divendres, 4 de maig de 2007

Sessió contínua (VII)

Sisé i últim DVD dedicat al western.

EL WESTERN EN L'ACTUALITAT

El cine de l'oest continua sent un gènere mort, no s'enganyem, són molt aïllats els projectes amb aquesta temàtica, però al menys solen tindre cert renom i es compta amb pressuposts dignes, tot i que això no siga sempre sinònim de qualitat. Trobem cintes prou revisionistes, on les dones tenen major protagonisme, mentre que els herois solen perdre tot doble matís i són mitificats. Em caben soles cinc pel·lícules, però la veritat és que hi han molt poques més als darrers deu anys (i deixe apart disbarats com Wild Wild West):

Tombstone: la leyenda de Wyatt Earp (George P. Cosmatos, 1993)
Tornem a tindre altra versió del duel a l'O.K. Corral (ja havem vist per ací Pasión de los fuertes i Duelo de titanes), amb Kurt Russell com a Wyatt Earp i Val Kilmer com a "Doc" Holliday. La veritat és que resulten prou creïbles amb els seus personatges, però el film en general és molt pretensiós i exagerat, a més de no ser molt fidel als fets històrics. Com a curiositat, sembla ser que el vertader director va ser Kurt Russell.


Wyatt Earp (Lawrence Kasdan, 1994)
Curiosament, després de tant de temps sense tractar-lo, van aparéixer quasi al mateix temps dos versions del famós "passeget" dels quatre pistolers cap a l'O.K. Corral. Però esta pel·lícula és més ambiciosa que l'anterior i pretén ser una biografia del personatge que li dóna títol, pel que podem considerar-la la més versemblant de totes (sense fugir de la mitificació del protagonista, això sí). Kevin Costner torna al western per a interpretar al famós sheriff de Tombstone, mentre que Dennis Quaid farà de "Doc" Holliday, però tres hores i mitja de pel·lícula són massa per a mi, i el resultat és llarg, avorrit i pesat.

Maverick (Richard Donner, 1994)
Són poques les aproximacions de la comèdia al cine de l'oest, i la veritat és que sol donar bons resultats. Ací tenim un remake d'una sèrie de televisió dels 60, protagonitzat per Mel Gibson, Jodie Foster i James Garner (qui precisament feia de "Maverick" en la sèrie), i que es tracta en definitiva d'una comèdia d'embolics amb enginyosos girs argumentals. Podem dir que és una pel·lícula divertida i entretinguda.



Rápida y mortal (Sam Raimi, 1995)
Ací tenim un western autoparòdic, ple de referències al gènere, personatges estereotipats i amb molts deutes amb el spaghetti-western. Com a novetat tenim un protagonisme femení (l'any anterior també protagonitzaven vàries dones una de l'oest: Cuatro mujeres y un destino) amb una Sharon Stone que encara aprofitava el seu èxit com a femme fatale des de Instinto Básico. També intervenen Gene Hackman, Leonardo DiCaprio i un encara no massa conegut Russell Crowe. Un poc exagerada, però entretinguda si no te la prens seriosament.

Open Range (Kevin Costner, 2003)
No és que siga sant de la meua devoció, però s'ha de reconéixer que Kevin Costner és dels pocs que es preocupa de mantenir viu el gènere, en aquest cas com a director i co-protagonista junt amb Robert Duvall. Ací tenim de nou el conflicte entre ranxers i vaquers, en esta ocasió des del punt de vista dels segons. La veritat és que estan prou bé en els seus papers, junt amb l'element femení personificat en Annette Bening, però no comprenc com poden estirar tant un argument amb molt poca "xulla" i que al final els falte temps per acabar-lo. En definitiva, que no és gran cosa, però a falta de pa...

I finalitze ací el repàs al western, amb un conjunt de 40 pel·lícules dividides en 6 etapes, però com potser són moltes per a qui vulga aproximar-se al gènere, recomane estes cinc com imprescindibles:

  • La diligencia (John Ford, 1939)
  • Centauros del desierto (John Ford, 1956)
  • El bueno, el feo y el malo (Sergio Leone, 1966)
  • Grupo salvaje (Sam Peckinpah, 1969)
  • Sin perdón (Clint Eastwood, 1992)

Però la Sessió Contínua encara està en marxa, i la pròxima recopilació que estic preparant és la de pel·lícules de mafiosos, gàngsters i crim organitzat.