divendres, 30 de març de 2007

Web Oficial de la Filà Chano

Reconec que els darrers mesos m'ha costat molt deixar-me caure per ací, però tinc una bona excusa, i és que junt amb dos amics més, Jordi Garcia i David Verdú, havem estat treballant en l'elaboració de la pàgina web oficial de la Filà Chano, la nostra. Jo m'he encarregat de tota la part escrita, recopilant totes les fonts que teníem a l'abast per a oferir, de moment, la més completa compilació de la Història d'aquesta institució. Ha sigut un treball costós, amb moltes hores de son perdudes, però també molt enriquidor i plaent, i del que em sent molt orgullós. De moment soles tenim la versió en valencià, que és en la que havem treballat, però en poc temps esperem tindre també la castellana i l'anglesa. Ací ho teniu:



P.D. Aprofite per a modificar la llista d'enllaços del costat.

dimecres, 28 de març de 2007

The Pack comes back!

Doncs sí, el Pack del pis de quan vivíem a València (Joan, Fran, Omar i jo, a falta de Míriam) s'ha tornat a ajuntar per una nit, amb l'excusa d'anar a veure 300 en eixe peassso cine que és el Kinépolis (no em paguen publicitat), però tampoc va faltar el billaret, la cerveceta i el visionat casolà d'una (altra) pel·lícula friki fins a quedar-se torrats, per a recordar vells temps (en aquest cas, Blade Runner). L'ocasió es mereixia una imatge commemorativa, i com no, havem tirat mà del nostre artista resident, Fran Parreño:

Supose que vos recordarà a aquesta altra:

Simplement genial, sobre tot les monyes de Joan. I en quant a 300? Bé, soles diré que esta nit me'n torne a veure-la... jurjur.

dimarts, 20 de març de 2007

La Bíblia alcoiana

I és que no trobe altre qualificatiu per al llibre que acaba de caure en les meues mans. Amb un títol senzill i concís, Història d'Alcoi, ens ofereix precisament això, ni més ni menys que absolutament tota la nostra Història, sense deixar de banda l'Art i la Geografia. Elaborat pel CAEHA (Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics), hi han participat 49 autors -la flor i nata de la historiografia local- al llarg de 600 pàgines dividides en períodes històrics i arrodonides amb una completa cronologia, tot amb una cuidada edició plena de fotografies, mapes i gràfics.
Suposa, apart d'un digne colofó, el millor llegat que ens ha deixat la celebració del 750 aniversari de la Carta Pobla, finalitzada el dissabte passat. És una obra imprescindible per a tot alcoià (no sols per als friki-històrics com jo), que a més s'ha editat en dos versions, valenciana i castellana, per a que la puga gaudir tothom. Una sola "pega": els 50 € que costa, però és una d'eixes ocasions en que els diners estan ben emprats.

dimarts, 13 de març de 2007

Signatura històrica

Doncs sí, abans de que s'acabe el 750 Aniversari de la Carta Pobla no volia deixar passar l'oportunitat de signar en el llibre commemoratiu de l'Ajuntament, així que hui que m'ha pillat de pas ho he aprofitat.
I vosaltres, haveu signat? Soles hi ha de temps fins al dissabte.

dilluns, 12 de març de 2007

Vamos a la Mani

Hipocresia, mesquinesa, desvergonyiment, falsedat, deslleialtat... són moltes les paraules que em venen al cap per a qualificar a esta gent. El principal partit de la oposició té un greu problema, i és el no acceptar els resultats d'unes eleccions democràtiques. Mai he vist aplicat de forma més clara allò de "no saber perdre". Com a conseqüència, vivim en l'època del "val tot", sense vergonya, sense escrúpols, sense concessions... i sense idees.
Fem-se una pregunta: si no existira ETA, o si s'aconseguira acabar amb ells, quin argument els quedaria per atacar al Govern? Això demostra una falta total de contingut ideològic, apart del rebaixament moral que suposa utilitzar al terrorisme com a arma política. Circula un correu aquests dies on podem veure fins a 56 etarres alliberats per reducció de condemna mentre governava el PP, sense tindre en compte que també es van apropar molts presos al País Basc i que, per suposat, es va negociar amb ETA (cosa necessària, per altra banda). I ara aquestes són les principals acusacions al Govern? Que m'ho expliquen.
Jo crec que tot es resol amb la resposta a esta pregunta: es fan manifestacions com a solidaritat amb les víctimes, o se les utilitza per a desgastar al rival? Ah, preguntes que es contesten soles...

dijous, 8 de març de 2007

Complements de lectura

O complements de visionat, seria millor dit, perquè aprofite que demà s'estrena 300 (als EUA, ací haurem d'esperar fins al 23 de març) per a posar-vos unes cosetes que caldria conéixer abans per a gaudir del tot de la pel·lícula:

UN LLIBRE

Puertas de Fuego (1998), de Steven Pressfield. La mateixa història, la batalla de les Termòpiles, contada amb un llenguatge molt cinematogràfic (de fet estava prevista l'adaptació fílmica amb George Clooney fent de Leònides, però davant de l'estrena de 300 m'imagine que ho hauran deixat córrer; a canvi de perdre major documentació i veracitat, al menys supose que tindrem més espectacularitat).
El títol, tot i quedar molt bé, és precisament la traducció literal de "Termòpiles" (o millor, "puertas calientes"), i es deu a que es tracta d'un congost on hi han unes fonts termals.


UN QUADRE

Leònides en les Termòpiles (1814), de Jacques-Louis David. Obra del famós pintor neoclàssic seguint l'estil d'altres seues com El rapte de les Sabines, i que podeu contemplar al Louvre.
El moment no pot ser més èpic: uns trompeters anuncien l'arribada dels perses, provocant l'agitació dels espartans; uns agafen les seues armes que havien deixat en un arbre; altres, fan juraments i ofrenes als seus déus; una altre vol deixar un missatge abans de morir; un soldat cec al que havien fet tornar decideix finalment quedar-se, guiat pel seu criat; un jovençà rebutja tornar a Esparta amb un missatge i prefereix participar en la batalla; un altre s'acomiada del seu pare perquè saben que no es tornaran a veure; un carro, al fons, s'emporta totes les coses que ja no els faran falta en l'altra vida... i enmig de tot, Leònides, impassible i expectant, conscient del seu paper i el seu destí.


UNA PEL·LÍCULA

The 300 Spartans (1962), de Rudolph Maté, traduïda ací com El León de Esparta. Fins al moment és l'única vegada (o al menys la més coneguda) que s'havia portat al cine aquesta batalla tan famosa, i com no dins de la moda i l'estètica dels peplum de l'època.
El propi Frank Miller, autor de 300, ha reconegut que aquest film és el que li va moure a escriure i dibuixar el còmic, i de fet hi han plànols calcats. És curiós com, d'un còmic que s'inspira en una pel·lícula, ara surt una altra que s'inspira en el còmic, així que quasi es pot considerar com un remake.


UN CÒMIC

300 (1998), de Frank Miller. Evidentment, no es deuria anar a veure una pel·lícula que adapta un còmic sense haver-se'l llegit abans, o al menys segur que no es gaudirà tant d'ella. I més en aquest cas on, després de vista Sin City i els tràilers de 300 que circulen per la xarxa, sembla que la pel·lícula serà un calc exacte de la novel·la gràfica en què es basa.
Errades d'ambientació i un estil massa "macarra" a vegades, però sens dubte una obra espectacular i èpica.

Queden soles 15 dies...

diumenge, 4 de març de 2007

Perversions

Juer. En què estava pensant el tio que va dissenyar esta atracció?

No vull ni imaginar-me veure-la en moviment. Tota la meua infància a la porra.