diumenge, 28 de desembre de 2008

Mort (o no) d'un milicià

El 5 de setembre de 1936, a Cerro Muriano, Còrdova, dos mesos després d'haver començat la Guerra Civil espanyola, Ernest Andrei Friedman, més conegut com Robert Capa, feia una de les fotos més famoses de la Història al capturar el mateix instant de la mort d'un combatent republicà, que va rebre el nom de El soldat caigut o Mort d'un milicià.

L'oportunitat i la perfecció de la foto van fer pensar a molts que es tractava d'un muntatge, i el mateix milicià apareixia en altra imatge en actitud més festiva. Tampoc les investigacions històriques feien concordar l'hora de la foto amb els moviments de tropes d'aquella jornada, així que la versió més acceptada fou que, entre mig d'unes simples fotos de promoció, una bala real encertà al soldat causant-li la mort.

Quasi 60 anys després del moment capturat, al 1995, l'alcoià Mario Brotons Jordà desvetllava al seu llibre Retazos de una época de inquietudes la suposada identitat del milicià anònim: Federico Borrell García, més conegut com "Taino", un component de la columna voluntària d'alcoians que aquell dia es trobaven a la zona, entre ells el propi Brotons, tot i que soles tenia 14 anys. Basant-se en les cartutxeres del milicià, obtingudes al quarter d'infanteria d'Alcoi, i en l'única mort enregistrada eixe dia als arxius, la del mateix "Taino", la qüestió semblava clara. Així ho confirmaven també els familiars de Borrell, que aportaren més fotografies d'ell per a poder comparar-les.
La cosa no quedaria així. Miguel Pascual, altre investigador alcoià, trobava una necrològica a un diari anarquista on un company relatava la mort de Borrell "parapetado detrás de un árbol". Això volia dir que o el de la foto de Capa no era "Taino" o en realitat tot era un muntatge i el milicià no va morir en eixe moment, però irònicament sí ho va fer després "detrás de un árbol", en la vertadera batalla.
També cabria la possibilitat, afegisc, que la mort de "Taino" fora tan ridícula, per culpa de fer-se una foto, que el company anarquista intentara dignificar-la tirant-li imaginació a la necrològica.
Un documental del 2004, Los héroes nunca mueren, recollia l'estat de la qüestió però no posava en dubte que el nostre protagonista fora "Taino", el qual va rebre un homenatge pòstum al seu poble natal, Benilloba, quan es va inaugurar un monument evocant la famosa imatge.

El descobriment de nous negatius de Capa aportaven més fotos d'eixe dia que semblaven reforçar la teoria de la mort "accidental", però no han faltat tampoc les investigacions que dubten de la mateixa identitat del milicià i assenyalen que en realitat és el propi Capa, i per tant la foto la va fer la seua companyera Gerda Taro, col·laboradora habitual. Un altre documental més recent, La sombra del iceberg, també va per eixe camí i a més posa en dubte altres qüestions.
El seguiment més complet (quasi obsessiu, diria jo) que s'ha fet de totes estes teories és el de Luca Pagni, així que si algú té interès i temps (jo no), li recomane visitar aquest enllaç, o al menys les aportacions que allí apareixen dels dos alcoians ja ressenyats, Mario Brotons i Miguel Pascual.

Bé, independentment de ser un muntatge o no, o de si el de la foto és "Taino" o deixa de ser-ho, el que no es pot negar és la seua força i el seu impacte visual, que l'han convertida en tot un símbol dels horrors de la guerra.

Editat 31/07/09: l'anàlisi de les noves fotografies sembla aclarir que la foto és un muntatge, ja que està situada prop d'Espejo i no al Cerro Muriano, així que el milicià no va morir en eixe moment. Quedarà el dubte de si era el propi "Taino" qui va protagonitzar aquesta representació.

dissabte, 20 de desembre de 2008

Escapada morellana

El passat pont de la Constitució vam decidir aprofitar-lo per anar de visita a Morella, utilitzant de "campament-base" el pis al Grau de Castelló de l'amic Joan, qui també se'n va vindre amb nosaltres.

Morella ja mereix visitar-se per sí mateixa, amb la bona conservació del nucli medieval i el seu caràcter pintoresc, però evidentment el reclam és la pujada al castell.

Pràcticament inexpugnable, el seu procés constructiu ha sigut de molts segles, com ho demostra el seu paper important tant en les batalles per la conquesta cristiana de Jaume I com per les guerres carlines del segle XIX.

Als peus del mateix es troben importants monuments, com l'església de Santa Maria la Major, amb la seua magnífica portada, o el convent de Sant Francesc, amb uns exteriors prou deteriorats però que encara reflectixen part de l'obra gòtica.

Ja de pujada al castell ens trobem amb una imponent estàtua dedicada al "Tigre del Maestrat", el general carlí Ramon Cabrera, qui va portar de cap molts anys a les tropes realistes.


L'accés es fa sortejant diferents recintes murallats, encara en prou bon estat i que conserven canons de la Guerra Civil. Des de dalt es tenen molt bones vistes del poble i de gran part del terme morellà.

I poca cosa més, també hi han alguns museus visitables, però se'ns feia tard i vam decidir tornar. La veritat és que en un dia es pot fer perfectament la visita d'aquest poble que no defraudarà a ningú.

Ja de tornada, i aprofitant que ens venia de pas, ens vam arrimar a pegar-li una ullada al famós arc romà de Cabanes, que sens dubte ha vist temps millors.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Iniciatives blogueres alcoianes

Un dels trets més evidents del "meliquisme" alcoià és la ingent quantitat de llibres de temàtica local que existeixen, cultivant tota classe de gèneres. Les curtes edicions i una clientela habitual fan que la majoria d'ells acaben convertint-se en objectes de col·leccionista quasi impossibles de trobar, i ni tan sols la Biblioteca Municipal compta amb tot el que s'ha editat al nostre poble.
Precisament un dels "projectes futurs" per al blog era començar a recopilar ressenyes de totes eixes publicacions, però me s'han avançat, i estic content de que així siga perquè el resultat és molt millor del que jo hauria pogut aconseguir:

Un altre projecte interessant és el d'Alcoi TV, un "canal independent de promoció cultural en valencià", com ells es defineixen, i on podeu trobar diferents vídeos, alguns molt interessants com la història de la Unió Alcoiana, un passeig pel Cementeri Municipal o la coneguda Volta als Ponts. Llàstima que sembla un poc parat:

I per últim, un nou blog que també recull diversos aspectes històrics i arqueològics d'estes comarques, El racó de Toni.

Tots tres queden incorporats a la creixent llista d'ací a l'esquerra.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Què vos he de dir...

Doncs que si fa dos setmanes em caçava el Información tot i els meus esforços d'ocultació, ara el Ciudad ho ha aprofitat i de seguida ha vingut a per mi:

En fi, però del que veritat vull parlar és dels "altres" protagonistes del Collao, apart de mi, eixe equipet que sense pols ni remolí està consolidat al segon lloc de la taula de classificació i a 9 punts del cinqué, la frontera del play-off d'ascens.

No s'enganyem, l'únic culpable d'esta situació és el míster, Bordalás, qui ha sabut utilitzar les armes que té i un planter molt curt, però voluntariós, per a col·locar-nos on estem. Per fi s'han fet les coses bé, per una banda comptant amb un entrenador de caràcter des del principi de temporada, que els ha fet eixir "enxufats" des de la primera jornada, i per altra fitxant a desconeguts amb ganes de fer-se un nom, i no a jugadors que ja ho han fet tot i soles venen pels cacaus.
A destacar el redescobriment de Sergio Mora i Patri, que no semblen els mateixos de la temporada passada, la sorpresa de Linares, qui lluita incansablement i a més té gol, i la consolidació de Diego Jiménez com una peça clau.
La temporada és llarga, i dependrem molt de les baixes per a poder fer alguna cosa, però de moment poden menjar-se el torró amb els deures complits.

dilluns, 1 de desembre de 2008

Caçat!

Ja feia prou de temps que no m'havien "pillat" al Collao. El meu pla d'ocultació funcionava a la perfecció. Magistralment mimetitzat amb l'entorn mitjançant diverses tècniques "ninja", no hi havia fotògraf que em trobara. Però hi havia un factor que no vaig tindre en compte, un imponderable, una distracció, un oblit... deuria haver camuflat també a Germán:

P.D.: Com veieu, estem captant nous "adeptes".