diumenge, 1 de juliol de 2007

El Sant Sudari alcoià

Pocs saben de l'existència a Alcoi d'una còpia del Sant Sudari de Torí, el que els creients consideren l'original que va amortallar a Jesús de Natzaret. En realitat no té massa mèrit, perquè es coneixen al menys unes 130 còpies anteriors al segle XIX, 31 d'elles soles a Espanya, però són curioses les circumstàncies que va patir la "nostra" i per això mereix que li dediquem un poc d'atenció.

El Sant Sudari de Torí

L'existència del Sant Llençol està documentada al menys des de 1357, i en 1453 va passar a ser propietat dels Savoia, els quals el van mantenir més de 500 anys, fins que al 1983 el cediren al Vaticà. Ells van ser els que van promoure la creació de còpies que eren encarregades per monestirs, esglésies, nobles, reis o papes, tot i que serien prou estrictes a l'hora d'acceptar les comandes, perquè en 300 anys (la primera que es coneix és de 1516) soles van fer unes 130, com havem vist.
En un principi la conservaven a la seua capital, Chambéry, on un incendi en 1532 li va provocar alguns desperfectes que van ser restaurats, però que actualment s'aprecien clarament als costats de la imatge impresa. En 1578 va ser traslladada a Torí, la nova capital dels Savoia, i al 1694 es construiria la capella adossada a la Catedral on des d'aleshores està exposada.


La còpia alcoiana. Dades històriques.

Al segle XVI la Monarquia Hispànica era la primera potència mundial, i entre els seus dominis estava gran part d'Itàlia, inclòs el Ducat de Savoia. El duc Emanuele Filiberto, propietari del Sant Sudari, va servir tant a Carles V com a Felip II. Al 1571 el papa Pius V promou la creació d'una Santa Lliga entre Espanya, Venècia i el Vaticà per a enfrontar-se a la poderosa armada turca, aconseguint una gran victòria el 7 d'octubre del mateix any a la famosa batalla de Lepant. El comandant suprem de la flota aliada era Joan d'Àustria, fill bastard (reconegut) de Carles V, i germanastre per tant del rei Felip II. El papa Pius V havia encarregat als Savoia que feren dos còpies del Sant Sudari, i una li la va cedir a Joan d'Àustria per a que la portara a la batalla en forma de faixí i el protegira.
Casualment, el comandant tenia com a secretari a un tal Joan Lluís d'Alçamora, qui resulta que era natural d'Alcoi (de fet els Alçamora hui donen nom ací a un carrer i a un centre comercial). Aquest Alçamora li va resoldre el problema que se li va plantejar a Joan d'Àustria quan el seu germanastre, Felip II, ordenà que totes les seues tropes vestiren els mateixos colors (cosa necessària en un exèrcit tan multinacional com era el seu), i ho va fer aconseguint de pas un molt profitós contracte per a l'incipient indústria drapera alcoiana. Agraït pels seus serveis, el noble li va regalar la còpia del Sant Sudari al seu secretari. Aquest se l'endugué en 1574 a Barcelona, on residí una temporada, i en 1581 se'l portà cap a Alcoi, cedint-lo a un convent d'agustinianes que estava en construcció en aquell moment, i que s'anomenà Convent del Sant Sepulcre, m'imagine que precisament per allotjar eixa còpia del Sant Llençol.
En 1627, un tal Vicent Joan d'Alçamora va regalar al convent una rica urna per a albergar la donació del seu avantpassat, com així ho testifica una inscripció en l'urna amb data de Die V Mensis januarii anno a Nat(ivitate) Dom(ini) MDCXXVII, el 5 de gener.
Allí va romandre fins l'actualitat, amb el parèntesi de la Guerra Civil, quan algú va decidir amagar-la per tal de que no fora saquejada, retornant-la després al seu lloc.


Característiques formals

En primer lloc cal considerar que, abans d'existir la fotografia, era impossible fer una "còpia" exacta del Sant Sudari, perquè la imatge que mostra es tracta en realitat d'una impressió "en negatiu", així que qualsevol pintor es veia en la necessitat d'aportar prou creativitat a l'hora d'imitar el que allí veia.
Per norma general la majoria de les còpies conegudes són prou rudimentàries en quant a qualitat artística, però s'ha de pensar que eren objectes sobre tot devocionaris, no fets per a ser admirats. Eixe és també el cas de la còpia alcoiana, atribuïda a un sacerdot de la Sainte Chapelle de Chambéry, que com havem assenyalat és on es trobava en aquell moment el llenç original. A aquest sacerdot també se li atribueixen altres quatre còpies per la seua semblança i per ser de la mateixa època: la de l'Escorial (1567), les de Guadalupe i Navarrete (1568), i especialment la de Pamplona (1571), que és idèntica a la que conservem ací, i que podria tractar-se per tant d'aquella altra que va encarregar el papa Pius V. A més, llevat d'aquella primera de 1516 que esmentàvem, aquestes són les cinc còpies més antigues conservades.
L'alcoiana té la peculiaritat de ser l'única de totes les conegudes que té la inscripció en francoprovençal: CECI EST LE VRAY PROVTRAYCT DV SAINT SVAYRE REPOSANT EN LA SCINCTE CHAPPELLE DV CASTEAV DE CHAMBERI - 1571, que vindria a ser "aquesta és la verdadera còpia del Sant Sudari que reposa en la Santa Capella del castell de Chambéry".
Un altre tret peculiar és que aquesta i alguna altra de les cinc còpies no mostren els desperfectes de l'incendi de 1532, com sí ho fan altres posteriors o l'anterior de l'Escorial, així que ho bé el sacerdot ho va ometre conscientment, o en realitat estes còpies les van fer abans de l'incendi i li van posar les inscripcions al moment de ser encarregades, pel que serien molt més antigues.

La còpia de Guadalupe, molt similar a l'alcoiana

La còpia de l'Escorial, amb els senyals de l'incendi

Doncs bé, fins ací aquest xicotet estudi. És evident que, si no un gran valor artístic o religiós, com a mínim sí tenim un objecte amb un cert valor patrimonial (amb 436 anys d'antiguitat, i que va ser portat per Joan d'Àustria a la batalla de Lepant) que potser hauria de rebre més atenció de la que té.

6 comentaris:

Osukaru ha dit...

Si et penses que vaig a llegir-me el rotllo patatero este... doncs sí!. L'he llegit i de molt bona gana. Molt interessant aquest post. No tenía ni idea de que es van fer copies de Sant Sudari i molt menys de que hi havia una a Alcoi, de veritat (pero, ni puta idea, macho!!). Crec que hauràs de pegar-me una volteta per Alcoi a culturitzar-me, que la veritat es que ja em val!. Soc un historiador de l'art de puntelló!.

Per la meua part pots fer posts d'aquest tipus tant com vulgues.

Au!

Viper ha dit...

Moltes gràcies, Osukaru. La veritat és que estos retalls rotlleros no solen tindre massa èxit als comentaris, però m'agrada pensar que al menys se'ls llegeixen, perquè no puc renunciar a la meua vessant frikistòrica.

I lo de una ruta alcoiana està fet, i extensible a tothom, clar, ja siga individualment o acoplant-se a un dels meus grups d'agüelos, que no passa res.

Osukaru ha dit...

Doncs quan tingues un grup de "güelos" m'avises que a mi m'interessa. De verdad de la "güena"!

Viper ha dit...

Ok, cap problema, però ara estem de temporada baixa, pq es queden tots en Benidorm. Fins a setembre m'imagine que no es reactivarà la cosa. No patisques que jo t'avise.
(De fet, a vegades ens fan falta guies, així que si pots també podem comptar amb tu)

Osukaru ha dit...

Uyuyui!. Por em fa, hauría de preparar-me molt, per que estic molt "oxidaet", jejeje!.

Pero no ho descarte del tot, sería interessant!.

Ja xarrarem del tema!

Anònim ha dit...

M'agradaria contactar amb Viper el meu email es:

emilisurinyach@hotmail.com