dimecres, 19 de novembre de 2008

La fi del marró... vull dir, del negre

Els darrers dies havem tingut una certa polèmica a Alcoi al voltant de la Cavalcada dels Reis Mags (tot allò que afecta al nostre "fet diferencial" és polèmic), motivada per la decisió per part de l'Ajuntament de renovar els seguicis de Ses Majestats de cara al proper 125 aniversari. El problema ha vingut quan han tingut que atorgar el nom de "Baltasar" al rei negre, tal com dicta la tradició apòcrifa (i no la bíblica, senyor Santacreu), quan ací de sempre s'ha pensat que el negre era Gaspar, ja que desfilava al mig.

No crec que els iniciadors de la Cavalcada alcoiana tingueren altra raó que una estranya simetria estètica (blanc-negre-blanc), així que tampoc és per a tant. De tota manera, si algú vol continuar escrivint la carta al Gaspar negre, que no patisca, que per això són mags.

P.D. Al final semblava que sí "hi havia per a tant", i on Santacreu va dir "digo" ara diu "Diego", així que el negre continuarà sent Gaspar. Sols els alcoians som tan frikis com per a convertir en "qüestió d'estat" estes coses...

dilluns, 17 de novembre de 2008

Autobombo (IX)

Aquest cap de setmana he pogut unflar un poc el meu ego quan, en la secció "La Tronera Virtual" d'Esther Vizcarra al Ciudad del dissabte, ens citava a mi i a dos companys bloguers com Negre i Grewol:

Però a més, temps enrere també vaig tindre gran satisfacció al comprovar que algú em posava en la veu d'Alcoi de la Viquipèdia com a "blog alcoià", però supose que no anava massa amb l'esperit de la pàgina enllaçar blogs personals, i al final sembla que decidiren suprimir la referència. Em queda el "xivato" per a recordar-ho:

De tota manera, gràcies al visitant desconegut que va decidir enllaçar-me, i recomane especialment eixa entrada de la Viquipèdia, completíssima (la versió en valencià).

dissabte, 15 de novembre de 2008

Sant Jordi Esclafamoros

Corre l'any 732 de la nostra era. La imparable expansió de l'Islam soles s'ha vist momentàniament aturada a la batalla de Tolosa 20 anys abans, però un nou exèrcit musulmà es dirigeix des de la ja sotmesa Al-Andalus decidit a fer-se amb tota Europa. Els francs els eixiran al pas i aconseguiran derrotar-los, esta vegada ja definitivament, a la coneguda com Batalla de Poitiers, o de Tours, evitant la desfeta del món catòlic.

La Història li atorga un paper fonamental al líder dels francs, el majordom de palau Carles, qui es guanyarà el sobrenom de "Martell" per la forma amb que va esclafar als seus enemics. A més, donaria llum a la nova dinastia carolíngia iniciada pel seu fill, Pipí el Breu, però sobre tot pel seu nét, Carlemany.
Però la Història s'equivoca. Un recent descobriment ens ha desvetllat qui va ser el vertader "Martell" en aquella batalla, i no podia ser altre que l'heroi capadoci, el guerrer invicte, l'insigne màrtir, el sant patró, Jordi Esclafamoros:

El que és un misteri és per què anys després decidiria canviar el martell per les sagetes, però continuarem investigant.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Educant en la citizenship

Qui m'anava a dir a mi que, sin comerlo ni beberlo, anava a trobar-me en el meu primer any com a docent amb tot el marró de l'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, que és el nom complet de l'assignatura, i la qual m'ha tocat impartir a dos cursos de 2n d'ESO.
Com sabeu, es tracta d'una matèria implantada des del Govern seguint les recomanacions de la Unió Europea, i que ve a reglar uns continguts avaluables per a d'allò que en la nostra època es coneixia com "Ètica", i que bàsicament tots ens preníem com el pito del sereno.
Doncs bé, resulta que l'Església i el PP veuen en ella poc menys que una conspiració i un contuberni jueu-maçònic per acabar amb els valors "tradicionals" de la família, cosa que amb el temari en la mà vos assegure que no s'aprecia enlloc.

Com que la cosa no estava ja embolicada, soles faltava el President Fields i el seu escuder Blackberry's Fountain (i no Fountain of Blackberry) per acabar-ho d'apanyar: l'assignatura havia de donar-se en anglés. Molt raonable, tenint en compte que en 2n d'ESO no saben ni escriure la llengua materna. Si vols que sàpiguen anglés, fes-ho des d'Infantil, no en Secundària.

A més, es van trobar amb el curiós fet (que demostrava per altra banda fins a quin punt havien meditat la decisió) de que no existien suficients professors de Filosofia i d'Història (que són als qui ens pertoca impartir-la) que dominaren l'anglés a eixe nivell, així que la solució va ser ni més ni menys que a les classes estigueren acompanyats per un membre del Departament d'anglés per a que fera de traductor simultani. I ací no ironitze: TRADUCTOR SIMULTANI, com sona.
Evidentment, en cap moment pensàvem complir eixe despropòsit, així que havem optat per solucions més o menys... "creatives" mentre esperem que s'arribe en trellat a algun lloc.
I quin és el rerefons de tot açò? Evidentment, el boicot a l'assignatura i al Govern sense importar-los el més mínim els xiquets, com ho demostra el cinisme amb què els utilitzen.

Però no s'enganyem, en realitat a la gent li importa ben poc tot aquest guirigall, i ni tan sols el Govern és valent en les seues decisions, perquè el que de veritat s'hauria de fer és suprimir la Religió definitivament del sistema educatiu i, qui vulga adoctrinar, que s'ho pague de la seua butxaca. Aleshores sí podríem educar a vertaders ciutadans lliures de creences atàviques, actituds intransigents i modes de vida hipòcrites.