dissabte, 19 de maig de 2007

Meravellari (XXX)

ESCULTURES COLOSSALS

Aquesta torna a ser una entrega atípica del Meravellari, apart de per ser també escultòrica (l'última d'aquest tipus, si no m'equivoque), per no centrar-me en una obra soles, sinó en 15. Com el títol indica, es tracta d'escultures humanes de proporcions colossals, desaparegudes o existents, guiant-me tant per la seua alçada com per la seua significació, i tenint en compte que ja havem tractat individualment dues de les més destacades: el Colós de Rodes i l'estàtua de Zeus a Olímpia.

LA GRAN ESFINX DE GIZEH

Situada a la planícia de Gizeh, prop del Caire (Egipte) i davant de les piràmides, la Gran Esfinx té cos de lleó i cap humà, el qual tradicionalment s'ha pensat que representava al faraó Khefren (segle XXVI a.n.e.), essent una espècie de "protector" del seu temple i piràmide. Excavada enterament a la roca, en un indret utilitzat com a pedrera, té una mida de 73 metres de llarg, 6 de ample i 20 d'alçada, i s'ha pogut conservar tant de temps gràcies a que la major part de la seua existència va estar soterrada en l'arena, deseixint soles el cap. Ja els antics egipcis van arribar a desconéixer el seu significat original, i la veneraren com a un déu. Va començar a ser desenterrada pels europeus al segle XIX, i no ho va estar completament fins al 1925, necessitant successives restauracions. Li falta la barbeta, de la que hi han parts al Museu Egipci del Caire i al British Museum, i el nas, que resulta que no li'l va llevar Obèlix, sinó que van ser els mamelucs fent pràctiques de tir a canonades.

ELS COLOSSOS DE MEMNON

Situades a l'oest de Luxor (Egipte), prop de Madinat Habu, es tracta de dues estàtues sedents de pedra que representen al faraó Amenhotep III (segle XIV a.n.e.), i que originalment es trobaven als costats de la porta d'un gran temple dedicat a aquest governant, del que no es conserva res. Arriben als 18 metres, i un terratrèmol les va fer malbé al 27 a.n.e., provocant un curiós fenomen pel qual, a la matinada, els colossos emetien un soroll com si "cantaren", segurament provocat pel canvi de temperatura i el vent al passar pels badalls. Una restauració posterior va acabar amb eixe tret característic. El nom de "Memnon" li va ser donat erròniament pels grecs.

ATENEA PARTHENOS

O "Atenea Jove", va ser la primera escultura on Fídies va aplicar la tècnica criselefantina, consistent en utilitzar ivori modelat i tallat per a les parts de "carn" i làmines d'or per a la resta, tot damunt d'una carcassa de fusta interna. Ja Fídies havia realitzat una estàtua d'Atenea Promakos ("la que combat en primera línia") en bronze, de 9 metres d'alçada, que estava situada al mig de l'Acròpolis, però li van encarregar també la Parthenos, la més important, que es posaria dins d'un temple al que li donaria nom: el Partenó. La va esculpir entre el 447 i el 438 a.n.e., arribant als 12 metres d'alçada. Es coneix que al 296 a.n.e. li van llevar l'or per a pagar a les tropes, i que encara existia al segle V, però no se sap quin destí final va tindre. De tota manera sabem com era per les descripcions de Pausànies i per dues còpies en marbre que s'han conservat. Com a curiositat, l'estàtua va ser utilitzada per a desacreditar a Fídies i al seu protector, Pericles, acusant-los de blasfèmia, perquè sembla que s'havien representat els dos en l'escut de la deessa, cosa que li va suposar la presó a l'escultor.
Finalment, cal assenyalar que existeix una còpia quasi exacta d'aquella Atenea actualment en Nashville, Tennesse (EUA), dintre també d'una rèplica del Partenó, i que demostra com de "cutres" poden arribar a ser els ianquis.

EL COLÓS DE NERÓ

Molt poc es coneix d'aquesta escultura de bronze daurat que representava a l'emperador Neró (37-68), atribuïda a un tal Xenodor i que tindria entre 35 i 40 metres d'alçada, pel que van ser necessaris 24 elefants per a transportar-la. Poc després de la mort de l'emperador va ser decretada la damnatio memoriae pel Senat, que consistia en esborrar tots els seus records i "oblidar" el seu nom, així que el cap de l'estàtua va ser transformat en el del déu Helios. Al segle XX encara es conservava el seu pedestal, però va ser destruït per ordre de Mussolini amb motiu de la reurbanització que va fer de Roma. El colós estava situat just al costat del Coliseu, i de fet una de les teories és que l'escultura va ser la que va donar el nom a l'amfiteatre.

CONSTANTÍ EL GRAN

Sembla que el colós de Neró va inaugurar tota una tradició d'escultures de grans dimensions que divinitzaven a l'emperador, i a qui més li va entusiasmar la idea va ser a Constantí I el Gran (272-337), que va tindre moltes al llarg de tot l'imperi. Al Palau dels Conservadors dels Museus Capitolins de Roma hi han restes de dos colossos constantinians, un de bronze i l'altre de marbre, del que parlarem hui. Esculpit cap al 315, es tractava d'una estàtua sedent del tipus acrolític, és a dir, amb les parts de "carn" fetes de marbre i la "roba" de metal o estuc. Es conserva el cap i fragments de les mans, braços, tors, cames i peus. El marbre és pentèlic, així que probablement també la van esculpir en Atenes, i estava situada presidint l'absis de la Basílica de Maxenci, entronitzada i amb un ceptre o llança en la mà dreta i un globus en l'esquerra. Per a fer-se una idea de les seues dimensions, soles el cap arriba als 2'60 metres.

ELS BUDES DE BAMIYAN

Els Budes de Bamiyan es trobaven prop d'aquesta ciutat de l'Afganistan central, que en temps havia sigut un important enclavament de la Ruta de la Seda. Van ser directament excavats en la roca d'un penya-segat al segles V-VI, seguint l'estil greco-budista, tot i que algunes parts van ser finalitzades amb fang, palla, fusta i estuc. Les dos estàtues més destacades representaven a Buda de peu, arribant una als 55 metres d'alçada (la de la imatge) i l'altra als 37.
El temps va anar fent desaparéixer les parts que no eren de pedra, i apart ja van patir algun atac iconoclasta al segle XII, però va ser molt recentment, al 2001, quan van ser completament demolits pel règim taliban a base de canonades i dinamita. Actualment hi ha un projecte finançat pels japonesos que reproduirà les dos figures mitjançant projeccions de làser.

EL BUDA GEGANT DE LESHAN

Esculpit al segle VIII per la dinastia Tang, es troba en la muntanya Emei, al sud-est de la província de Sichuan (Xina), en la confluència dels rius Minjiang, Qingyi i Dadu. Va començar a tallar-se al 713, amb la fi d'atemorir al "dimoni de l'aigua", finalitzant-se 90 anys després. Amb els seus 71 metres d'alçada i 28 d'amplària té l'honor de ser el Buda de pedra més gran del món, representant al Buda Maitreya assegut. Ha estat molt erosionat per l'aigua, pel que ja va patir una gran restauració en 1962 i altra més recent, al 2001.

L'ESTÀTUA DE LA LLIBERTAT

El seu nom complet és "La Llibertat enllumenant al món", i es troba a la xicoteta Liberty Island al riu Hudson, Nova York. Va ser un regal de França per a commemorar el centenari de la Independència dels EUA, inaugurant-se el 28 d'octubre de 1886. La seua estructura interna va ser dissenyada per Gustave Eiffel, mentre que l'escultura de coure i acer és de Frédéric Auguste Bartholdi, recordant amb eixa torxa xapada en or a l'antic Colós de Rodes. Arriba als 46'50 metres d'altura (93,40 incloent el pedestal) i a les 225 tones de pes. Existeixen més de 1.000 còpies al món, de diferents dimensions, però la més coneguda és la rèplica (tres vegades més xicoteta) que els nord-americans residents a París regalaren a aquesta ciutat en 1889, celebrant el centenari de la Revolució Francesa.

EL CRIST REDEMPTOR DEL CORCOVADO

Si els asiàtics fan Budes, i els americans i ex-soviètics fan monuments a la Llibertat o la Pàtria, als hispans ens pega per fer Cristos o Creus gegants (a Alcoi en tenim una, sense anar molt lluny). De tots ells el més famós és aquest, situat al cim del Corcovado, a Rio de Janeiro (Brasil), però no el més gran, perquè el Crist de la Concòrdia de Cochabamba (Bolívia) el supera, tot i que no deixa de ser una còpia del que ens ocupa. De 30 metres d'alçada més 8 del pedestal, és obra de l'enginyer Heitor da Silva Costa i l'escultor Paul Landowski, seguint l'art deco de l'època en que va ser inaugurat, el 12 d'octubre de 1931. Curiosament, al mateix any i amb la mateixa altura va ser inaugurat un altre a Palència, un desconegut per a molts Crist de l'Otero.

LA MUNTANYA RUSHMORE

Una de les mostres més clares de l'obsessió dels ianquis per traure-li partit als seus escassos 230 anys de Història és aquesta muntanya, que té esculpits en granit els rostres dels presidents George Washington, Thomas Jefferson, Theodore Roosevelt i Abraham Lincoln, simbolitzant el naixement, el creixement, la conservació i el desenvolupament dels EUA. Van ser tallats entre 1927 i el 31 d'octubre de 1941 per Gutzon Borglum, ajudat per 400 treballadors, i finalitzant-los Lincoln Borglum després de la mort de son pare. A una alçada de 152 metres, tenen mides entre 15 i 21 metres, però el projecte original era més ambiciós, pretenent arribar fins a la cintura dels personatges. La manca de pressupost ho va impedir.

EL MAMÀYEV KURGAN

La Batalla de Stalingrad va ser una de les més cruentes de la II Guerra Mundial, i la victòria ací dels soviètics va resultar decisiva en el resultat final del conflicte al Front Oriental. Per a commemorar-la es va fer un gran memorial en aquest tossal de l'actual ciutat de Volgograd (han canviat "ciutat de Stalin" per "ciutat del Volga"), i el corona una colossal estàtua de "La Mare Pàtria crida!", o Rodina Mat Zovyoit!. Construïda entre 1959 i 1967 per Yevgueny Vuchetich, té el cos completament fet de cement i l'espasa d'acer. L'altura total és de 85 metres, 52 sense l'espasa, i és evident la influència en la seua concepció de la Victòria de Samotràcia.

LA RODINA MAT DE KIEV

Altra versió de la "Mare Pàtria", també obra de Yevgueny Vuchetich i també part d'un gran memorial dedicat a la "Gran Guerra Patriòtica", que és com els russos anomenen a la II Guerra Mundial. Aquesta està ubicada en Kiev, capital de l'ex-república soviètica d'Ucraïna, arribant als 62 metres d'alçada, 102 junt amb el pedestal. Va ser inaugurada el 9 de maig de 1981.

EL USHIKU DAIBUTSU

Amb els seus 120 metres d'altura (110 sense el pedestal), aquest Buda Amida és ara mateixa la major escultura del món. Feta de bronze i acer, amb un pes total de 4.000 tones, va ser completada en 1995 i està ubicada en Ushiku, a la prefectura de Ibaraki (Japó). De tota manera, els Budes gegants són una cosa prou habitual al país nipó. Ací podeu veure uns quants.

HUANGDI I YANDI

Aquesta és la més recent de les escultures colossals, ja que va ser inaugurada el passat 18 d'abril de 2007 prop de la ciutat de Zhengzhou, a la província de Henan (Xina). Amb els seus 103 metres s'ha convertit en la segon major escultura del món, tenint en compte que és un doble bust i està damunt d'un gran pedestal. Representa als emperadors mitificats Huangdi i Yuandi, els "pares" de la nació xinesa, i està fet amb cement i carreus de pedra blanca, tardant 20 anys en finalitzar-se des que la van començar. És prou significatiu que els xinesos estiguen abandonant la simbologia comunista i recuperen les icones tradicionals de la seua Història mil·lenària.

EL MEMORIAL CRAZY HORSE

Per a finalitzar, pose per ací la que, si algun dia es finalitza, es convertirà en l'escultura més gran del món. Es tracta d'una representació del guerrer lakota Crazy Horse (el "Caballo Loco" de les pel·lícules), que està realitzant-se molt prop de la muntanya Rushmore, i com una resposta dels nadius americans a aquella escultura. Va ser començada al 1948 per l'escultor Korczak Ziolkowski, però no rep cap subvenció pública, així que encara està molt poc avançada. En la imatge es pot veure la maqueta del projecte i al fons el que es porta realitzat. Està previst que arribe als 172 metres d'alçada i 195 de llargària, però és un projecte molt polèmic i molt qüestionat pels propis indis americans.
Apart d'aquesta, la Xina i l'Índia també sembla que tenen en projecte uns Budes de més de 150 metres. És evident que les estàtues colossals encara són dignes elements de propaganda.

Buf! I si no m'equivoque, acabe de batre el meu rècord personal de "retall més llarg".