dimecres, 2 de maig de 2007

Todo Paracuellos

Per a dir ací al costat que "quasi tots els diners me se'n van als còmics", la veritat és que parle poc d'ells, però ara em veig amb la obligació moral de fer-ho.
Paracuellos és una obra del guionista i dibuixant Carlos Giménez que consta de sis àlbums, dos publicats a finals dels 70 i primers 80, i quatre entre 1997 i 2003. Es tracta de històries més o menys autobiogràfiques de la vida quotidiana de l'autor i altres companys als internats on passaren la seua infància, unes institucions falangistes de postguerra anomenades "Obra Nacional de Auxilio Social" regides per una disciplina religiosa-militar.
Són relats tragicòmics, a mitjan camí entre la cruesa i la tendresa, però és inevitable commoure's sabent que absolutament tots estan basats en fets reals. Per això quan veus a un xiquet buscar aigua per a beure entre les restes d'un albelló, o canviar punyades en la cara per una figa seca, o escorcollar en els vòmits d'un altre alguna cosa per a menjar, o quan veus la "doble bufetada" inventada pel capellà per a que no es caiguen a terra quan els pega soles una... són coses que t'arriben a l'ànima.
Jo havia llegit alguna historieta aïllada, però ara ha caigut en les meues mans el recopilatori Todo Paracuellos, de 608 pàgines i editat per Mondadori a 17'90 €, i me l'he ventilat en una vesprada. Tots deurien llegir obres com aquesta, absolutament imprescindible.