dijous, 22 de febrer de 2007

La volta als ponts (VIII)

És cert que, individualment, en Espanya trobem ponts molt més interessants que qualsevol dels que havem vist per ací, però el mèrit d'Alcoi és el de tindre un conjunt tan nombrós, proporcionalment a la població, i tan representatiu de les diferents tipologies i tècniques constructives. En molts d'ells es podria haver optat per una solució molt més senzilla, vulgar i econòmica si el que es volia era un objectiu merament funcional, però en la majoria es va decidir fer projectes monumentals que enriquiren el nostre patrimoni.
Això és el que hauran de tenir en compte les nostres autoritats quan afronten un nou projecte: és més important fer un pont bonic que un pont barat.

PONT RAFAEL TEROL

De moment soles s'ha fet aquest a l'actual segle, concretament al 2004, i forma part de l'esmentat projecte del bulevard. Definitivament aquest no és el camí que havem de seguir amb els nous ponts, perquè més simple i lleig no pot ser (molt funcional, això sí). Salva el barranc del Benissaidó, quasi paral·lel al pont ferroviari que es troba un poc més amunt, i porta el nom d'un distingit empresari i advocat alcoià que va ser, entre d'altres coses, alcalde i president de l'Associació de Sant Jordi.


PROJECTES

A dia de hui hi han tres possibles projectes, encara pendents d'elaboració, per als seus respectius ponts:
Un d'ells sembla ser el que més prompte es realitzarà, i que servirà per a unir la nova zona urbanitzada del Collao amb la part baixa de Batoi.
El segon és una necessitat des de fa molts anys i que s'haurà de fer tard o d'hora, en la zona del Pas del Benissaidó o, com es coneix popularment, "la Vaguada". Ací es va decidir entubar el rierol i omplir la zona superior amb successius terraplens fins arribar al nivell del carrer, però el terreny va anar cedint i fou necessari refer-lo completament al 1987. De tota manera, la calçada ha anat cedint de nou i cada vegada és més evident l'ondulació a l'asfalt, així que l'única solució finalment serà fer un pont, del que ja va haver un projecte consistent en una passarel·la coberta, però no sé què s'haurà fet d'ell i ni tan sols si encara el tenen en compte.
Actualitzat 12/04/07. Resulta que sí el tenien en compte, per què en plena campanya electoral ha tornat a eixir el projecte del que parlava:

El tercer projecte és el més gran i ambiciós, apart de ser necessari, però també és el que més entrebancs ha sofert. Es tracta d'un gran pont que uniria els barris del Viaducte i la Zona Nord per damunt de la Rambla Baixa i el Serpis, i que enllaçaria d'esta forma ja a tots els barris alcoians. D'aquest també va haver projecte i maqueta, realitzats a més pel conegut Santiago Calatrava, però després del canvi de govern a l'Ajuntament el van rebutjar, sabent que de tota manera li havíem de pagar la feina ("soles" uns 600.000 € tirats a la brossa). És cert que vista ara la maqueta potser "cansa" un poc la seua concepció, per ser tant de l'estil típic de Calatrava, però en el seu moment (1995) hauria sigut tota una fita emblemàtica de 383 metres de llarg:

Ara sembla que volen fer un altre projecte de 200 metres de llarg i uns 40 d'alçada al mateix lloc, i jo soles demane que s'adonen de que serà el pont-emblema del segle XXI alcoià i, a més, per la seua ubicació, es podrà veure des de gran part de la ciutat i des de la nova circumval·lació de l'autovia, així que ha de ser una obra digna, monumental i representativa.

Finalment, i com a "bonus", ací vos pose un altre pont alcoià que de segur pocs coneixen:

Ja sé que no sembla gran cosa, però segons fonts fiables (la meua iaia) porta al mateix lloc "tota la vida", fermament situat sobre el Serpis, unint el Viaducte amb la Rambla Baixa. Com a mínim, és un record de com serien els antics ponts abans de fer-los de pedra, amb algun tauló més per a que passaren els carros.

I una sorpresa que em reservava per al final: al món existeix precisament un pont anomenat "Puente Alcoy", que es troba en L'Havana (Cuba), al districte de San Miguel de Padrón, i va ser construït per Francisco de Albear sobre el rierol Luyanó en 1851. L'explicació del nom és ben senzilla: en aquell moment era Governador i Capità General de Cuba, quan encara era espanyola, Federico Roncali, qui tenia el títol de Comte d'Alcoi i a qui li van dedicar el pont. Ací el teniu:


Demà finalitzaré la sèrie amb altres fotografies curioses que vam traure de la "volta als ponts".

2 comentaris:

Xufi ha dit...

Eixe si que no sabía que existía, jajaja hem referisc al de la tabla de madera.

Viper ha dit...

Mola, eh? Doncs encara costa més trobar-lo, jeje.