divendres, 25 de gener de 2008

Vacanze Romane (i VII)

La veritat és que el viatge va ser prou profitós, sobre tot per la grata companyia, i al final sols ens vam quedar sense veure el Castell de Sant'Angelo i pujar a la cúpula de Sant Pere. Tenint en compte tot el que havíem programat, podem donar-se per satisfets. Altres coses que es poden veure en Roma i que nosaltres no ens vam plantejar (sempre has de deixar alguna):

-De la Roma Antiga: les Termes de Caracalla, la Via Appia i les Catacumbes.
-De la Roma Renaixentista: Villa i Galeria Borghese, Tempietto di Bramante.
-De la Roma Cristiana: Sant Pau Extramurs (o Fuori le Mura).

No molt més, com veieu. I per a finalitzar, uns consells pràctics per si vos he fet "goleta":

  • Es pot anar a Roma al llarg de tot l'any, perquè sempre hi han turistes i el clima és mediterrani, però lògicament les aglomeracions i les cues es fan en estiu, Setmana Santa i les principals celebracions catòliques.
  • Haureu d'estar un mínim de 3 dies per a visitar l'imprescindible, i amb 5 podeu veure pràcticament tots els llocs d'interés (nosaltres van ser 3 i mig, per a que es feu una idea).
  • Val la pena anar per lliure i oblidar-se de guies turístics. Amb qualsevol guia de mà actualitzada aneu ben servits.
  • Soles es paga en 5 o 6 llocs (als museus i als principals monuments arqueològics), però a la resta, en especial les esglésies, és tot de bades (en aquestes pagues si vas a un "extra", cas del claustre, cripta, museu...).
  • L'idioma no és problema, en línies generals els entens i t'entenen, o parlen espanyol.
  • El metro no és massa pràctic, perquè les línies no travessen el subsòl del centre històric; soles ve bé per anar al Vaticà. L'autobús és una bona alternativa si coneixeu les línies, però oblideu-se dels caríssims taxis. El millor, passejar, tot i l'horrible tràfic romà.
  • És necessari, per tant, tindre un hotel cèntric, perquè està tot a mà, però solen ser o molt cars o baratets, arriscant-te en aquests últims a que no siga tot del vostre gust. Nosaltres vam tindre sort amb l'Hotel Saturnia.
  • Pel que fa al menjar, vos ha d'agradar la pizza, la pasta i el formaggio, perquè quasi tots els plats en tenen. Més car quan més prop dels reclams turístics estigueu.
  • I en definitiva, si s'ho munteu bé, amb un pressupost de 300-400 € per cap teniu totes les despeses incloses (avió, hotel, menjars i entrades) i vos ix un viatget d'allò més apanyat.
I poca cosa més, deixe ja de donar-vos la tabarra amb Roma i tornem a la normalitat.




Fine

dimecres, 23 de gener de 2008

Vacanze Romane (VI)

Arribà el divendres, el dia de tornada, i com que havíem de deixar l'habitació a les 11'00 hores i eixir cap a l'aeroport a les 16'00, vam pensar d'aprofitar el matí i anar cap al barri del Trastevere ("darrere del Tíber"), però això sí, amb molta calma, alçant-se tardet i sense presses, que ja estàvem prou cansadets, apart del meu... "problema" afegit, així que després de deixar les maletes en la recepció de l'hotel vam fer marxa.
El primer que ens vam trobar de camí van ser uns lavabos (o unes quadres, veges tu a saber) en millors condicions que els d'alguns llocs actuals:

Després passàvem pel que quedava del Teatre Marcel, que havia estat utilitzat com a pedrera i després aprofitat en part per a que una noble família, els Orsini, es fera el seu palau renaixentista damunt:

També ens venia de camí un temple peculiar, per ser redó i per ser l'edifici de marbre més antic de Roma: el Temple d'Hèrcules Víctor (la coberta és posterior).

Peró el que anàvem buscant en realitat era un element prou conegut però que pocs saben ubicar: la Boca de la Veritat, en la que es diu que si claves la mà i dius una mentida te la mossega. En realitat sembla que és una antiga tapa de claveguera reutilitzada. Pel que es diu sempre sol haver cua, però nosaltres estàvem completament a soles:

La Boca es troba en el pòrtic d'una xicoteta església, Santa Maria in Cosmedin, i ja que estàvem vam decidir visitar-la, resultant ser bastant curiosa:

Allí dins tenien precisament el cap del pobre Sant Valentí, veges tu per on:

No sé qui t'ha fet més mal, si l'Església o el Corte Inglés

Ja tocava creuar el Tíber i veure el Trastevere, un barri que sembla anar a altre ritme que la resta de Roma, més accessible i menys turístic, pel que val la pena passejar, però per a no perdre el costum vam anar a buscar un parell d'esglésies.
Santa Cecilia in Trastevere està dedicada a la patrona dels músics, que gairebé 1.000 anys després de soterrada la van trobar incorrupta, i Maderno li va fer una escultura tal i com estava:

Santa Cecilia in Trastevere

L'altra era la principal del barri, Santa Maria in Trastevere, que té una imatge de Sant Francesc a la que la gent li deixa paperets demanant-li coses. Nosaltres vam veure massa ocupat a l'home i vam decidir deixar-lo tranquil:

Santa Maria in Trastevere

Ja de tornada volguérem passar per l'illa Tiberina, un xicotet tros de terra habitat amb un pont a cada costat:

I com que ja era hora de dinar, arreplegàrem les maletes i se'n anàrem cap a l'estació Termini, on havia d'arreplegar-nos el bus cap a l'aeroport. La breu ruta va ser aquesta:

I hui sí tenim foto "empalagosa":

Bé, soles queda un retall per a donar uns consells pràctics i assenyalar alguna cosa més que val la pena i que no vam veure.

Continuarà...

dimarts, 22 de gener de 2008

Vacanze Romane (V)

Tercer dia en Roma, que quedava reservat exclusivament per a creuar la frontera i anar al Vaticà i els voltants. És el que més apartat trobareu, però per sort hi ha una línia de metro que hi passa, i com que teníem prop l'estació Termini allí que vam anar a agafar-lo.
En horari d'hivern els Museus Vaticans soles obrin de matí, així que vam decidir emprar-lo per a visitar-los i deixar la Basílica per a la vesprada, però farem soles un ràpid repàs perquè tinc mig preparat un "Meravellari" sobre els propis museus:

Duplicat perfecte (amb piu)

La Pinacoteca no és res de l'altre món, la veritat, però una de les millors coses que tenen aquests museus és la col·lecció d'escultura, amb moltes obres clàssiques com l'Apoxiomenos de Lisip, el Laocon o el Tors de Belvedere, que va impactar tant a Michelangelo que es passava hores abraçat a d'ell. L'únic inconvenient és que es veu que estes escultures eren massa amorals per al lloc on estaven i absolutament a totes els falta el piu (supose que hi hauria un encarregat oficial, amb martellet i escarpa, d'anar extirpant pius. Els tiraria o se'ls guardaria tots en una caixeta?)

Soles passejar per les diferents estances vaticanes ja val la pena, independentment de les obres que continguen, com és el cas de l'spectacular Galeria Cartogràfica:

Es tenen dos opcions: fer el recorregut curt que et porta directament a la Capella Sixtina, que és el que et solen fer si vas en un guia, o fer el llarg i veure obres imprescindibles com els frescos de Raffaello, cas de l'Escola d'Atenes:

De tota manera acabes passant pel major reclam, ja al final del recorregut, però com que ja vaig parlar d'ella, vos envie allí per si voleu saber alguna cosa.
Ja s'havia fet hora de dinar (el recorregut sencer és certament llarg, i això que ens vam deixar alguns dels museus menys importants per qüestió de temps), i vam tornar a caure en allò que no es deu fer: menjar prop d'un reclam turístic. Aquesta vegada ens vam deixar enganyar per un "menú" de 8 o 9 euros, no recorde, però la cosa canviava quan ja després d'haver demanat et deien que la beguda era apart (5 euros per una cervesa), així com el servici del cambrer (un 15% més del preu). En total, la broma per 40 euros (sablazzo). Les postres de tiramisú estaven boníssimes, al menys.
A continuació ja tocava dirigir-se cap a la part central del Vaticà, on trobem l'esplèndida i enorme plaça i columnata que va dissenyar Bernini. L'obelisc del centre ha estat reutilitzat doblement: els romans el portaren d'Egipte per a col·locar-lo en la spina del Circ, i els papes el van posar ací enmig:

Davant d'aquell escenari incommensurable, Eli soles podia fer que reflexionar profundament, molt profundament, sobre els misteris insondables de la Fe:

Eli meditant

Mentre, i per a no molestar-la, jo em dedicava a fer el que millor sé... el tonto, bàsicament, així que em vaig posar a esperar que el Papa apareguera per la finestra per a veure el temps, però aquell dia deurien haver-se-li apegat els llençols i em vaig quedar amb les ganes.

Ratzy, manifeestaaaaa't

Bé, ja tocava dirigir-se cap a la Basílica de San Pietro, que no vos detalle més perquè també tinc un "Meravellari" preparat, però que deveu saber que ja no és la major església del món: la va superar la de Yamoussoukro, en Costa d'Ivori, on la gent passa fam però el president es va gastar 300 milions de dòlars en fer-la.

Abans d'entrar-hi cal visitar la cripta dels papes, on contrasta l'ostentació dels sepulcres dels pontífexs anteriors amb la senzillesa dels més recents, com el del propi Joan Pau II, que allí es troba. Curiosament, la meua acompanyant soles em va insistir en fer-li una foto a una escultura d'un tal San Vincenzo Ferreri da Valencia, veges tu a saber per què:

Una vegada dins, impacta sobre tot l'enormitat i majestuositat del temple, però veritablement en la pròpia Roma hi han esglésies més boniques:

L'interior és en certa manera també un museu, sobre tot per les espectaculars tombes dels papes als que no els cabia l'ego en la cripta de baix (ara que també trobareu a altres "amoixamats" que no tenen culpa de res, com el pobre Joan XXIII, allí exposat a la vista de tots). I que no se vos escape la famosa Pietà de Michelangelo, que ja vaig descriure ací les vicissituds per les que ha passat:

Arribats a aquest punt, vam haver de renunciar al que ens quedava programat, pujar a la cúpula i anar a veure el Castell de Sant'Angelo, perquè jo arrossegava un problema greu des que arribàrem a Roma (per a dir-ho finament... "retencions intestinals"), i el malestar general i la febre eren ja insuportables (igual també era pel sablazzo de migdia), així que la meua comprensiva acompanyant, a la que no li ho agrairé mai suficient, em va obligar a tornar a l'hotel, no sense abans fer-li la foto a uns "tios raros" que hi havien per allí:

Vam tornar a agafar el metro, i com que la teníem al costat mateixa de l'hotel, vaig insistir al menys en anar a veure ràpidament Santa Maria Maggiore, l'església vinculada tradicionalment als espanyols des que Alexandre VI, el Papa Borgia, l'embellira diuen que amb l'or dels inques que li van donar els Reis Catòlics (alguna cosa falla en la llegenda, perquè els inques es van conquerir ja amb Carles V), i també perquè Felip IV va ser un dels seus benefactors.
Per descomptat no ens va importar esperar a que algú amablement tirara la monedeta per a il·luminar el sostre:

I ja soles quedava descansar i rebre les agraïdes cures de la meua infermera particular, un poc decebuts per no poder veure tot el que volíem:

Culatto taponatto

La ruta, no molt llarga per haver utilitzat el metro (línia marró), va ser aquesta:

I no, estava tan fotut que no tenim ni foto melosa del dia. En altra ocasió.

Continuarà...

diumenge, 20 de gener de 2008

Vacanze Romane (IV)

Continuem el dia després de dinar i aprofitem que no tanca a migdia per anar a visitar el Museu del Ara Pacis, un altar dedicat a la Pax Romana en època d'August. Em va decebre prou, la veritat, en part perquè en la seua majoria no es conserva l'original, i la restauració d'època de Mussolini no és massa afortunada. L'edifici, tot i ser molt racionalista i no pegar massa amb l'entorn, està molt encertat per a la seua funció com a centre interpretatiu.

Ara Pacis

Al costat mateixa d'aquest museu veureu un túmul prou descuidat i ple de vegetació, que el mapa ens assenyala com el Mausoleu d'August, el primer emperador. Sens dubte ha vist temps millors:

Perquè t'ho diuen, que si no...

Després tocava dirigir-se cap a la Piazza del Popolo, amb intenció de veure Santa Maria del Popolo, però com es va fer hora i allí no obria ningú, vam decidir seguir la marxa.

Eli no va desaprofitar l'ocasió per a beure en una de les innumerables fonts que trobes per tot arreu a Roma, però aquesta era... "especial". I és que no sempre pots dir que has begut en un sarcòfag reutilitzat:

Polvo eres y en fuente te convertirás

La següent parada era la famosa escalinata de la Piazza di Spagna, a la que mai he acabat de veure-li la gràcia (sobre tot si et toca pujar-la, com en esta ocasió), però en fi, anàvem de camí i s'havia de fer la foto:

A continuació ve el que segurament és el lloc més friki de tota Roma, i que soles veus si vas aposta: la cripta de l'església de Santa Maria della Concezione, un cementeri on hi han uns 4.000 monjos caputxins... soles que desmuntats i col·locats "artísticament". Per tots és coneguda l'afició de l'Església a les "moixames" i els trossos humans... però açò se'n ix de mare. En realitat tot és una gran vanitas, que es resumeix en la frase que et posen: "allò que tu eres, ho érem nosaltres; el que nosaltres som, tu ho seràs".

Sinistre, com a mínim

Seguim "carrerejant" cap a una esglesieta prou apartada, Santa Maria della Victoria, que no té altre interés que veure el famós Èxtasi de Santa Teresa, excepcional obra de Bernini. Com estava a fosques i estàvem cansats, vam decidir seure's i meditar profundament una estona, fins que un incaut va ser tan amable d'il·luminar-la per a nosaltres:

Ja en direcció cap a l'hotel, passàrem per San Carlo alle Quattro Fontane, peculiar església ovalada obra de Borromini:

I aleshores s'adonàrem del nostre únic error en la planificació de la ruta: com que no tenia horari de tancament, vam anar deixant la Fontana di Trevi per al final, i ara ens tocava bordejar tot el Palau del Quirinal (en el tossal del mateix nom) soles per anar a veure-la i tirar la pertinent monedeta:

Quede constància, al menys, de l'acompliment del ritual, d'esquenes i per damunt del muscle:

I ara sí, que el dia havia sigut llarg, tocava buscar el desitjat descans, quedant la ruta més o menys així:

Ui, me s'oblidava la foto tendra del dia:


Continuarà...

dissabte, 19 de gener de 2008

Vacanze Romane (III)

Segon dia per la Ciutat Eterna i, hui sí, tocava la Roma beata, la de les esglésies. Com deia l'altre dia, entre unes 400 que es tenen per a escollir soles en el centro storico, s'ha de ser molt selectiu a l'hora de visitar-les, cosa que en dos frikistòrico-artístics com nosaltres es tradueix en buscar les que allotgen alguna pintura o escultura destacada o les que per sí mateixa suposen alguna fita constructiva. Si a més podíem fer coincidir la ruta de les esglésies amb les places o llocs públics d'interés, millor que millor.
Dit açò, de nou tocava matinar un poquet, i el primer que es vam trobar al camí va ser la Columna de Trajà, ubicada precisament a un d'eixos fòrums imperials que es poden veure perfectament des del carrer.

Desde aquí veo mi casaaaa...

De caràcter commemoratiu i 30 metres d'alçada, té un relleu que li pega la volta en espiral i representa la victòria contra els dacis. Buida per dins, té una escala que permet accedir al remat, on l'escultura original de Trajà va estar substituïda per la de Sant Pere.
Enfront mateixa trobem un enorme mastegot prou horrible: el monument en honor del primer rei italià, Víctor Manel II, que a més els serveix també per a ser la tomba del soldat desconegut, necessària en totes les capitals.

Il Vittoriano

Seguim la marxa cap a la primera de les esglésies del dia: Il Gesù, seu de la Companyia de Jesús i model de totes les esglésies jesuïtes del món. Magnífic exemple de l'arquitectura de la Contrareforma, també ens comença a mostrar una contradicció evident: al costat de tant d'or i marbre per tot arreu, són habituals les urnes demanant almoina. Curiós, com a mínim.

Il Gesù

Després ens agafava de camí passar per un lloc especial: una zona arqueològica ubicada enmig d'una plaça (Largo Argentina) que és el lloc d'habitatge d'uns 250 gats. De fet hi han cartells advertint de que està prohibit abandonar més felins ací, però aquell matí es veien soles uns pocs:

Premi a qui trobe el gat negre

A continuació tocava l'església de Santa Maria Sopra Minerva, no sense abans fer l'oportuna foto a un dels monuments més curiosos de la ciutat, situat davant mateixa: un elefant de marbre obra de Bernini amb un obelisc portat d'Egipte al damunt.

Fa mala cara, el pobret

Una vegada dins, apart de contemplar l'única església gòtica de la ciutat, trobem la que és probablement l'escultura més desconeguda del meu admirat Michelangelo: el Crist Ressuscitat. Tan desconeguda que segurament no veureu a ningú més per allí, cosa que evidentment vam aprofitar per a palpar-la un poc, acció impossible en qualsevol altra obra seua.

Me molo a mí mismo

Molt a prop tenim un dels monuments més singulars de Roma: el Panteó. Originalment temple dedicat a tots els déus romans, després va ser cristianitzat, el que ha permés que es conserve perfectament. Destaca la planta redona i la seua cúpula, la més gran de l'antiguitat, a més de trobar allí les tombes dels reis Víctor Manel II, Humbert I i la del pintor Raffaello. No veurem, això sí, res del bronze que el recobria, ja que va ser utilitzat per Bernini per a fer el baldaquí de la basílica de Sant Pere, per ordre del papa Urbano VIII, de nom Maffeo Barberini. D'ací la dita "quod non fecerunt barbari, fecerunt Barberini", o "allò que no van fer els bàrbars, ho han fet els Barberini".

I com que no es pot anar a Roma i no tastar un gelatto, vam aprofitar per a fer-se'l sentadets en la font de la plaça, sense importar que estiguérem en ple desembre. El tio de la gelateria, en canvi, no es va sorprendre massa, però ja se sap que estos romanos están locos.
Seguidament tocava una esglesieta peculiar: San Luigi dei Francesi, tan francesa que fins i tot la missa es fa en eixa llengua. El que nosaltres buscàvem en concret eren els tres quadres de la vida de Sant Mateu, obra de Caravaggio:

Cal assenyalar que, com segurament la gent passa prou de les urnes que demanen almoina, els capellans, que se les saben totes, han optat per deixar a fosques la major part de les esglésies, així que si tu vols veure-les il·luminades o contemplar alguna obra en concret, has de tirar 50 cèntims en una màquina que encén les llums un minut. En Sopra Minerva no ens havia importat, perquè estàvem soles i el Crist de Michelangelo ho mereixia, però després vam desenvolupar la picaresca natural espanyola i en totes les altres vam optar per esperar pacientment a que algun "pringao" es retratara.
La següent del recorregut era Santa Maria della Pace, però se'ns havia fet un poc tard i ens vam trobar la porta als nassos, així que vam decidir buscar algun lloc per a dinar i fer temps, mentre passejàvem i vèiem coses curioses, com una plaqueta equivalent al nostre "Hasta aquí llegó la nieve":

Hasta aquí llegó la riuà

Un carrer que soles pots trobar a Roma, ple de boutiques dirigides a seminaristes, monges, sacerdots i tota la jerarquia eclesiàstica, amb roba i altres complements:

El kit del misionero. Me lo quitan de las manos, oiga.

I també aprofitàrem per anar a la Piazza Navona, que en Nadal té instal·lat un curiós mercadet de figuretes de Betlem. El caganer no estava per cap lloc, que supose és massa sacríleg. La llàstima és que la famosa font dels Quatre Rius de Bernini estava en procés de neteja:

Ah! I encara ens va donar temps abans de dinar de veure la bessona de la Columna Trajana: la Columna Antonina, dedicada a Marc Aureli, que ací l'havien canviat per Sant Pau:

I com que encara quedava dia per davant, millor ho deixem per a un altre retall.

Continuarà...