dijous, 8 de març de 2007

Complements de lectura

O complements de visionat, seria millor dit, perquè aprofite que demà s'estrena 300 (als EUA, ací haurem d'esperar fins al 23 de març) per a posar-vos unes cosetes que caldria conéixer abans per a gaudir del tot de la pel·lícula:

UN LLIBRE

Puertas de Fuego (1998), de Steven Pressfield. La mateixa història, la batalla de les Termòpiles, contada amb un llenguatge molt cinematogràfic (de fet estava prevista l'adaptació fílmica amb George Clooney fent de Leònides, però davant de l'estrena de 300 m'imagine que ho hauran deixat córrer; a canvi de perdre major documentació i veracitat, al menys supose que tindrem més espectacularitat).
El títol, tot i quedar molt bé, és precisament la traducció literal de "Termòpiles" (o millor, "puertas calientes"), i es deu a que es tracta d'un congost on hi han unes fonts termals.


UN QUADRE

Leònides en les Termòpiles (1814), de Jacques-Louis David. Obra del famós pintor neoclàssic seguint l'estil d'altres seues com El rapte de les Sabines, i que podeu contemplar al Louvre.
El moment no pot ser més èpic: uns trompeters anuncien l'arribada dels perses, provocant l'agitació dels espartans; uns agafen les seues armes que havien deixat en un arbre; altres, fan juraments i ofrenes als seus déus; una altre vol deixar un missatge abans de morir; un soldat cec al que havien fet tornar decideix finalment quedar-se, guiat pel seu criat; un jovençà rebutja tornar a Esparta amb un missatge i prefereix participar en la batalla; un altre s'acomiada del seu pare perquè saben que no es tornaran a veure; un carro, al fons, s'emporta totes les coses que ja no els faran falta en l'altra vida... i enmig de tot, Leònides, impassible i expectant, conscient del seu paper i el seu destí.


UNA PEL·LÍCULA

The 300 Spartans (1962), de Rudolph Maté, traduïda ací com El León de Esparta. Fins al moment és l'única vegada (o al menys la més coneguda) que s'havia portat al cine aquesta batalla tan famosa, i com no dins de la moda i l'estètica dels peplum de l'època.
El propi Frank Miller, autor de 300, ha reconegut que aquest film és el que li va moure a escriure i dibuixar el còmic, i de fet hi han plànols calcats. És curiós com, d'un còmic que s'inspira en una pel·lícula, ara surt una altra que s'inspira en el còmic, així que quasi es pot considerar com un remake.


UN CÒMIC

300 (1998), de Frank Miller. Evidentment, no es deuria anar a veure una pel·lícula que adapta un còmic sense haver-se'l llegit abans, o al menys segur que no es gaudirà tant d'ella. I més en aquest cas on, després de vista Sin City i els tràilers de 300 que circulen per la xarxa, sembla que la pel·lícula serà un calc exacte de la novel·la gràfica en què es basa.
Errades d'ambientació i un estil massa "macarra" a vegades, però sens dubte una obra espectacular i èpica.

Queden soles 15 dies...