dimecres, 18 de juliol de 2007

Gorgoritos (III)

LARGO AL FACTOTUM

Continuem amb altra peça molt famosa, en esta ocasió italiana i pensada per a baríton, que forma part del primer acte de l'òpera El Barber de Sevilla (1816), de Rossini. El protagonista és Fígaro, un barber sevillà orgullós de la seua feina, ja que té totes les portes obertes i s'assabenta de tots els xafardejos. Com ell mateixa diu, és el "factotum", el que ho fa tot.
Primer, la versió de Thomas Hampson a un recital.



I ara la interpretació un poc més fluixa de Gino Quilico, però dins del seu context operístic.



Com a "bonus", ja que estem amb aquesta òpera, vos enllace també la seua coneguda Obertura, encara que no siga cantada. Papapapara-papapapara-papapapara-papara-papara...

2 comentaris:

Osukaru ha dit...

Home, els dos barítons ho fan be, però sí que és cert que el primer pareix que va un poc més sobrat.

Un recital dius?. Y els que hi han damunt del escenari qui són?. Oïents VIP?. Van tots més mudats que un margalló... jajajajajaja!

Viper ha dit...

Apart de sobrat, el tio sobreactua un poc també, però en fi.

Pues en realitat sembla que es tracta d'una "òpera dins d'altra òpera", ja que sembla que estan representant "Die Fledermaus", de Strauss (ho diuen als comentaris del vídeo, jo ni pajolera idea), on es tradició intercalar fragments d'altres òperes, però fora del seu context, clar.