dissabte, 13 de gener de 2007

La màquina del vici (II)

Civilization II
Sid Meier, el seu creador, va ser el primer en inventar eixa modalitat de joc on t'agafes una civilització i la fas evolucionar mentre conquistes als veïns. El primer no va arribar a Espanya, però el segon (1996), on podies començar amb un poble nòmada primitiu i arribar a colonitzar la galàxia Alpha Centauri, va tindre un gran èxit. El funcionament, per torns, era senzill i intuïtiu, amb uns gràfics molt simples (són finestretes de Windows), tot i que per a progressar havies de tindre en compte moltes variables que afavoriren l'evolució de la teua civilització, especialment amb l'objectiu de construir les meravelles. Apart del pur aspecte militar, s'havia de tenir en compte l'economia, la ciència, el tipus de govern i, fins i tot, la diplomàcia. A més a més, també hi havien escenaris prefixats on poder jugar, i jo em vaig convertir en tot un expert del de la Segona Guerra Mundial. Després han tret dos continuacions més, fent-lo cada vegada més complexe, però jo sempre em quedaré amb aquella versió.

PcFutbol
Altre del que no cal que parle perquè ja té un retall dedicat. Jo vaig començar amb una versió (crec que la 4.0) encara amb diskettes, però la millor va ser la del 2001, progressivament actualitzada amb les versions extraoficials del PCF Revolution. Reconec que no sóc massa de simuladors esportius, perquè al poc temps m'avorrixen, però aquest se centrava sobre tot en l'aspecte de gestió del club i els fitxatges, així que cada nova temporada era un repte. I quan ja per fi vaig poder jugar amb l'Alcoyano de mis amores...

SimCity
Altre joc que ha donat lloc a nombroses imitacions, i que consisteix en crear una ciutat des de zero i fer-la créixer dotant-la d'equipaments i innovacions, al temps que has de tindre contents als seus habitants, els Sims (que derivarien en altre joc molt famós, però que a mi no em va acabar d'enganxar), com si fores un alcalde perpetu. És molt complet i prou addictiu, ja que també té la possibilitat de "traslladar" meravelles famoses des de tot el món i fer una ciutat que siga l'enveja dels veïns, tot i que, per posar-li una pega, el model urbanístic i d'edificis siga soles el nord-americà. Jo vaig jugar a la segona (1993) i tercera (1999) versió, però no he arribat a la quarta (2003).


Broken Sword
El gènere de les aventures gràfiques actualment està en decadència. El pas als gràfics en 3D no l'ha beneficiat massa, i ha acabat mesclant-se amb altres modalitats, sobre tot els jocs d'acció. L'única saga que encara manté l'esperit original és aquesta (també l'espanyola Runaways, però són gràfics encara en 2D), amb l'al·licient de que també tracta de misteris pseudo-històrics. Jo he jugat a La Leyenda de los Templarios (1996), possiblement el millor de tots, i on el títol deixa prou clar l'argument, Las Fuerzas del Mal (1997), que se centra en el món maia, i El Sueño del Dragón (2003), que tracta dels mites artúrics, mentre que a El Ángel de la Muerte (2006) encara no he tingut el plaer, però caurà.


Age of Empires
De tots els jocs derivats del Civilization, aquesta saga és per a mi la millor. Es deixa ja la modalitat dels torns per a ser estratègia en temps real, però la base continua sent el fer evolucionar una civilització històrica, tot i que ací et limiten a una edat. Així, tenim el primer Age of Empires (1997) per a l'Antiguitat, amb una expansió, The Rise of Rome (1998), que arriba a la primera Edat Mitjana. AoE II: The Age of Kings (1999) tracta de la plena i baixa Edat Mitjana, mentre que l'expansió The Conquerors (2000) es clava ja en l'Edat Moderna. El més recent, i al que encara no tinc el gust, és Age of Empires III (2005), que se centra sobre tot en el colonialisme, i ja té una expansió, The War Chiefs (2006), sobre l'oest americà. És d'esperar l'última versió de la sèrie sobre l'època Contemporània.
És un joc prou fidel a la Història i, a més, com el Civilization, preocupat per tindre una certa funció didàctica, cosa que és d'agrair. Com a curiositat, també va tindre una espècie de spin-off que deixava els temes històrics per a centrar-se en els mitològics: Age of Mithology (2002), amb l'expansió The Titans (2003), i on podies conéixer coses dels panteons grec, egipci i nòrdic.