diumenge, 21 d’octubre de 2007

Abans... i ara


EL LLOC:
Fàbriques de primera aigua del riu Molinar.

L'ÈPOCA: Anys vuitanta del segle XX i actualment.

Abans

Ara

Abans

Ara

El conjunt fabril del Molinar és un dels màxims valors patrimonials no soles a nivell local, sinó també valencià pel seu caràcter pioner al procés de industrialització. Fins als anys 80 es trobava en perfectes condicions per a estudiar-lo i revalorar-lo, però en soles 20 anys podeu veure en quines condicions està. Ara han començat els treballs de restauració, però és evident que és massa tard, i mai reflectirà ni l'ombra del que era.
Malauradament, no és l'únic cas que s'havem trobat en aquesta beca per a l'Inventari del Patrimoni Industrial que ja s'acaba. Sembla que a molts els preocupa molt més recuperar trocets de murs de fa 20 o de fa 5 segles (cosa que em pareix perfecta), que mantenir i conéixer el que veritablement ha conformat el caràcter del nostre poble. O el que és el mateix, ens preocupa més com vivia un iber o un cristià medieval que com ho feien els nostres besavis.
És trist i desolador, però és el que hi ha.

dijous, 18 d’octubre de 2007

El Barça!


COPA DE S. M. EL REI


13 de novembre: C. D. Alcoyano - F. C. Barcelona
(Camp Municipal El Collao)


2 de gener: F. C. Barcelona - C. D. Alcoyano
(Camp Nou)


Per fi un rival digne (per al Barça)

dilluns, 15 d’octubre de 2007

La història es repetix

Doncs sí, de nou tot es repetix. L'any passat parlava d'açò i de la poca professionalitat de molts jugadors, que tenen el costum de forçar la destitució de l'entrenador amb que comencen la temporada i així demostrar qui mana en realitat als vestuaris.
La notícia, per si no la sabeu, és aquesta.
Vergonya em fa de donar el meu suport a molta gent que ni s'ho mereix, però en fi, el C.D. Alcoyano està per damunt de les persones que passen per ell.

P.D. Com assenyalava fa un parell de retalls, l'elegit ha sigut Pepe Bordalás.

dijous, 11 d’octubre de 2007

La contracrònica (IV)

Per fi tocava un partit que contagiara a l'afició del Collao, un poc apàtica en aquest inici de temporada, i que a més acabara amb final feliç després, això sí, de patir com sempre.
Des dels primers minuts era evident que el Rayo Vallecano no era un dels típics rivals que passen per ací, ja que a una considerable qualitat tècnica s'afegia un bon treball d'equip. El Deportivo feia el que podia, i poc a poc va anar guanyant-li la cara al partit, fins el moment clau del penal que ens xiularen a favor al fil del descans, però que Félix Prieto no va poder transformar (a banda d'açò, no és ni l'ombra del que era l'any passat).
En la represa Patri va poder marcar prompte, amb la conseqüent topada en Gol A d'alguns energumens de la penya "Bukaneros" vallecana contra antics elements del "Frente Batoy". Poc ens va durar l'alegria, perquè unes innocents mans de Baixauli suposaren un penal en contra que ells sí van saber aprofitar, continuant la cosa més o menys igualada fins al final del partit i la pròrroga.
No hi havia més solució que la tanda de penals, aturant Emilio el cinqué d'ells i transformant, com no, Barselleta el decisiu. Ací teniu les imatges d'aquesta tanda:



Ara en la següent eliminatòria de Copa ens toca per sorteig un dels equips de Primera Divisió que participa en Europa, a saber: Real Madrid, Barça, València, Sevilla, Saragossa, Vila-real o Getafe.
Creuem els dits.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

La mocaorà

Reconec que fins fa poc no sabia res d'una tradició paral·lela a les celebracions del 9 d'octubre: el dia de Sant Donís, dia dels enamorats valencians (valencians de València, s'entén).
La tradició diu que els valencians li van oferir a Jaume I els millors productes de l'horta envoltats en mocadors, en agraïment per haver conquistat la ciutat, i d'ací es deriva aquest regal que els hòmens fan a les seues parelles: un grapat de fruites i hortalisses fetes de massapà i dins d'un mocador.
Però a d'açò s'afegix el tradicional gust dels valencians pels masclets, en concret dos tipus que es llençaven en esta commemoració: les "piuletes" i els "tronaors", els quals van estar prohibits per Felip V una vegada que abolí els furs i la festivitat de Sant Donís. Per això els confiters incorporaren a la "mocaorà" la representació en massapà de la "piuleta" i el "tronaor", dos elements amb altres evidents... connotacions.
En fi, com que em pareix una festivitat molt més arrelada i no tan superficial com el dia de Sant Valentí, no em vaig poder resistir de fer aquest dolcet regal a la meua dolceta valencianeta, amb el seu mocador i tot:

Feliç dia de Sant Donís, Eli, i que siguen molts més.

diumenge, 7 d’octubre de 2007

La contracrònica (III)

Retorne a aquestes cròniques del Deportivo després de no haver pogut fer la de l'anterior partit contra el Llevant B (1-1), però la veritat és que poc hi ha per a contar després del tercer empat consecutiu, la setmana passada contra el Sabadell i en esta ocasió davant la Gramenet.
En principi, res a objectar a l'alineació (Maestro, Barrena - Iturralde - Baixauli - Diego Jiménez, Burgueña - Sergio Mora, Limones - Perona - Patri, Marcos Estruch), tot i que Mora aporta molt poc, i ni Limones ni Patri demostren el que se'ls suposa. Es nota una altra cara a l'equip, i la primera part ha estat prou bé fins que ens han marcat al fil del descans. Sort que en la represa havem empatat prompte (Perona), però ha sigut un miratge, perquè en tota la segona part ja no havem fet res, aportant molt poc també els canvis (Fèlix Prieto, Diego Herrera i Arnau).
Em sap mal dir-ho, perquè a Pepe Soler se'l veu de veritat bona persona, però la sensació que tenim és la de no anar enlloc i fa falta un revulsiu important, i per descomptat el més fàcil és canviar de míster.
Supose que la directiva s'esperarà al que passe el dimecres en el partit de copa front al Rayo Vallecano, però per la grada ja es deixen vore entrenadors sense equip com Bordalàs. Per alguna cosa serà.

divendres, 5 d’octubre de 2007

In fraganti

La notícia de que han pillat a 22 batasunos reunits in fraganti en un municipi anomenat irònicament "Segura" és, com a mínim, curiosa. Però jo, sempre al peu de l'actualitat, puc oferir-vos imatges exclusives de la reunió:



Que cadascú traga els paral·lelismes que vulga.

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Teleafonia

Ja fa temps vos vaig parlar de certs problemes que vaig tindre amb el meu mòbil, però si no m'equivoque no he dit mai res d'una situació habitual al telèfon de casa.
Tot va començar quan ens vam adonar de que un alt índex de cridades telefòniques buscaven alguna peça de cotxe en particular, fins que vam poder identificar al causant de tan mal, el nostre arxienemic, la nostra nèmesi: "Desguaces Mora", un taller de Benejúzar que soles tenia una xifra diferent al nostre número de telèfon.
Al final t'acostumes, però les respostes, això sí, varien molt depenent de l'interlocutor:

CONVERSA 1 (estàndard):

- Diga'm?
- ¿Desguaces Mora?
- No, se ha equivocado.
- Perdone.
- No pasa nada.

CONVERSA 2 (insistent):

- Diga'm?
- ¿Desguaces Mora?
- No, se ha equivocado.
- ¿No es ahí?
- No, es otro número.
- Bueno, perdone.
- No pasa nada.

CONVERSA 3 (educat):

- Diga'm?
- ¿Desguaces Mora?
- No, se ha equivocado.
- Vaya, discúlpeme, ¿sabría decirme si llamo al 965356407?
- Casi, se ha equivocado en un número.
- Ah, de acuerdo, lo siento.
- No pasa nada, adiós.

CONVERSA 4 (pesat):

- Diga'm?
- ¿Desguaces Mora?
- No, se ha equivocado.
- ¿A dónde llamo?
- A un domicilio particular.
- ¿Y qué número es?
- Usted sabrá, que ha llamado.
- Bueno, perdone.
- No pasa nada.

CONVERSA 5 (estranger):

- Diga'm?
- Eeeem, ¿Desguasses Moga?
- No, se ha equivocado.
- ¿No se disse así?
- Sí, pero no se dice aquí.

CONVERSA 6 (listillo)

- Diga'm?
- Sí mire, querría un condensador de fluzo.
- No, esto no es Desguaces Mora.
- Ah bueno, perdone.
...
¿Y cómo sabe que llamo a Desguaces Mora?
- Pitoniso que es uno.

CONVERSA 7 (mascaxapas)

- Diga'm?
- Sí oye, mira, que a ver si tenéis llantas cromadas modelo Fifty 701.
- ...
Claro, cómo no.
- Guapo tío, ¿y por cuánto las tenéis?
- Pues tendría que mirarlo, pero no más de... 800 euros.
- ¿Estás de coña? ¡Si las habia visto por el doble!
- Es una oferta especial.
- ¡Fuà qué caña! ¡Me paso ya mismo a por ellas! ¿Me las podéis guardar?
- Tranquilo, tenemos varias en el almacén.
- ¡Sí o qué! Pos se lo voy a decir también a unos colegas.
- Como quiera, hasta ahora.

Encara estarà buscant-les.

dimarts, 2 d’octubre de 2007

Estic viu

Encara que no ho semble, continue viu, el que passa és que me s'amuntona la feina i no tinc temps ni de passar-me a escriure alguna cosa. A la recta final de la beca estiuenca s'ha afegit l'inici de les classes a una acadèmia d'oposicions (estar el 200 i pico en la borsa de treball et fa prendre estes decisions), més la nova situació... "sentimental" a la que unes marujes fan referència als comentaris del retall anterior, jiji.
Apart, en una setmaneta comence de nou a fer de guia cultural (i espiritual, clar), i també he rebut l'encàrrec d'una porronà de veus per al nou tom d'ampliació de l'enciclopèdia del diari Levante.
Així que ja tinc el proper any més o menys apanyat com a opositor, guia i enciclopedista.

Prompte tornaré per ací amb els meus retalls rotlleros.

Salut!