diumenge, 31 d’agost de 2008

Sota el Sol de la Toscana

L'opció per al viatget estiuenc d'enguany ha tornat a ser Itàlia, concretament Florència i Pisa, que tant Eli com jo ja coneixíem per separat, però que ens apetia revisitar amb l'al·licient de viatjar per primera vegada "en grup", amb Jordi, Lirios, Nacho i Olivia. Un resum de l'experiència:

La part central del viatge i on vam reservar l'hotel (apanyat, però un poc allunyat del centre) era evidentment Florència, capital de la Toscana i bressol del Renaixement:

I Renaixement és el que et trobes per qualsevol racó, bé a l'aire lliure:

Les Portes del Paradís de Ghiberti i el Perseu de Cellini

O bé dins dels nombrosos (i cars) museus:

El Bargello d'escultura i la Galleria degli Uffizi de pintura

I no són pocs els indicis de que aquesta era la pàtria del meu admirat Michelangelo:

El David, la Pietà del Duomo i les Tombes Medicees

Passejar pels seus carrers i contemplar els monuments és altre dels atractius:

El Duomo amb el Battistero i Campanile, i el Palazzo Vecchio

I no ho són menys les nits a la vora de l'Arno, el riu que la creua:

El Ponte Vecchio

A tir de pedra (o de tren, com en el nostre cas) es troba Pisa, i en un dia tens suficient per visitar la Piazza dei Miracoli i fer-te la clàssica foto:

El Duomo i el Campanile o Torre Inclinada

Els nostres amics també es van allargar fins Venècia, però nosaltres vam preferir deixar-ho per altra ocasió i vam dedicar un dia més a Florència.
El resultat general del viatge va ser dispar, perquè tots els atractius florentins es van veure perjudicats un poc pel caràcter no massa amable dels seus habitants, supose que farts d'una massificació turística que, no obstant, també és la seua principal font de riquesa, i bé que ho tenen assumit, perquè els "sablazzos" van ser constants i et cobren fins per respirar el seu aire. 10 euros per veure les Tombes Medicees on s'inclouen 3 "per passar" obligatòriament per una cripta que no t'interessa per a res, és un robatori, i 30 euros per dos bocates i dos begudes és, directament, un atracament a mà armada.

Malgrat tot, Florència s'ha de visitar alguna vegada en la vida, i sé, tot i les "pegues" que li he posat, que algun dia acabaré tornant.

I per descomptat, amb amics com aquests, es pot anar on faça falta.

divendres, 29 d’agost de 2008

Ruta tarragonina

Açò de no tindre internet a mà en tot l'estiu m'obliga a tindre alguns "posts" en la nevera, però aniré penjant-los poc a poc. De moment, ací va una ruta friki-cultureta que vam fer un cap de setmana de juliol per la província de Tarragona:

El dissabte el teníem pensat per dedicar-lo a l'anomenada "Ruta del Cister", un circuit que s'han muntat per les comarques interiors i que es basa sobre tot en tres monestirs benedictins: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.

La primera parada va ser a Poblet, el més gran i encara habitat per monjos, tot i que romangué molt de temps abandonat després de les desamortitzacions de 1835, fins que al 1940 va tornar a ser ocupat i ha anat restaurant-se. És obligatori fer la visita guiada, i hi han zones vetades per ser on fan la vida els monjos, però es passa una bona estona.

És conegut sobre tot perquè allí es troben gran part de les tombes dels reis i reines de la Corona d'Aragó, disposats en uns curiosos panteons on tots estan "de gaidonet". De tota manera poc queda allí dins d'aquells monarques, després d'un segle d'abandonament i saquejos.

Ací Jaume I, ací uns amics

Ja s'havia fet hora de dinar i vam decidir anar a Montblanc, un poblet que manté gran part de la seua estructura medieval, i on em vaig sentir com a casa, ja que la tradició catalana establix allí l'origen de la Llegenda de Sant Jordi, i li tenen una gran devoció.
Per la vesprada tocava el monestir de Santes Creus, també abandonat amb les desamortitzacions, però aquest no ha sigut reocupat i ara pertany a la xarxa de museus de Catalunya.

En aquest cas la visita és opcional (el que vol dir que es paga apart), així que vam decidir fer-la pel nostre compte. És molt recomanable l'audiovisual interactiu, que a més d'explicar-te la història del monument t'aproxima molt bé al que era la vida monàstica.

Al deixar-nos lliures per allí no podíem amagar la nostra vena arqueològica, així que jo seguia l'exemple de Indy buscant passatges amagats:

A mí me daban dos

I Eli es dedicava a fer prospeccions arqueològiques sense massa èxit:

Ai, pupa

Després de les nostres infructuoses perquisicions ja no quedava temps per a molt més, així que vam decidir deixar el monestir de Vallbona per a altra ocasió i dirigir-se cap a la capital, Tarragona, on teníem l'hotel per a fer nit. El que més ens interessava de cara al diumenge era veure les ruïnes de l'antiga Tarraco, que es troben per tot arreu, però destaca sobre tot l'amfiteatre, situat just al costat de la mar.

És molt recomanable la visita al Museu Arqueològic, on també hi ha un audiovisual que et permet saber-ho tot sobre l'antiga capital de la Tarraconense. De tota manera, no sé per què a Eli li va cridar especial atenció una vitrina dedicada al culte a Príap.

No sé què és més inquietant, si el trípode o la cara somrient del cimbel matutino

I Tarragona també té un cert encant, apart del seu passat romà, on possiblement destaque la catedral, un dels primers exemples del gòtic peninsular.

Això és tot, que dos dies no donaven per a molt més... però sí. La nostra vessant friki no podia permetre estar per Tarragona i no anar a rendir culte a un monument molt particular, i també un poc difícil de trobar si no vas aposta: el Mazinger Z del que parlava fa un temps.

Jo sé d'algú que em tindrà enveja. La veritat és que impressiona un poc trobar-te enmig de "la nada" un Mazinger de 10 metres. Quasi val la pena fer un viatge exclusivament per veure'l. O això o inventar-te una ruta del Cister i una visita a Tarragona per amagar el teu vertader objectiu... bwahahahahahahahaha!!!

El poder, la maldad...

divendres, 1 d’agost de 2008

El tio Lluís se'n va a ...

Bé, una vegada ja assimilat tot el que m'ha passat estes setmanes, vos pose al dia. Al post anterior jo deia: "en la fase de concurs amb un 3'5 de mèrits poc podem fer, però al menys ja quasi tinc garantit que enguany em cridaran per a fer alguna substitució i passar a la bossa d'interins".

I el dia 21 em veig açò:

"Seleccionat" i un "73" d'orde en un total de 80 places volia dir que tenia plaça fixa, i si hi han quatre places d'accés a cossos de grup superior i tres de discapacitats, fem la resta i... he sigut l'últim de la llista!

Conclusions:
-No he de fer mai més unes oposicions.
-Traure plaça directament sense ser interí prèviament és possible.
-I gràcies, gràcies, gràcies, senyor Fontdemooor, perquè la seua "genial" idea d'incloure a última hora un exercici pràctic ha baixat totes les notes finals i m'ha permés traure plaça.

I on m'ha tocat donar classe aquest any? Una pista: