dissabte, 17 de febrer de 2007

La volta als ponts (IV)

Del conjunt de ponts xicotets soles em queda parlar dels tres que creuen el riu Serpis o riu Alcoi. Efectivament, aquest riu té el seu naixement al nostre terme, però no surt d'un brollador, sinó que naix de la conjunció dels rius Molinar i Riquer. Aquest últim està format a la seua vegada per la unió del Polop i del Barxell (molts continuen anomenant "Barxell" al Riquer), i encara rep les aportacions dels rierols Uixola i Benissaidó abans d'ajuntar-se amb el Molinar, ja en la part més baixa de la ciutat.

PONT D'ESCALÓ

A vegades anomenat com Pont de la Màquina Escaló, certament no és una estructura massa esplèndida, però té una llargària considerable i a més és el primer pont sobre el Serpis. El formen dues pilastres de maçoneria irregular en forma de tallamars sobre les que s'ha disposat una passarel·la amb bigues de ferro, pel que deu ser de finals del segle XIX. Possiblement hi haguera alguna estructura anterior, perquè forma part del camí que ve del Pont del Cadisenyo en direcció cap al Poble Nou de Sant Rafel, però el pont actual segurament seria iniciativa del propietari de la fàbrica que li dóna nom, "Escaló", que està just al costat, i que en realitat es deia Salvador Garcia Botí (després la fàbrica s'anomenaria "Hijos de S. Garcia", com encara es pot llegir). El malnom li ve perquè sembla que a l'entrada de la fàbrica hi havia un gran escaló on tothom entropessava. No li anirien mal les coses, perquè arribà a tindre més de 300 empleats i es va construir una "caseta" a l'actual carrer Joan Cantó, precisament el que hui és Conservatori de Música i Dansa, també conegut com "Casa d'Escaló", però finalment va tancar al 1966.


PASSAREL·LA DE LA FÀBRICA D'ESCALÓ

Aquesta passarel·la en principi no tindria que estar ací, per les seues reduïdes dimensions i per ser privada (encara s'aprecia la porta d'accés), però és una mescla d'enginyeria i arquitectura certament curiosa, encarregada segurament també pel propietari de la fàbrica. Hui a l'altre costat soles s'aprecia el recinte de l'antiga canera municipal, però antigament allí se situaven els estenedors per a les teles fabricades, necessaris quan encara no existien eixugadores automàtiques.

Per una banda tenim una gelosia de ferro en la part baixa que imita la que es va crear per al Viaducte de Canalejas (1907), mentre que als dos pilars d'accés, fets amb carreus de pedra, trobem un motiu decoratiu molt propi del modernisme "Secession", el cercle amb les tres línies verticals, que els arquitectes Timoteu Briet i Vicent Pascual van utilitzar per la mateixa època en moltes construccions modernistes, com per exemple la façana del "Círculo Industrial" (1909) o els pilars del cercat del "Monte de Piedad" (1910), com es pot veure en les imatges adjuntes, així que si li posem com a data de construcció a la passarel·la l'any 1910, aproximadament, no s'haurem desviat massa, i a més estic convençut de que també la va fer un d'aquests prolífics arquitectes. És una llàstima el seu estat d'abandonament, i no crec que sobrevisca a la projectada urbanització de la zona.

PONT DE L'ARCÀ

També anomenat com Aqüeducte L'Arcà de la Rambla, perquè en realitat es tracta d'això mateix, però també fa el servei com a pont. Construït a finals del XVIII, està al costat de les restes del Molí d'Albors (primer batà que es va transformar en indústria paperera en la ciutat, al 1755), i servia per a portar aigua des de la Caseta del Conde (hui "Asilo de Ancianos Desamparados San José") fins a la Rambla de Merita, on regaria els horts allí existents. Posteriorment se li afegiria altra canal de ferro per abastir al molí, mentre que el conducte superior ha estat reblit.
Consta de dos arcs fets amb carreus de pedra, i la resta de maçoneria irregular, el major amb 13'60 metres de llum i el menor amb 9'07. Al centre hi ha un pilar amb tallamar, i arriba als 9'55 metres d'alçada per soles 0'90 d'amplària.


Demà ja començarem amb ponts de majors dimensions.