The best

Yujuuuuuuuuuuu!!!

Ja han eixit les notes de les oposicions i millor no pot haver anat:

8'7033

Això pel que fa als exàmens, ja que en la fase de concurs amb un 3'5 de mèrits poc podem fer, però al menys ja quasi tinc garantit que enguany em cridaran per a fer alguna substitució i passar a la bossa d'interins.
A més, he sigut la màxima nota del meu tribunal, cosa que em puja la moral considerablement per a tornar-me a presentar l'any que ve ja buscant la desitjada plaça fixa.

L'única cosa que m'ha emprenyat, com ja vaig dir, ha sigut la part pràctica, sobre tot perquè estic convençut que és on he fallat i el que m'ha baixat la nota final, que encara podria haver sigut millor. Òbviament no em queixe del resultat, sinó de l'actitud, perquè posar l'examen pràctic més difícil dels darrers anys quan soles tens un mes i poc per preparar-lo és de tindre molt mala llet. A continuació teniu en què va consistir:

COMENTARI D'UN MAPA GEOGRÀFIC:
Un mapa del Desert de les Palmes de Castelló. Relativament fàcil, però amb la "trampa" de que el "Desert" no es referix a un aspecte de vegetació, sinó al convent carmelità que hi ha allí, amb l'agreujament de que havem localitzat exactament el mateix mapa i està tret d'uns fascicles de Las Provincias de fa 10 deu anys, i per tant no es sols rebuscat sinó també desactualitzat. A més, tenen clar avantatge els que viuen als voltants i el coneixen massa bé.

COMENTARI D'UN TEXT HISTÒRIC:
Un acta judicial de la Inquisició contra una secta de "alumbrats" de Novelda, que podeu veure a partir de la pàgina 41 d'aquest article publicat a la Revista de Història Moderna de la Universitat d'Alacant. De nou, excessivament localista i rebuscat.

COMENTARI DE TRES OBRES D'ART:
Però si les proves anteriors eren complicades, tot i poder defendre's un poc, en les imatges d'art directament s'han quedat amb el personal, ja que ni l'arquitectura, ni l'escultura ni la pintura eren identificables:

Oratori de Saint-Germigny-des-Pres, França. Estil carolingi, any 806. Un edifici pertanyent a un estil secundari en la Història de l'Art, d'una regió europea molt concreta i ni tan sols hispànica, i damunt "de interpretación problemática". Estic convençut que cap opositor en tota la Comunitat ha sigut capaç d'identificar-lo.

"Crist Camperol", de Donatello, 1420. Molt difícil d'identificar si no coneixes tota l'obra de Donatello, perquè és una de les seues creacions primerenques i a més un cas estrany en la seua producció. De tota manera, encara es pot acceptar perquè és un autor conegut i ha hagut gent que sí sabia quina obra era.

A hores d'ara encara ni havem pogut identificar la pintura en concret, però és semblant a aquesta i l'autor és Hans Hofmann, expressionista abstracte de mitjans del segle XX. Molt rebuscada, perquè com dic encara no l'havem trobat, i damunt amb tota la dificultat que té distingir obres individuals en alguns estils contemporanis.

En definitiva, no s'ha posat una prova difícil, per a que alguns demostren que saben més que altres, sinó que ha sigut una prova directament IMPOSSIBLE, com ho demostra el fet que ni tan sols els membres dels tribunals sabien quines obres eren.

Però en fi, bé està el que bé acaba, veurem quin número em toca en la bossa i ja farem càlculs.

P.D. Voldria, això sí, agrair el suport que alguns m'haveu donat, els ànims i la confiança dipositada en mi. M'han sigut de gran ajuda, de veritat, però sobre tot vull agrair-te, Eli, totes eixes hores aguantant-me mentre el soltava el mateix rotllo una i altra vegada, així com tot el temps dedicat a tindre una bona programació i unitats didàctiques. Sense tu estic convençut que no ho hauria pogut aconseguir.