diumenge, 16 de desembre de 2007

Alcoi en imatges

Vos deixe dos vídeos amb estampes alcoianes. El segon, especialment, és un gran treball de recopilació. Els mèrits per als seus autors.





Avís per als incondicionals: estaré uns 10 dies desaparegut amb motiu d'un viatget que anem a fer la setmana que ve, però promet un ampli reportatge a la tornada i fins i tot algun que altre meravellari nou. Fins aleshores, arrivederci...

divendres, 14 de desembre de 2007

Meravellari (XXXI)

TEOTIHUACAN

Tot i que ho semble, no m'he oblidat d'aquest meravellari, així que el reprenc apropant-me per tercera vegada a una civilització precolombina, però molt més desconeguda que les altres. De fet, per no saber desconeixem fins i tot com s'anomenava, i soles tenim el nom que li van donar els posteriors ocupants asteques: Teotihuacan ("ciutat dels déus" en nàhuatl).

Els teotihuacans van ser una cultura que es va establir a Mesoamèrica al primer mil·leni a.n.e., i que començarien a construir aquesta, la seua capital, cap al 300 a.n.e., situant-se a uns 40 km de l'actual Mèxic D.F. El seu màxim esplendor i prosperitat es localitzaria entre el 150 i el 450 n.e., mentre a Europa dominava l'Imperi Romà, i la ciutat arribaria als 20 km quadrats d'extensió, amb prop de 200.000 habitants.
La seua influència sobre altres cultures properes i contemporànies, com els maies, sembla que va ser prou gran, fins que es va col·lapsar cap al segle VIII, probablement per invasions tolteques, o potser també per una manca de recursos naturals. Algunes centúries després, al segle XIV, els asteques (millor mexiques) es van trobar aquesta ciutat abandonada i la van reutilitzar i venerar com un lloc sagrat.

Encara hi ha molt per excavar i investigar d'aquesta cultura, però la part més coneguda és la que correspondria al recinte cerimonial, que es distribueix al llarg d'una avinguda anomenada "calçada dels morts", de 4 km de llargària. Recentment s'ha descobert que també la creuaria una altra avinguda perpendicular que la distribuiria en quatre sectors, però que encara no es pot observar.
Amb un urbanisme planificat i una arquitectura de talussos i taulers de pedra, en un extrem està la Piràmide de la Lluna, i a l'altre l'anomenada "ciutadella", amb el Temple de Quetzalcoatl que construïren després els tolteques en honor d'eixe déu i de Tlaloc.
Altres edificis destacables són el Palau dels Jaguars, el de les Caragoles Emplomades i, sobre tot, el Palau de Quetzalpapalotl, luxosa residència d'algun noble que conserva importants murals pictòrics.
Pel que fa als seus dos monuments més representatius, les piràmides del Sol i de la Lluna, van començar a ser restaurades a principis del segle XX, però sembla que amb uns criteris poc ortodoxes, així que possiblement l'aparença actual s'allunya prou del seu aspecte original.

La del Sol és una de les piràmides més grans de Mesoamèrica, amb una base de 225 metres de costat i una alçada aproximada de 63. La formen cinc cossos i al cim degué tindre un xicotet temple, hui desaparegut.
Per la seua part, la de la Lluna té 150 metres de base de est a oest i 130 de nord a sud, amb cinc cossos que arriben als 45 metres d'alçada (però està al mateix nivell que la del Sol, per trobar-se damunt d'un monticle) i també sense el temple que la rematava.

En resum, una vertadera "civilització perduda" de la que soles s'espera obtenir més dades a la llum de noves excavacions, però que al menys ens ha deixat unes restes espectaculars què sens dubte han de visitar-se.

dijous, 6 de desembre de 2007

Sessió contínua (XII)

EL PÈPLUM: GRÈCIA

Hui s'apropem a la vessant més històrica dels pèplum protagonitzats per grecs, que tampoc són massa nombrosos, la veritat. De fet soles són dignes d'atenció alguns episodis de les Guerres Mèdiques i la figura d'Alexandre el Gran, però s'obliden completament, per exemple, de les Guerres del Peloponès. I encara serien menys pel·lícules si no fora per l'actual ressorgiment del gènere, perquè en realitat del que vaig a parlar hui és de dos cintes clàssiques i dels seus recents remakes.

El león de Esparta (Rudolph Maté, 1962)
També coneguda com "Los 300 espartanos", ens presenta un dels dos episodis més coneguts de les Guerres Mèdiques: la batalla de les Termòpiles del 480 a.n.e. (l'altre és l'anterior batalla de Marató, que soles compta amb un film de 1959 que no és gran cosa), i és quasi un documental del conflicte, prou fidel a la història. Em sembla veure, això sí, una identificació dels perses amb el comunisme i dels grecs amb el capitalisme, cosa que no seria d'estranyar vista l'època de realització.

300 (Zack Snyder, 2006)
Plasmació visual de la novel·la gràfica de Frank Miller, aquest es va inspirar precisament en la cinta anterior, així que podem considerar-la sense manies un remake, i si veieu les dos s'adonareu que són moltes les coincidències. Aquesta, això sí, passa un poc de la versemblança històrica i es dedica a donar-li més espectacularitat i "macarrisme", abusant un poc d'efectes digitals, càmera lenta i música metalera, però què voleu que vos diga, jo vaig anar dues vegades a veure-la al cine.


Alejandro el Grande (Robert Rossen, 1956)
Un jove Richard Burton amb el monyo tintat protagonitza aquest biopic sobre la vida d'un dels grans conqueridors de la Història, en una pel·lícula rodada en terres espanyoles, com serà habitual en l'època. De fet, pràcticament tota la cinta transcorre en exteriors, amb una pobra ambientació, però encerta en aproximar-se a la trastornada psicologia del personatge i als fets més coneguts de la seua vida, tot i que la part final es concloga un poc apressa i corrent.


Alejandro Magno (Oliver Stone, 2004)
Aquesta no és tant un remake de l'anterior com una nova aproximació a la fascinant personalitat del macedoni, però per simples qüestions històriques són inevitables molts punts en comú. Aquesta, però, sí que comptà amb un gran pressupost, que li permet reunir un bon planter d'actors, ser prou fidel històricament i representar les batalles de forma espectacular, permetent-se també, per la seua major duració, recrear-se més en l'aventura asiàtica dels grecs que l'anterior.



I fins ací el món grec als pèplum, continuarem amb els bíblics.

dimecres, 5 de desembre de 2007

Meravelles per a donar i vendre

Sembla que s'ha posat de moda allò d'anomenar les noves meravelles del món, i com que finalment cap espanyola va eixir entre les 7 guanyadores, ara trobem noves iniciatives:

Antena 3 - Onda Cero proposen l'elecció de "Nuestros 12 Tesoros", en un àmbit nacional. Soles cal entrar en la web i votar una de la llista de 100 candidates (ha de ser amb Explorer de navegador), però no hi ha cap tipus de control i el tongo està servit, com ho demostra el fet que el castell d'Almansa siga el més votat (?) amb diferència sobre el segon, L'Alhambra. A partir del dilluns 10 ja soles quedaran 20 candidates i podré fer-me aleshores una opinió. Els resultats finals se sabran la nit de Cap d'Any.

Diverses entitats culturals també han proposat elegir les 7 Meravelles Valencianes, agrupades en categories i sobre les que queden 56 candidates. S'ha de registrar un correu electrònic i soles es pot votar una volta al mes, cosa que ho fa tot més fiable, i a més se sortegen 100 excursions per les 7 guanyadores entre els participants. Ací va la meua llista, on per descomptat se'm veu "el plumero":
  1. Esdeveniments culturals i patrimoni immaterial: La Festa de Moros i Cristians d'Alcoi (esta era fàcil)
  2. Parcs i paratges naturals: Parc Natural de la Font Roja (tampoc me l'he pensada massa)
  3. Conjunts historicoartístics: El conjunt historicoartístic de Bocairent (que a base de fer de guia li he agafat "carinyo")
  4. Peces arqueològiques i obres d'art: El Concert d'Aranjuez, de Rodrigo (per posar una, que tampoc m'acaben de convéncer les 8 finalistes)
  5. Monuments naturals: El Penyal d'Ifac (o qualsevol altra, que també em donen igual)
  6. Monuments arquitectònics històrics: La Llotja de València (si no la pose jo sé d'una que em mata)
  7. Monuments arquitectònics moderns segle XX i XXI: El pont de Sant Jordi d'Alcoi (davant el dubte, agranem cap a casa)
I fins ací la meua selecció. Vos anime a participar, encara que siga per l'incentiu de què vos toque l'excursió.