dijous, 21 de febrer de 2008

Americanooos, os recibimos con alegríaaa...

Torne a eixir del meu forat, i espere no clavar-me ja en bon temps, després d'unes setmanetes afaenat.
Supose que ja arribe tard per a parlar del prometedor tràiler de Indiana Jones y el Reino de la Calavera de Cristal, que tots haureu vist, però vos convide a jugar a les 4 diferències entre aquestes imatges:

Ja? Noteu alguna cosa estranya? Ací la solució:

La primera imatge correspon al tràiler internacional, mentre que la segon a la versió censurada per als Estats Units. Ací ho podeu veure tot més clar:



Sembla que és cosa de la MPAA (Motion Picture Associaton of America), per una norma que estableix que si apareixen soldats ianquis apuntant a compatriotes seus, el tràiler no pot tindre la declaració "per a tots els públics", i com Indiana Jones és un personatge al que ha d'anar tota la família prototip americana a veure'l, doncs el retoquen un poc digitalment i au (el detall de la bandera al començament també és bo).

Estos nord-americans no canviaran mai... o sí. Tot i que no tinga res a veure amb la seua hipòcrita "moralina", poden demostrar que encara tenen trellat elegint el proper 4 de novembre al que seria el seu primer president negre (o afroamericà, com diuen ells), Barack Obama (si és que és ell i no Hillary Clinton el candidat). I no perquè siga negre, que també, sinó perquè deia coses com aquestes abans de la guerra d'Irak, en 2002, quan pocs el coneixien fora del seu estat, Illinois:

"No m'opose a totes les guerres. A d'allò que m'opose és a una guerra idiota. M'opose a esta guerra precipitada. M'opose a l'intent cínic de Richard Perle i Paul Wolfowitz i altres companys, guerrers de cap de setmana en esta administració, de clavar les seues pròpies agendes ideològiques en les nostres goles, sense respecte pel cost en vides perdudes o en danys materials. M'opose a l'intent d'aventurers polítics com Karl Rove de distraure'ns de l'augment de persones sense cobertura sanitària, del creixement als índexs de pobresa, de la caiguda dels ingressos en la classe mitjana, de distraure'ns dels escàndols corporatius i d'una Borsa que ha passat el pitjor mes des de la Gran Depresió. A d'això és al que m'opose. Una guerra idiota. Una guerra precipitada. Una guerra que es basa en la passió, no en la raó, i es basa en política en lloc de en principis.
Ara deixeu-me ser clar: no tinc cap esperança en Saddam Hussein. És un home brutal. Un tipus sense moral. Un home que ha massacrat a la seua pròpia gent per a mantenir-se al poder... el món i el poble d'Irak estarien molt millor sense ell. Però també sé que Saddam no suposa una amenaça imminent i directa per als Estats Units o els seus veïns... i que d'acord amb la comunitat internacional pot ser contingut fins que, de la forma en què ho fan tots els xicotets dictadors, caiga en el remolí de la Història."

Més tard, quan anunciava la seua candidatura oficial a president dels Estats Units, en 2007, deia:

"Ens han dit que les nostres crisis són culpa d'altres. Ens distrauen dels nostres fracassos reals i ens diuen que culpem al partit contrari, als gais, als immigrants. I com que la gent ha apartat la mirada amb frustració i desil·lusió, nosaltres sabem qui ha provocat aquest fracàs. Els cínics, els lobbys de pressió, els interessos especials, que han convertit al Govern en un joc que soles ells poden jugar. Signen els xecs mentre vosaltres feu front a les factures."

Finalment, deixeu-me posar-vos l'adaptació musical (subtitulada) que alguns famosos han fet del seu conegut discurs "Yes, we can" ("Sí, nosaltres podem"), després de que perdera les primàries en New Hampshire. Mireu-lo encara que siga perquè ix la Scarlett Johansson:



Curiós que faja referència a Kennedy ("un presidente que marcó la luna como nuestra frontera") i a Martin Luther King ("un Rey que nos llevó a la cima y nos señaló el camino a la Tierra Prometida"), perquè molts el veuen com la fusió d'aquests dos personatges. Esperem que no acabe com ells.

divendres, 1 de febrer de 2008

Fauna local

Hi ha un personatge que, si no ha eixit en el Alcoyanos de Fábula, segur que en la pròxima edició no falla.
Hi ha un personatge que, si no l'han tret encara en la contraportada del Ciudad, és perquè cada volta que li arriba el torn el tiren al final de la llista dels pendents.
Hi ha un personatge que, quan el veus (cosa habitual si vas al Centre), et provoca un impuls irrefrenable de canviar de vorera o esquivar-lo sibil·linament.
Hi ha un personatge que, misteriosament, tots els anys desapareix una temporada i torna qual Ave Fènix de les seues cendres disposat a perseguir de nou als incautes (a les xicones especialment).
Parle, efectivament, de Paquito el Bobo, Paquito el del Decimet o Paquito el de la Loteria, com vulgueu anomenar-lo:



P.D. Els crèdits per a la Miri, a la que he plagiat vilment, però és que no podia faltar en aquest blog un alcoià tan il·lustre.