar soles 6 pel·lícules:

Winchester 73 (Anthony Mann, 1950)
La tercera parella de director i actor més característica del western clàssic, després de Ford-Wayne i Hawks-Wayne, serà la d'Anthony Mann i James Stewart. A mi mai m'ha pegat massa Stewart com a pistoler, però s'ha de reconèixer que ho dóna tot per la seua part. Ací tenim una història curiosa i original, on el protagonista no és cap persona, sinó un rifle, el que dóna nom a la pel·lícula, que va passant per diferents mans al temps que coneixem als seus ocasionals propietaris. Com a curiositat, la presència d'algun secundari que es faria famós amb el temps, com Rock Hudson o Tony Curtis.

Solo ante el peligro (Fred Zinnemann, 1952)
Pensada com un western que agradara als no aficionats al gènere, amb un director poc habitual però amb un protagonista, Gary Cooper, dels "especialistes". Certament, hi ha molt poca acció i pocs personatges. Tota la pel·lícula mostra una tensió constant mentre s'espera l'arribada en tren d'un convicte que vol venjar-se del sheriff, qui no rep l'ajuda de ningú del poble. El film transcorre en "temps reial", i en tot moment podem veure algun rellotge que ens ho demostra. La balada del títol és una de les millors composicions per a aquest tipus de cine, i com a al·licient ací Grace Kelly té el seu primer paper important.

Horizontes lejanos (Anthony Mann, 1952)
Altra col·laboració Mann-Stewart, en esta ocasió per a mostrar-nos la clàssica història de la bucòlica caravana de colons que s'estableix en un territori verge, en contrast amb la cobdícia que provoca en altra gent la febre de l'or, o la puresa de la comunitat campestre front a la corrupció de la ciutat. Altres westerns d'aquests director i actor seran Colorado Jim (1953), Tierras lejanas (1954) o El hombre de Laramie (1955).




Raíces profundas (George Stevens, 1953)
Un western en certa manera nostàlgic i autoreferencial, que ens conta el clàssic enfrontament pel control de les terres entre ramaders i agricultors, amb un ex-pistoler enmig que es veu obligat a posar pau. És una història prou típica del gènere, però la novetat és que ací ho veiem tot a través dels ulls d'un xiquet, que compara a l'heroi amb el seu pare.




Centauros del desierto
(John Ford, 1956)
De nou Ford i Wayne junts, en esta ocasió per a oferir-nos no soles un dels millors westerns, sinó també per a molts una de les millors pel·lícules de la història del cine. Es tracta d'un al·legat contra el racisme, on l'argument és una persecució d'anys en busca d'uns indis que han segrestat a una xiqueta (una encara poc coneguda Natalie Wood), persecució incentivada per un odi racial del personatge interpretat per Wayne, soles per a adonar-se al final (l'última escena és genial) de què ell és tan salvatge com els que persegueix, i de què no encaixa al món civilitzat. Apart d'açò, el film, complex i subtil, està ple de matisos que es descobreixen en cada nova revisió.

Duelo de titanes (John Sturges, 1957)
Una nova versió del duel a l'OK Corral (de fet aquest és el títol original), en esta ocasió amb altres dos especialistes del gènere, Burt Lancaster i Kirk Douglas, fent de Wyatt Earp i "Doc" Holliday respectivament. Aquesta visió de l'enfrontament entre els Earp i els Clanton és més fidel a la Història que Pasión de los fuertes, però se centra sobre tot en l'estranya relació d'amistat entre els dos personatges, en teoria molt diferents. Això sí, tant a aquesta com a la de Ford li sobra un poc l'element romàntic, que sembla era imprescindible en tota pel·lícula de l'època. També trobe a faltar els habituals mostatxos dels germans Earp.

I ja queda aquest segon dvd dedicat al western complet. El pròxim: la fi d'una època.