divendres, 16 de febrer de 2007

La volta als ponts (III)

Continuem amb la resta de ponts urbans de reduïdes dimensions, la majoria també en el llit del Riquer o Barxell, llevat del primer.

PONT DE PENÀGUILA

També conegut com Pont del Tossal, es tracta del més antic de tots els conservats a Alcoi, ja que data del 1712, tot i que amb seguretat hi hauria un anterior, perquè aquesta és una altra de les antigues eixides de la vila d'Alcoi, que començava en el Portal de Penàguila i continuava pel camí i el pont del mateix nom, creuant el riu Molinar. Com el seu nom indica, era la via de comunicació amb la comarca de la Marina, passant per Benifallim, Penàguila, Relleu, Orxeta i arribant a La Vila Joiosa, fins que es va construir l'actual carretera fins a Callosa d'En Sarrià i, posteriorment, el Viaducte de Canalejas. El nom de "Tossal" li ve per trobar-se en la partida de Tossals i Molins, al costat del turó que separa al Molinar i al Serpis.

Fet amb carreus de pedra per a la volta i les baranes, i de maçoneria irregular en la resta, l'arc té una llum de 14'80 metres, l'alçada total és de 7'10 i l'amplària de 5. Són molt característics d'aquest pont els quatre fanalets ubicats als cantons.

PONT DE COCENTAINA

També conegut com Pont d'Alcassares, té el mèrit, ni més ni menys, de ser la raó de l'existència de l'actual Alcoi. Veureu, aquesta zona era el pas obligat que comunicava el sud de l'actual província d'Alacant amb el nord (el camí per la Marina era quasi infranquejable), així que el rei Jaume I va considerar que seria convenient assegurar aquest punt estratègic per a defendre l'important pas del riu establint una vila cristiana. El pont actual és del 1780, però és evident que també hi hauria un anterior, i rep el seu nom per ser precisament el situat baix del Portal de Cocentaina en el camí cap a aquesta població i cap a València.

Fet de carreus de pedra en la volta i maçoneria irregular per a la resta, l'arc té una llum de 12'86 metres, una alçada total de 10'20, i una amplària de 6. Com a curiositat, encara es conserva la placa de pedra que es va posar l'any de la seua construcció, tot i que algun desgraciat ha fet una pintada al damunt:

Les obres de condicionament del Riquer o Barxell han arribat fins ací de moment, però aquest pont sí que l'han respectat perquè, com s'observa, disposa d'una suficient secció hidràulica.

PONT DE BUIDAOLI

Aquest pontet, tot i ser molt antic en la creença popular per la seua particular morfologia, en realitat és relativament recent, del 1828. Sembla que ací hi havia un xicotet i precari pont de fusta que comunicava el carrer de Buidaoli amb el "Camí de la Galera", que es dirigia cap al Barranc del Cint i Agres per la Serra de Mariola, i del qual estava encarregat del seu manteniment un tal Francisco Bernabeu "el Mostós", a canvi d'obtenir el fem de l'escorxador municipal. L'any 1827 l'industrial Jerónimo Silvestre va proposar a l'Ajuntament construir ell un pont de pedra finançant-lo completament, a canvi d'atorgar-li el negoci del fem, que sembla seria prou lucratiu.
El projecte s'atribueix a Joan Carbonell i Satorre, i està fet amb carreus de pedra per a la volta i maçoneria irregular en la resta. Consta d'un arc el·líptic de 13'60 metres i una amplària de 1'60. És l'únic dels pontets alcoians que no té la calçada recta, sinó que està formada per dos rampes.

També ha sigut respectat després de les obres al riu, perquè ha quedat un poc apartat del nou llit, en una zona en la que s'ha creat un estany artificial. L'únic que li han llevat ha sigut un xicotet aqüeducte que creuava l'arc.

PONT DEL CADISENYO

També conegut com Pont de Don Bautista o de Penella, se situa sobre el riu Riquer o Barxell, més avall del carrer Alcassares i abans d'arribar a la Rambla Baixa. Forma part del camí que es dirigeix cap a Penella, Benilloba i el Poble Nou de Sant Rafel. El seu nom es deu a que al seu costat estava la fàbrica de Diego Fernández Montañés, conegut també per ser qui va finançar la creació del "Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy", i qui era natural de Cadis, soles que els alcoians, en compte de dir-li "el Gadità", s'inventaren el gentilici i l'anomenaren "el Cadisenyo".
El pont data del 1790, i com tots els de l'època està fet amb carreus de pedra per a la volta i maçoneria irregular en la resta, soles que al 1927 va ser lleugerament modificat i li van donar eixa estranya forma en corba. Consta d'un arc de mig punt de 11'53 metres de llum, una alçada total de 9'50 i una amplària de 3'80.

Està en marxa la segona fase del condicionament del riu que arribarà fins ací, i segons tinc entés molt probablement aquest pont siga també desmuntat i supose que traslladat, així que queda poc temps per a contemplar-lo al seu lloc.

Demà finalitzaré amb els ponts xicotets parlant dels tres que hi han sobre el Serpis.