diumenge, 7 de gener de 2007

Arribaren Reis Mags

Ja estic ací altra vegada, després d'uns dies de "repòs". Comencem altre any amb energies renovades, i content perquè, al menys, els Reis m'han portat un bon regal: he aprovat el Grau Superior de Coneixements de Valencià, el que suposa uns quants puntets molt valuosos per a les oposicions. Però anem per feina:
Qui conega un poc als alcoians sap que tenim una especial tendència al "meliquisme" (acció de mirar-se el melic), i aquest diari és bona prova d'això, perquè la categoria "El meu poble" és, a dia de hui, la segona en nombre de retalls, després de "Frikeries" (seré més friki que alcoianet?). També és cert que d'algunes coses sí que podem presumir, i una d'elles són les celebracions centenàries que es donen lloc al Nadal alcoià.
En primer lloc tenim al Betlem de Tirisiti, una representació de titelles de vareta que te el seu origen a la segona meitat del segle XIX. És tracta d'una curiosa mescla de la història sagrada i de diverses tradicions locals que, a més, afavoreix la interacció amb el públic. Està orientat, en principi, cap als xiquets, però cada vegada que vaig m'ho passe millor que els nanos.
La companyia encarregada del Betlem és La Dependent (la Miri vos pot dir més d'això), i des d'enguany te una seu permanent al Teatre Principal, aconseguint la xifra record d'uns 20.000 espectadors.
Després ja tenim els actes al voltant de la Cavalcada dels Reis Mags. Les "Pastoretes" es representen des del 1889, i consisteixen en una desfilada de xiquets i xiquetes amb vestits regionals i de pastorets, acompanyats per grups de danses, dolçainers, tabaleters, carros i ramats, que fan les seues ofrenes al Naixement situat a la Plaça d'Espanya, el diumenge o el festiu anterior a la Cavalcada.
En segon lloc està el Ban Reial, que des del 1923 anuncia cada 4 de gener, mitjançant l'Ambaixador Reial, l'arribada dels Reis al dia següent. Te la particularitat de que porta unes quantes burretes amb bústies on els xiquets han de dipositar les seues cartes amb les peticions de regals. Des de fa uns anys s'incorporen a l'acte els personatges del Betlem de Tirisiti "en viu", així com el Pregó del Tio Piam, vertader antecedent del Ban Reial i del que hi han notícies des de la primera meitat del XIX. Un detall que des de xicotet em fascinava era que a la muntanya es poden veure eixa nit un rastre de torxes que ens indiquen que els Reis i el seu seguici ja estan allí acampats, esperant per a baixar al dia següent.
Però l'acte central és la Cavalcada dels Reis Mags, ja que els alcoians tenim la més antiga d'Espanya. Hi han notícies des del 1866, però soles es fa de manera continuada des del 1885, excepte per la Guerra Civil. Va ser iniciativa de la societat "El Panerot", però actualment s'encarrega d'organitzar-la l'Ajuntament a través de l'Associació de Sant Jordi. Des de xicotets als nens alcoians ens adoctrinen dient-nos que els nostres reis són els "autèntics", perquè ací és on van vindre primer, i a més, per allò del "fet diferencial" (o per una estranya "simetria", veges tu a saber), ací posem al rei negre enmig i passa a ser Gaspar en compte del Baltasar de la tradició (apòcrifa, però tradició al cap i a la fi). La major particularitat de l'acte és que pel recorregut els patges dels reis pugen en escales de mà als balcons per a portar els paquets, i és que els alcoians tenim la sort de tindre els regals eixa mateixa nit, al tornar de veure la Cavalcada, i no a l'endemà (al final vaig entendre per què ma mare sempre "s'oblidava" d'alguna cosa i tornava a casa una volta ja havíem eixit (tot i que abans, quan deixàvem pastissets al balcó per als patges, era mon pare el que tornava i els feia "desaparéixer" (però comences a sospitar d'estes coses quan un any és la teua filà l'encarregada d'acompanyar a un rei i, misteriosament, la cara d'ell t'és prou coneguda (quant de parèntesi, no?)))). La part central de la Cavalcada és l'acte de l'Adoració al pessebre de la Plaça d'Espanya, on els Reis baixen dels seus camells o dromedaris i fan les ofrenes al Nen, mentre sona l'Al·leluia del Messies de Händel amb focs d'artifici.
Arribat a aquest punt, i per a finalitzar, demanaria a qui corresponga que, per favor, no es repetisca el cutrespectacle d'enguany rotllo Terra Mítica. L'Adoració és un acte prou emotiu que no necessita més afegits postissos i pel·liculers, que potser pensen més en la retransmissió televisiva que en altra cosa. Novetats respectuoses com l'estrela en el campanar estan bé, però sobra la banda sonora de La Pasión, les flamarades d'efectes especials i la veu que retransmetia la jugada. Així no es fan les coses.

4 comentaris:

Xufeta ha dit...

Vaig anar per primera vegada a vorer el Tirisiti quan tenía unas 6 o 7 anys a la casa la cultura, van pasar 20 anys i vaig tornar a la caseta de la glorieta, ieeee que pasá, com una xiqueta "¿Serenoooo quin hora eeees?" ancara vaig fent la boba fent del Tirisiti brrrrrrrrrrrrrr.

Viper ha dit...

En la casa de cultura? D'eixe lloc no me'n recordava jo... però ja era hora que tinguera una seu digna. Si no has anat enguany, t'ho recomane per al pròxim, s'ha quedat molt bé el nou muntatge.

Mirims ha dit...

21200 espectadors!! Que te parece?? No és per titrar-me floretes, però enguany l'organització ha estat mooolt bé (jijiji). Larga vida al Tirisiti.

I ara cambiando de tercio... vaig vore l'adoració a la Plaça d'Espanya... jo no sé si sóc jo que tinc una visió diferent de les coses però entre la veu en off (en castellà!!) i les llums de colors... no et recordava al Bananas????

En fin...

Viper ha dit...

També, també, supose que ho faria la perspectiva (jo estava més amunt del cantó el pinyó). A mi ja dic que em va semblar a lo Terra Mítica.
Jo és que no ho sentia massa bé... de veritat era en castellà? (no sé de que em sorprenc).