dimecres, 16 de juliol de 2008

The best

Yujuuuuuuuuuuu!!!

Ja han eixit les notes de les oposicions i millor no pot haver anat:

8'7033

Això pel que fa als exàmens, ja que en la fase de concurs amb un 3'5 de mèrits poc podem fer, però al menys ja quasi tinc garantit que enguany em cridaran per a fer alguna substitució i passar a la bossa d'interins.
A més, he sigut la màxima nota del meu tribunal, cosa que em puja la moral considerablement per a tornar-me a presentar l'any que ve ja buscant la desitjada plaça fixa.

L'única cosa que m'ha emprenyat, com ja vaig dir, ha sigut la part pràctica, sobre tot perquè estic convençut que és on he fallat i el que m'ha baixat la nota final, que encara podria haver sigut millor. Òbviament no em queixe del resultat, sinó de l'actitud, perquè posar l'examen pràctic més difícil dels darrers anys quan soles tens un mes i poc per preparar-lo és de tindre molt mala llet. A continuació teniu en què va consistir:

COMENTARI D'UN MAPA GEOGRÀFIC:
Un mapa del Desert de les Palmes de Castelló. Relativament fàcil, però amb la "trampa" de que el "Desert" no es referix a un aspecte de vegetació, sinó al convent carmelità que hi ha allí, amb l'agreujament de que havem localitzat exactament el mateix mapa i està tret d'uns fascicles de Las Provincias de fa 10 deu anys, i per tant no es sols rebuscat sinó també desactualitzat. A més, tenen clar avantatge els que viuen als voltants i el coneixen massa bé.

COMENTARI D'UN TEXT HISTÒRIC:
Un acta judicial de la Inquisició contra una secta de "alumbrats" de Novelda, que podeu veure a partir de la pàgina 41 d'aquest article publicat a la Revista de Història Moderna de la Universitat d'Alacant. De nou, excessivament localista i rebuscat.

COMENTARI DE TRES OBRES D'ART:
Però si les proves anteriors eren complicades, tot i poder defendre's un poc, en les imatges d'art directament s'han quedat amb el personal, ja que ni l'arquitectura, ni l'escultura ni la pintura eren identificables:

Oratori de Saint-Germigny-des-Pres, França. Estil carolingi, any 806. Un edifici pertanyent a un estil secundari en la Història de l'Art, d'una regió europea molt concreta i ni tan sols hispànica, i damunt "de interpretación problemática". Estic convençut que cap opositor en tota la Comunitat ha sigut capaç d'identificar-lo.

"Crist Camperol", de Donatello, 1420. Molt difícil d'identificar si no coneixes tota l'obra de Donatello, perquè és una de les seues creacions primerenques i a més un cas estrany en la seua producció. De tota manera, encara es pot acceptar perquè és un autor conegut i ha hagut gent que sí sabia quina obra era.

A hores d'ara encara ni havem pogut identificar la pintura en concret, però és semblant a aquesta i l'autor és Hans Hofmann, expressionista abstracte de mitjans del segle XX. Molt rebuscada, perquè com dic encara no l'havem trobat, i damunt amb tota la dificultat que té distingir obres individuals en alguns estils contemporanis.

En definitiva, no s'ha posat una prova difícil, per a que alguns demostren que saben més que altres, sinó que ha sigut una prova directament IMPOSSIBLE, com ho demostra el fet que ni tan sols els membres dels tribunals sabien quines obres eren.

Però en fi, bé està el que bé acaba, veurem quin número em toca en la bossa i ja farem càlculs.

P.D. Voldria, això sí, agrair el suport que alguns m'haveu donat, els ànims i la confiança dipositada en mi. M'han sigut de gran ajuda, de veritat, però sobre tot vull agrair-te, Eli, totes eixes hores aguantant-me mentre el soltava el mateix rotllo una i altra vegada, així com tot el temps dedicat a tindre una bona programació i unitats didàctiques. Sense tu estic convençut que no ho hauria pogut aconseguir.

dissabte, 12 de juliol de 2008

Més coses mundanes

Toca posar-me un poc al dia, ara que comence a reciclar neurones i destinar-les a millors utilitats, així que ja sabeu, totxo al canto:

Crisi és el que tenim per tot arreu, la gasofa pels núvols, cada setmana el tiquet del Mercagüei té uns euros més, l'Apocalipsi sembla estar prop... però passarà, com sabem que sempre passa, perquè el principal desavantatge de viure en un món globalitzat és que cada 15-20 anys es repetixen de forma cíclica estes situacions d'ajustament econòmic. Soles esperem aguantar fins aleshores, però poc contribueixen tots eixos bancs i empresaris que s'han dedicat a forrar-se indiscriminadament aquests anys i que ara, uns retallen els crèdits i endureixen les hipoteques, i els altres es dediquen a declarar suspensions de pagaments a destra i sinistra, patint-ho els treballadors i no els que soles s'han preocupat per viure molt per damunt de les seues possibilitats reals. Ací una gràfica que reflexa la situació que s'han trobat aquests espavilats:

Però no passa res, que la pregunta que em feia fa dos anys per fi ha tingut resposta: també guanyem ja en futbol. Pa i circ per a tothom. Però havem gaudit, no ho negue, esperem que açò soles siga el començament d'un cicle que es remate al mundial. Per cert, no veig a Raül en la foto:

De tota manera, el vertader futbol que a mi em preocupa, com sabeu, és el del meu Depor, que enguany també està ajustant-se la corretja i està fitxant jugadors sense nom, però amb ganes de fer-se amb un, no com molts dels de l'any passat. Ja parlarem més d'açò quan estiga tancat el planter.

Però a mi el que de veritat em distrau hui per hui és la política local. No hi ha res més divertit, de veres, i si no mireu, mireu:
Fa uns anys, l'Innombrable va decidir regalar-li l'alcaldia d'aquest poble a Miguel, amb la promesa de que tots s'oblidarien de certes cosetes sense importància que no interessava que arribaren a l'opinió pública. A Miguel li va vindre bé per promocionar-se i que prompte el cridara el seu amic Eduardo al Cap i Casal, que era en realitat lo que volia des d'un primer moment. A canvi ens va deixar a Jordi, qui sempre hauria d'estar-li agraït "por los favores prestados".
Però veges tu que a Eduardo el criden de Madrid, que també era en realitat lo que volia des d'un primer moment, i Miguel es queda amb una mà davant i una darrere, perquè el nou Molt Honorable, Francisco, no vol saber res dels amics del seu ex-amic Eduardo. Així, si abans no teníem ajudes perquè ací érem rojos i allí eren blaus, ara tampoc en teníem perquè ací érem blaus obscurs i allí blaus clars. Per a riure, com dic.
Però clar, ara sobraven en el Cap i Casal tots els amics de l'ex-amic Eduardo, i a alguns ha de buscar-los Jordi lloc on siga. Sí, aquell de "los favores prestados". El cas més evident és el de Carmina, nova "assessora cultural" de l'Ajuntament, a qui se li pensa adjudicar el comissariat de la futura exposició de la Llum de les Imatges.
El que passa és que no comptaven amb el sentit de l'humor del Molt Honorable Francisco, que vol continuar fent-li la punyeta als amics de l'ex-amic Eduardo i s'emporta a la Trini al seu costat. Aquesta, en la primera reunió sobre la Llum de les Imatges, diu que allí Carmina no pinta res, que els comissaris seran el "Tècnic 1" i el "Tècnic 2".
Així, ens queda una "assessora cultural" que no té a qui "assessorar", però no per això deixa de tindre despatx i sou, faltaria més. Clar, això no li senta massa bé a Jordi, que reacciona... "sàviament", posant de Regidora de Cultura a Amparo, qui no pot ni veure a la Trini, Consellera de Cultura. Si no veieu la lògica... jo tampoc.
Però quedava una jugada per fer, i hui mateixa ix en la premsa que Jordi ha decidit que el "Tècnic 1", qui havia demostrat ser molt competent al front de la Mostra de Teatre els darrers 8 anys, no ho ha sigut tant, i que de segur ho farà millor Carmina, que ja començava a avorrir-se de cobrar per no fer res. Vendetta.

Clar, es pot pensar que amb tots aquest embolics a lo Falcon Crest, Jordi no tindria temps per a moltes coses més. Però sí, mira per on, sempre tindrà temps per a continuar agraint "los favores prestados" (no deixeu de llegir l'última frase de la notícia enllaçada), d'una o altra forma:

I a tot açò direu, i els altres no aprofiten per a clavar canya? Doncs no, mire, els altres encara no han deixat de barallar-se des que l'Innombrable se'ls va deixar enfangats fa ja vuit anys, i encara es pregunten perquè hi han 8.000 alcoians que els voten en les Generals i no en les Municipals.

Si no haveu entès res, no patiu, jo tampoc. Soles em queda celebrar que precisament hui també complisc 29 anys, però un soles s'adona veritablement de que està fent-se major quan et convertixes en target de les successives campanyes de Coca-Cola. Ací la de fa un temps:



I ací l'actual:



Soy un chaval.

divendres, 11 de juliol de 2008

C'est Fini

Per a bé o per a mal, ja s'ha acabat la tortura aquesta de les opos. Com era d'esperar, han anat al coll amb l'exercici pràctic, però em reserve fer comentaris fins que veja les notes el proper dimecres 16.
Soles donar l'enhorabona a la gent d'Orpesa, Benicàssim i Novelda, que tenen la sort de que els posen exercicis dels seus pobles en unes oposicions per a tota la Comunitat Valenciana.

dimecres, 9 de juliol de 2008

Un poc més prop

Segona prova de les opos superada.
Qui m'havia de dir a mi que acabaria sent un expert en Gòtic, perquè eixa és la Unitat Didàctica que m'ha tocat defendre.
A veure si no la caguem el divendres en l'examen pràctic.