dilluns, 19 de febrer de 2007

La volta als ponts (VI)

Ja des del 1882 existien projectes per a construir un ferrocarril des d'Alcoi cap al port d'Alacant, i més quan s'inaugura la línia Xàtiva-Alcoi i es planteja com una prolongació de la mateixa, però diverses vicissituds van impedir la seua realització. Finalment s'aprova el traçat previst al Pla de Ferrocarrils Nacionals impulsat en 1924 per Rafael Benjumea, comte de Guadalhorce i llavors ministre de Foment del govern de Primo de Rivera, adjudicant les obres en 1926 per a un ferrocarril de via ampla entre Alcoi i Agost, essent el contractista Ildefonso Fierro i l'enginyer José Roselló.
Els treballs comencen el 8 de març de 1928, però la dificultat tècnica pel complicat traçat fa que es finalitzen al 1932, amb una completa infraestructura de ponts, túnels i esplanació al llarg de 66 quilòmetres, a falta soles del balast, les vies i les estacions intermèdies. L'arribada de la Guerra Civil paralitza el procés, i després soles es posarà algun tram de balast i travesseres, però un informe del Banc Mundial desaconsellarà continuar amb una sèrie de projectes ferroviaris per la seua poca viabilitat econòmica, la majoria els derivats del Pla Guadalhorce. Les obres quedaran en suspensió i l'estructura existent serà mantinguda fins al 1984, quan el Consell de Ministres decideix abandonar-la.
El pas per Alcoi de l'esplanació va deixar una sèrie de ponts i túnels, la majoria desaprofitats, apart d'un camí que va ser convertit en carrers urbans i que tot el món coneix com "la via", en l'actualitat en procés de reforma per a transformar-lo en el mal anomenat "bulevard", ja que el govern local passa de l'harmonia urbana i de la introducció d'espais verds per a convertir-lo en una via ràpida de 3 o 4 carrils. El traçat no urbà de l'esplanació, en canvi, forma part d'una via verda coneguda popularment com "la ruta del colesterol", molt freqüentada tots els dies.

Els cinc ponts dels quals anem a parlar hui són tots del mateix projecte, obra com deia de José Roselló (hi ha un altre pont semblant ja fora del terme alcoià), i presenten la típica arquitectura estandarditzada pròpia de les obres públiques, amb predomini del formigó armat, llevat dels carreus de pedra emprats com a reforç dels pilars o dels arcs, a vegades més per un cert gust estètic que per una vertadera necessitat.

PONT DE BENISSAIDÓ


Situat sobre el rierol que li dóna nom, és el que es troba en un major estat d'abandonament, ja que actualment un dels seus costats dóna a un túnel que ha estat tapiat, així que no té ni pas per als vianants. Tanmateix, això fa que siga l'únic també que ha conservat les travesseres originals de la via que es van col·locar. És d'un sol arc, apart dels arquets situats als dos costats entre la volta i el tauler, que li donen lleugeresa funcional i estètica. Era el primer pont que s'hauria trobat el tren després d'eixir de l'estació, situada ben a prop.


PONT JOSÉ LUIS GONZÁLEZ


Aquest pont em té un poc desconcertat, perquè sent també ferroviari i de la mateixa època, no presenta els típics arquets entre el tauler i la volta que trobem a tots els altres. Originalment era conegut com el Pont de l'Uixola o del Barranquet de Soler, per creuar aquest rierol, però aprofitant que l'any passat se li va ampliar considerablement el tauler, per adaptar-lo al projecte del bulevard, han decidit rebatejar-lo amb el nom d'un famós guitarrista alcoià que va faltar al 1999, i que havia triomfat especialment al Japó. La base és una estructura de quatre arcs de mig punt, i aquest pont és el que més utilitat ha tingut, ja que va ser utilitzat per al tràfic rodat, tot i que abans de l'ampliació era necessari regular el pas amb un semàfor, per la seua estretor.


PONT DE BARXELL


També situat sobre el riu que l'anomena, és el primer pont que trobem a la via verda venint des del barri de Batoi, i també se'l coneix com Pont del Salt per estar ben a prop d'esta partida. De tots cinc és el menys harmoniós arquitectònicament, ja que presenta dos arcs de mig punt centrals mentre que els laterals es van completar amb tauler sobre pilars, oferint una solució mixta no massa afortunada.


PONT DE LES SET LLUNES


Aquest és el pont més emblemàtic del projecte, i a més té l'honor de ser el més llarg d'Alcoi, amb els seus 230 metres i quasi 50 d'alçada sobre el riu Polop. De sempre se'l coneix amb aquest nom, cosa estranya perquè en realitat té vuit llunes o arcs, o cinc si descomptem els tres més massissos disposats als laterals. Els arquets menudets entre el tauler i els majors li donen una considerable gracilitat a l'estructura, que sorprén per la seua grandària i trobar-se al mig de res, en un entorn també molt bonic. En l'actualitat, a més de formar part de la via verda, és un pont ideal per a la pràctica habitual del puenting.


PONT DE SANT ANTONI


Aquest el trobem ja al Barranc de la Batalla, un poc més amunt del l'altre pont del que parlàvem ahir, i el nom li ve per estar situat als estreps encara de la muntanya de Sant Antoni, on hi ha una ermita dedicada al sant. És l'últim del terme alcoià, i tot i formar part de la via verda pocs són els que arriben fins ací, ja que el més normal és baixar des del Poliesportiu Municipal. Jo mateix reconec que mai he arribat més enllà d'aquest pont, però supose que el camí segueix cap a Ibi. És similar al primer que havem vist hui, amb un sol arc de 44 metres de llum, però els arquets laterals s'han fet més rectes, a l'igual que passa en el de Barxell.


I fins ací el repàs a estes obres que costarien tants diners i mai van servir per a molt, però al menys augmenten el nostre patrimoni arquitectònic. És una llàstima, perquè la continuïtat de la línia del ferrocarril cap a Alacant hauria convertit l'estació d'Alcoi en una de pas i no de termini, i no estaria tan abandonada com ara, però vist en perspectiva és cert que aquest projecte no tenia massa viabilitat, per ser soles d'una via amb ponts i túnels de difícil ampliació, i per tindre un traçat tortuós i lent cap a Alacant que es fa molt més ràpid per carretera.

El pròxim retall estarà dedicat als emblemàtics ponts urbans del segle XX.

4 comentaris:

Xufi ha dit...

Crec que en el de les set llunes es on fem pueting, be jo no solc anar pero els meus companys de curro si.

Viper ha dit...

Sí, de fet ja està posat, jeje.

Iberut ha dit...

Em pareix un document de moltíssim valor i importància el viatge que he fet llegint els 6 articles que per ara m'ha donat temps a llegir, i he de dirte que seria una llàstima que es perdera, per lo que podies fer una versió en PDF per arxivar-ho.

Moltes gracies per la lectura ;)

Viper ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Iberut, i és cert que deuria fer-me una còpia de seguretat d'alguns retalls, que amb açò de la informàtica mai se sap...