dimarts, 15 de maig de 2007

Meravellari (XXIX)

ELS GUERRERS DE XI'AN

Reprenc aquesta sèrie un poc oblidada per a parlar d'una altra meravella escultòrica, l'exèrcit de guerrers de terracota de la tomba de Qin Shi Huang, localitzada prop de la ciutat de Xi'an.

Qin Shi Huang (259 a.n.e. - 210 a.n.e.) va ser el primer emperador de la Dinastia Qin i també va inaugurar el període de la Xina imperial (de fet es pensa que el nom del país deriva precisament de "Qin", que es pronuncia "Xin"). Era el típic personatge megalòman, que va aconseguir unificar els diversos territoris xinesos i va implantar reformes per a reforçar el seu poder, amb manies especials com ordenar la crema de tots els llibres existents, excepte els de medicina, agricultura i profecies, o perseguir al confucianisme. També va ser el primer impulsor del que després acabaria sent la Gran Muralla, però sobre tot és conegut per l'impressionant mausoleu que es va manar construir a uns 30 kilòmetres de l'actual Xi'an, capital de la província de Shanxi, i que va ser descobert per casualitat en 1974 per uns camperols que excavaven buscant aigua.
La tomba és un túmul de forma piramidal, amb una base de 350 metres de costat i una alçada de 76. Al voltant d'ell es disposen els fossats on es van trobar les escultures, a més de xicotetes tombes d'uns 500 constructors i artesans. El túmul és l'únic element que encara no ha estat excavat, a l'espera de comptar amb mitjans adequats (no oblidem que estem a la Xina).
El fossat nº 1 és el primer que es va descobrir i el més gran i espectacular: es tracta d'una cambra subterrània rectangular de 210 x 60 metres, amb 11 corredors d'uns 3 metres d'amplària i 200 de llargària on es troben unes 6.000 estàtues de terracota, representant un autèntic exèrcit en formació de batalla (arquers en les ales exteriors, carros i quadrigues en l'avantguarda, i 36 fileres de infanteria al centre).

Poc després es va trobar el fossat nº 2 a uns 20 metres de l'anterior. De dimensions més reduïdes, ací es va disposar la cavalleria de l'exèrcit en 14 files, unes 1.400 figures entre cavalls, cavallers i els arquers agenollats que els protegien.

Finalment es coneix un tercer fossat molt més xicotet, amb 68 figures que conformen la plana major d'oficials, comandants i generals, i encara es trobarien en 1980 dos carros complets de bronze amb tir de quatre cavalls.

En total es pensa que deu haver unes 8.000 figures, moltes d'elles encara per a restaurar. Estan fetes amb una alçada un poc major de la natural, uns 1'80 metres, i construïdes per peces. El cos i extremitats es feien amb motles, però les faccions de tots els rostres es van realitzar manualment, pel que no hi han dos iguals, com si foren autèntics retrats. Estaven totes pintades amb vius colors, i encara s'observa així quan les desenterren, però la corrosió de l'oxigen fa que no dure la pintura ni cinc hores, pel que estan estudiant tècniques de conservació. Per la posició de les mans és evident que totes estarien completament armades, però al ser armes autèntiques van ser saquejades poc temps després de la mort de l'emperador.
Per a la construcció de tot aquest complex funerari es van utilitzar uns 700.000 soldats, que començaren les seues tasques cap al 246 a.n.e., només arribar al tro el rei Qin (no s'autoproclamaria emperador fins al 221 a.n.e.), però sembla que els treballs es van interrompre quan el governant va morir i el mausoleu mai es va finalitzar del tot. Respondria a la necessitat de l'emperador de tindre el seu propi exèrcit fins i tot una vegada mort, però paradoxalment l'imperi que havia format no li va sobreviure ni tres anys.
En l'actualitat els xinesos han tingut el detall de construir un gran museu per a visitar aquesta meravella, però a més circula pel món des de fa un temps una xicoteta exposició itinerant amb alguns d'aquests guerrers (supose que uns quants no els trobaran a faltar). Jo vaig tindre la sort de poder visitar-la quan va estar a València fa tres o quatre anys, i sempre la recordaré, apart de pel seu interés, per les més de tres hores de cua que ens vam xuclar plantats per a poder entrar, cosa que sembla ser habitual allà on va la mostra.